Arxiu de la categoria: aiguabarreig

De vacances a : La Pobla d’Arenós de Castelló

Publicat el per
Respon

Foto de Viquipèdia

Avui us aconsello anar  per Vacances a Castelló i visitar el poble de La Pobla d’Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l’Alt Millars. Limita amb Cortes d’Arenós, Montanejos, La Font de la Reina i a la província de Terol amb San Agustín, Olba i Fonts de Rubiols.

Foto de Viquipèdia

Te 4 Nuclis de població : La Pobla d’Arenós, Los Calpes, Los Cantos i La Monzona i repartits en el municipi 9 Monuments religiosos :

  • Ermita de Santa Barbara, al nucli de la Puebla.
  • Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVII.
  • Ermita dels Àngels.
  • Ermita de Loreto. Del segle XVII.
  • Ermita de la Verge del Roser i Sant Josep. Del segle XVIII (Los Calpes)
  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Ermita de Sant Tomàs de Vilanova. Del segle XVIII.
  • Església de la Verge del Roser. A Los Calpes.
  • Església parroquial de La Pobla d’Arenós. Del segle XVI

Camps d’Arenós (en castellà, Campos de Arenoso) va ser una població de la comarca de l’Alt Millars, al País Valencià. Va desaparèixer durant els anys 70, deshabitat primer i posteriorment anegada per l’aigua de l’Embassament d’Arenós.Us aconsello visiteu el safareig dedicat a la Verge de Loreto,on el seu costa hi ha la Font.També, en La Monzona, trobareu la Font amb varis brocsi el seu Safareig públic.Les fonts naturals, les mes fàcil d’arribar i properes al poble, son :

  • La Font de La Viñaza, que cal entrar com si fora una cova fins a dins on hi ha la font.
  • La Font de La Casilla, font típica de muntanya.
  • La Font de La Salut, un lloc tranquil a l’ombre dels pins amb bancs de pedra.A Montanejos podeu tindre allotjament, així com gaudir de les aigües del Balneari, ja vàrem dedicar fa uns mesos un article a aquest Poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

20 dites populars sobre el mes de juliol

Publicat el per
Respon

A darrers de juliol, una hora menys de sol.

Aigua de juliol, encén el sol.

Al juliol, pesca qui vol.

Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.

Diu el blat el sembrador: “Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós”.

El juny diu al juliol: “Ja que jo he plogut, tu fes bon sol”.

En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.

En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.

La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.

Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.

Nit de juliol, pluja no vol.Pel juliol molt soroll i no plou.

Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.

Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.

Per tindre bona col, planta-la pel juliol.

Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.

Si plou pel juliol, hivern de neus.

La pedra de juliol, no té consol.

Pel juliol, asseca les figues al sol.

 

Recull de dites populars i Fotografies : Ramon Solé

L’Umbracle del Parc de la Ciutadella a Barcelona

Publicat el per
Respon

L’edifici de l’Umbracle va ser projectat per Josep Fontserè el 1883,  però que restà inacabat per l’inici de les obres en motiu de l’Exposició Universal de 1888, moment en el qual va usar-se com a saló de festes i conferències amb la participació de l’arquitecte Gustà i Bondia.Finalment, un cop finalitzada l’Exposició, va retornar als seus perfils i ús original amb la reforma que en féu Josep Amargós.És un edifici aïllat i presentat al concurs públic per a la construcció del Parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l’Hivernacle.L’estructura està marcada per l’ús del ferro i per la secció lobulada, en un assaig modern i d’avantguarda en l’ús de nous materials i estructures.Els pilars són de foneria i les bigues i les jàsseres són corbes formant un espai cobert trilobulat : un arc central més gran i dos més petits a cada lateral, tot cobert de fusta.L’espai lobulat de tot l’interior queda trencat per les dues façanes que tenen la part superior de maó vist.La façana s’estructura de manera tripartida seguint les voltes centrals de mig punt de l’interior.La part central, amb una gran obertura de la mateixa fusta que la coberta, presenta maó vist a la part superior amb decoracions de maçoneria com són els tres pinacles que sobresurten escalonadament.Els laterals segueixen la mateixa estructura reproduïda a petita escala i amb finestres.En l’actualitat si pot entrar lliurement i admirar les diferents plantes que hi ha, disposa de bancs i es un lloc molt tranquil i silenciós.Moltes de les plantes son d’un volum gran i vent cuidades, amb un petit cartell que indica el seu nom.L’Umbracle és un edifici que esta protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Font de la Parròquia de Sant Felix Africà de Barcelona

Publicat el per
Respon

En les esglésies i/o ermites, sempre es construïen en llocs que hi hagués aigua, sigui un pou, una mina d’aigua, o una Font, per garantir les necessitats del temple.Algunes esglésies a Barcelona, en que sigui aigua de la xarxa pública, han construït en el patí o jardí una Font, dedicada a un sant o santa, relacionat amb el temple.En el cas de la petita parròquia de Sant Felix, situada en el carrer de Sardenya, 21 de Barcelona, també ho van fer en el seu dia.Es una Font molt senzilla, la imatge de Sant Felix amb rajola a color, situada sobre l’aixeta i una pica algo elevada.Us passo un enllaç sobre aquesta Parròquia :

https://www.sanfelixafricano.com/

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez  i Ramon Solé

 

Fem Safareig : Un rentador amb colors de les Flors a Argelaguer

Publicat el per
Respon

Els col·laboradors del Blog, Celia Peix i Ramon Badia, en una de les seves sortides van passar per Argelaguer, un petit poble de la comarca de la Garrotxa.I no van poder evitar fotografiar un safareig d’una casa d’allí, els va motivar i captivar la bellesa que l’envolta amb plantes i sobre tot flors.De fet com diem és un safareig privat, que han sabut posar en cada lloc i en cada pam, una planta. No sols en el safareig, sino també, en les seves rodalies.Pot ser que ja no es renti la roba al safareig, per ho si a quedat com un lloc decoratiu i molt cuidat d’una de les parts antigues d’aquesta finca.Si no coneixeu Argelaguer, us passo un enllaç on esta molt detallat :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : Font de Can Xervanda de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Al poble de Sant Joan les Fonts, arribeu per la carretera N-260 passant per la Canya en el cas de venir per Olot, o també,  per la GI-522 si veniu de Banyoles.La Font de can Xervanda es una de les moltes fonts que estan properes a Sant Joan les Fonts, per anar-hi us cal des del centre del poble anar al carrer el camí de Castellar de la Muntanya, en l’entrada al bosc  trobareu un cartell orientatiu; a prop del camí,  hi ha al Boscarró, que és una antiga pedrera de basal, el recorregut el farem paral·lels a la riera de Bianya.Tot seguin el camí, trobareu unes escales de pedra que us baixaran i portaran a La Font,  prop de Can Xervanda de qui rep el nom.Aquest any la Font brolla amb molt de cabal, que va a la pica i d’aquesta a una  basseta, segurament per que beguin els animals i desguassa a la riera.Te, banda a banda de la Font un seient de pedra, amb dues taules rodones en cada costat.La Font de can Xervanda, és un lloc fresc i tranquil per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Arbres : La Palmera datilera de la Casa Ardiaca de Barcelona

Publicat el per
Respon

La Palmera datilera de la Casa Ardiaca esta situada en el carrer  de Santa Llúcia, 2 (Casa del Ardiaca) de Barcelona.En el pati està plantada la palmera al costat de la Font, és una gran Palmera datilera que data aproximadament de l’any 1873 i que està declarada arbre de interès local, mideix uns 25 metres d’altura.Us passo la Web de l’Ajuntament de Barcelona, on trobareu la fitxa tècnica d’aquesta palmera :

http://w3.bcn.es/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/indexa77b.html?vgnextoid=d385fcc3dfa5a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=0a3aed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=es_ES

“ Diu una llegenda :  Que es mes alta que els edificis per veure al seu amor, l’altra palmera situada en el claustre de la Catedral, que es troba a l’altre costat de carrer.”L’any 2009 va estar a punt de ser talada per culpa d’una tempesta, deixant-la molt malmesa en la seva part superior.Veieu un article del diari El Mundo, de com es va evitar la seva tala  :

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/22/barcelona/1232652770.html

I el treball d’enclatge de la Palmera durant l’any 2017:

http://www.doctorarbol.com/es/category/palmeras/

Esperem que duri molts anys…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa del Castell dels tres dragons de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Castell dels tres dragons, esta dins del Parc de la Ciutadella, en la cantonada entre el pg. De Picasso, 5 i pg. de Pujades, 8-10 de Barcelona, la Bassa esta front d’aquest.Popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, fou construït el 1887-88 com a Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner qui, posteriorment, hi instal·là un taller d’arts industrials vinculades a l’arquitectura, amb la possible col·laboració d’Antoni M. Gallissà i Suqué.En acabar l’exposició l’edifici restà abandonat i el 1891 l’alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que “acabés l’obra” tot adaptant-la per acollir un “Museu de la Història”.L’any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona. L’any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau . El 2015 es va fer pública la intenció de promoure la rehabilitació d’aquest emblemàtic edifici patrimonial.La Bassa no es gaire gran, disposa d’un sortidor i aigua en moviment. Una jove palmera es situa a un nivell superior. En una part frontal i com a balla de protecció hi ha les figures dels tres Dragons.Llàstima que en moltes ocasions, no funciona el mecanisme de l’agua i aquesta esta aturada i la poca que hi ha, estancada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Poua de neu del Matagalls

Publicat el per
Respon

La Poua de neu del Matagalls, també se la coneix com Pou de neu o de glaç del Pla de la Barraca.Les restes d’aquesta Poua de neu, estan situades en el coll del Pla de la Barraca, des del camí que puja al Matagall es veu molt be.Cal dir que no és un Pou de Glaç, donat que no te les mateixes característiques; un Pou de glaç esta excavat a l’interior de la terra en una profunditat i diàmetre considerables i amb una estructura de pedres tancada que s’accedeix per les portes inferiors i/o superiors, en general eren blocs de gel tallats en les basses properes, la conservació del gel podia arribar a ser de mesos, donat que el temps era molt mes fred que no pas en els nostres dies.En canvi una Poua, tenia poca profunditat i no estava coberta, moltes vegades s’aprofitava sots natural del terreny per conservar el major temps possible la neu en el bosc, convertida en glaç acumulat durant les nevades de l’hivern, aquest glaç no era tant pur com el d’un Pou.Aquest és un dels antics dipòsits de neu que hi ha en el Montseny, el mes fácil d‘accés, altres estan molt mes amagats dins del bosc.Antiga industria que no es posarà mai mes en marxa…

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

El nom de les masies

Publicat el per
Respon

Ja en temps immemorial, les masies, masos, cases fortificades, … rebien un nom propi, en la majoria dels casos, el mateix nom del primer propietari i posteriorment era mantingut per els hereus.Així quedava enregistrat en les escriptures d’aquells temps.En el segles, podia ser modificat per el nou propietari que canviava el nom original pel seu.Es dona el cas que una mateixa masia, pugues a la llarg de la seva historia, tindre dos a mes canvis en el nom.Eren masies i cases de pagès molt disseminades per les contrades, unes cases lluny d’altres, axó feia mes conèixer se entre si i sobre tot passar la informació del nom de les masies de pares a fills, pensem que els plànols o mapes eren pocs i tècnicament poc detallats, no com ara que  casi tot es pot identificar per GPS de muntanya.No obstant, encara avui en dia, la identificació d’una masia o casa rural, es fa per medi d’un cartell a l’entrada o a prop de la casa.Qui s’ocupa dels cartells a les masies a Catalunya ? Pot ser, el mateix propietari o masover,  l’Ajuntament o Consell Comarcal, La Diputació, o altres entitats.Aquest cartells poden se de fusta, metàl·lic, granit, pedra, rajola …Els cartells Individuals, son els que indiquin sols una masia,els cartells en forma de llistat, primer anirien les masies que trobarem en el camí abans i al final les de mes lluny, seguin un recorregut.En algun cas, podem veure un cartell gran amb un mapa senzill de les masies en la zona o barriada.També, en algun costat de la mateixa fatxada podem veure el nom del mas o les inicials de la propietat.Sempre és bo saber on estem i sobre tot en conèixer el nom d’una masia i la seva historia, com us dic, sempre es bo.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé