Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Parc del Litoral de Sant Pol de Mar

Publicat el per
Respon

El Parc del Litoral esta situat a ponent de la població de Sant Pol de Mar.Al costat  dret del delta de la riera de la Vallalta, la qual recull bona part de l’aigua de la Serra del Montnegre.El Parc del Litoral és una gran extensió amb zona verda.Amb 30.846 m2., esdevé un espai de joc per als més petits i un indret on passejar, llegir o buscar una estona de tranquil·litat.Disposa de zones infantils, pistes de monopatí, fonts, zona d’aparcament, bar.Destaca l’avinguda de plàtans centenaris, i tot tipus d’espècies arbores i plantes.L’Antiga masia de Can Villar de Grau, es troba al costat de la platja de Can Villar, la qual deu el seu nom a la masia de Can Villà, dels segles XVI i XVII, i situada a poca distancia del parc.(D’aquesta masia farem un article en el blog : Terra, aigua i racons.)El Parc del Litoral, també es un lloc de celebracions i festes, on si posat les atraccions de la festa major de la Vila.

 

 Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Mulleres de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Per accedir a La Font de les Mulleres,  tot venint d’Olot per la carretera N-260, en el  punt quilomètric 85,5, i passada la rotonda i la carretera que portaria a la població de Sant Joan Les Fonts, a pocs metres cal deixar la carretera pel un camí a la dreta, l’indret anomenat les Mulleres.Seguirem uns 300 metres fins arribar  a un altre camí, en aquest punt, cal girar a l’esquerra.  A poca distancia i a l’esquerra i a peu de camí,  esta situada la Font de les Mulleres. Està en una zona d’horts, com que les pistes que hem agafat estan en bon estat, podem arribar a la Font amb el vehicle.A sobre de La Font de les Mulleres, hi ha una inscripció en una pedra que indica l’any 1049, si fora així seria molt antiga…!Per baixar a la font, cal fer-ho per unes escales. L’aigua surt d’un broc de ferro i cau en una pica rodona.Segons un cartell, hi havia el parc Sofia que era una finca particular, acollia una gran varietat d’arbres i flors autòctones i de diversos països. I també,  a prop les restes d’un jaciment prehistòric.

Parc Sofia – anys 30

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Arbres – Els 3 Plàtans de la carretera a Vallalta en Sant Pol de Mar

Publicat el per
Respon

Des de Sant Pol de Mar, cal agafar la carretera BV 5128, direcció a Sant Cebrià de Vallalta, poc abans d’arribar a la autopista, i front mateix de l’entrada al Càmping La Maresma, hi ha els tres Plàtans.Son de les mateixes dimensions amb una alçada considerable.Al no haver-se podat les branques han crescut d’una forma molt notable i allargada.Al costat de l’entrada al citat càmping hi ha altres plàtans, per ho que no son tant destacats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Curiositats de l’entorn – 18 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

  • Cal no trepitjar les flors i la gespa en un parc i/o jardíper ho mireu aquest cas en Lliça d’Avall, i ens preguntem on està la gesta i les flors
  • En el Geriàtric de l’Hospital de Granollers, hi ha una bicicleta preparada pel proper hivern.
  • També en Granollers, darrera de les cases conegudes per can Monich, hi ha unes escales que de fet no serveixen per gaire.
  • A les afores de Sant Pol de Mar, un cartell en els anys ha sigut literalment en part tragat per uns plàtan.
  • Aquests nous símbols a terra senyalitzaran el pas de vianants als carres a partir d’ara a Cardedeu ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig : Rentador, Abeurador i Font de Torre de Tamúrcia

Publicat el per
Respon

El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l’antic terme d’Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.Entre 1812, a ran de l’aplicació de la Constitució de Cadis, i febrer del 1847, La Torre de Tamúrcia formà ajuntament, que desaparegué en fixar-se que el nombre de veïns (caps de família) havia de sobrepassar els 30, per mantenir la independència municipal. En aquell moment s’uní a Espluga de Serra, juntament amb Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Llastarri i els Masos de Tamúrcia. L’antic ajuntament de la Torre de Tamúrcia incloïa el poble de Torogó, i en algun document també consten els Masos de Tamúrcia dins del seu terme jurisdiccional.Trobem l’antic Safareig que a la vegada es abeurador i font del poble, ven habitual amb pobles de muntanya.Tot el conjunt es molt antic, tal com podem veure en la seva estructura, per ho, molt ben conservat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Tres Fonts urbanes de Viladecans

Publicat el per
Respon

Avui us presento les tres fonts urbanes del municipi de Viladecans, son d’aigua de xarxa publica:

  • La primera font, esta en un lateral dels Jardins de Magdalena Modolell entrada per el carrer del sol, adossada en el mur. Es la Font de Sant Joan Bautista, font metàl·lica molt comuna, que és caracteritza per el mosaic del Sant.
  • La següent, esta situada en la paret del lateral de l’església parroquial i que dona al carrer de la Muntanya, es senzilla per ho molt antiga. En l’actualitat per beure aigua cal que premeu un botó.
  • La ultima, de fet son 4 fonts, d’estil modern, i curiosament una al costat de l’altre i en diferents posicions, estan en l’avinguda de Francesc Macià amb carrer Santa Teresa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Hivernacle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

Publicat el per
Respon

L’Hivernacle és una obra de l’arquitectura del ferro  de Josep Amargós i Samaranch encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l’Umbracle. De la mateixa manera que l’Umbracle (que us vaig fer un article la setmana passada) , l’Hivernacle s’utilitzà durant l’Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències.Dins del Parc de la Ciutadella, es troba situat al costat del Castell dels Tres Dragons. L’estructura de l’Hivernacle és feta de metall i amb els tancaments tots de vidre per deixar passar la llum.Està format per tres naus de les quals la principal queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central.Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements hel·lenístics de ferro fos com palmetes, formes lobulades i els coronaments de la coberta.Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.Actualment està en desús i en un estat d’abandó, la vegetació del seu interior no esta en bon estat, i el pitjor que l’estructura presenta gres problemes.Us passo un article del País de primers d’any, que fa ressò del estat de l’Hivernacle :

https://cat.elpais.com/cat/2018/01/22/catalunya/1516650306_136425.html

L’Hivernacle de Barcelona esta protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la plaça del Rei de Barcelona, obra de Faust Baratta i Rossi

Publicat el per
Respon

Faust Baratta i Rossi (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) va ser un escultor italià establert a Barcelona.Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia. Va treballar en col·laboració amb el seu germà Àngel Baratta, que portava la part burocràtica del seu negoci i a la importació de marbre, mentre que Faust s’encarregava de la labor artística. Es va especialitzar principalment en escultura funerària.Una de les seves primeres obres a Barcelona va ser la Font de la plaça del Rei (1853), executada sobre un projecte de l’arquitecte Francisc Daniel Molina.La Font, era d’estil neogòtic, amb una planta octogonal rematada per una agulla de pedra, per la qual cosa semblava més aviat un panteó funerari.Havia d’estar decorada amb unes al·legories dels rius de les quatre províncies catalanes en quatre dels seus costats, i en els altres quatre unes figures de lleons que llançarien aigua per la boca; no obstant això, finalment només es va realitzar el costat dedicat a Barcelona, decorat amb l’escut comtal.La Font va desaparèixer en la reforma de la plaça efectuada entre 1931 i 1934. En un lateral en la paret de l’edifici del Palau del Lloctinent, hi ha una Font, ara en mal estat.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé i Postals antigues

Avui destaquem : La Font Bona de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Moltes son les fonts dins del municipi de Sant Joan les Fonts, avui us presento la Font Bona.Per anar aquesta  font, que esta situada a les a fores del poble, us recomano agafeu la carretera GI-522, fa un rodeig i desviar-vos per un camí que surt a la dreta, a uns 300 metres hi ha un camí de terra, que us cal seguir, veureu un cartell que us indica la Font Bona, entrareu a una zona d’ horts, al mig del camp, veureu un monticle de rocs, allí esta la Font Bona.Es molt senzilla, sota de monticle de rocs, hi ha un tub que en general sempre surt un bon doll d’aigua, que va a caure a una pica rectangular. Actualment, tot esta molt embardissat.Abans era molt apreciada la seva aigua, per això el nom de Font Bona, anava molta gent del poble a recollir-ne amb garrafes i també, els treballadors de la propera industria tèxtil Fluinsa.En el temps canvien les coses… i ara es recomana no beure de l’aigua de la Font Bona.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix , Ramon Badia i Dora Salvador

Arbres : El Plàtan de darrera de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

Publicat el per
Respon

El Plàtan que ens referim, esta situat darrera de l’Ajuntament  de Sant Antoni de Vilamajor i l’aparcament, en un nivell mes elevat.Corpulent , majestuós i centenari, sembla un sentinella des de on sembla que vigili  tot el poble de Sant Antoni.Amb un gran brancatge i copa elevada, a l’estiu dona molta ombra.Es veu cuidat i be de salut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé