Avui destaquem : La Font de can Ginebreda de Gelida

Publicat el 24/06/2018 per Rasola

Sortirem des de Gelida per la carretera de Sant Sadurní, la C-243b, una vegada que em passat per les Fonts de Sant Miquel, i de Cantillepa, al poc agafarem el camí de terra pel costat de can Torrents, la seva Font i el berenador.A uns 20 minuts, deixarem a l’esquerra la Font Freda i girarem per el camí de la dreta que fa pujada fins arribar a unes cases i masia de can Rosell, que deixarem a la nostra dreta.Seguirem el camí principal, i trobarem una bifurcació cal agafar el camí de la dreta entre el bosc i una petita vinya, fins arribar a can Ginebreda. Ens cal seguir el camí que dona tota la volta a la masia, a peu d’ella hi ha un safareig – bassa,i al pocs metres un gran dipòsit, anys en rere tenien granja amb animals.El camí fa davallada fins a un nou encreuament, on en un costat entre plàtans i altres arbres hi ha La Font de can Ginebreda.Es una petita Font, que per molt que sigui la sequera, sempre dona aigua.Uns esglaons ens aproximen al doll d’aigua, que cau a una pica vella, no massa gran i algo arrodonida,per un costat surt l’aigua que va a parar a una Bassa situada uns metres mes lluny.Es itinerari no massa llarg, que podem completar visitant les altres fonts que us he indicat al principi.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’avinguda de Plàtans de la finca El Palau de Corro d’Avall a Les Franqueses del Vallès

Publicat el 23/06/2018 per Rasola

Respon

L’entrada a la finca El Palau, es des de la carretera de Corro d’Avall a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.Des del primer moment hi ha en cada costat del camí Plàtans, tot fent una avinguda de Plàtans fins arribar a la casa de Palau, on es actualment una Llar de Gent Gran.És una camí particular, no obstant, com que el camí no acaba a la citada casa, i continua per camps i bosc ,tot passant diverses masies, finalitzant a la carretera de Cardedeu a Granollers C-251, fa que hagi gent que passa caminant per aquest tros dels plàtans.Com que no es tallen les branques, s’ha aconseguit, que encara es vegin mes alts i majestuosos.Pràcticament tots estaran a la ratlla del cent anys.Lloc tranquil, amb camps cultivats pels costats, amb ombra a l’estiu i solejat a l’hivern.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa del Molí d’Oris

Publicat el 22/06/2018 per Rasola

Respon

Resclosa del riu Ter, situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Museu Agbar de les Aigües, de la seu del Besos a Cornella de Llobregat

Publicat el 20/06/2018 per Rasola

Respon

La Central Cornellà d’Aigües de Barcelona és un emplaçament ideal per acollir un museu dedicat a l’aigua. L’aqüífer del riu Llobregat és l’origen i la raó de ser d’aquesta estació d’extracció i bombament d’aigua, que es va inaugurar l’any 1909, i que des d’a les hores, no ha deixat de funcionar mai.Avui, l’aigua subterrània representa només una petita part del total que se subministra des de la Central, però continua sent un recurs imprescindible per a l’abastament de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana.El fet que la Central Cornellà sigui avui dia una indústria en funcionament fa del Museu un exemple de patrimoni històric ben conservat i alhora actiu, que s’ha sabut adaptar als nous temps.La maquinària original que avui forma part de l’exposició permanent del museu s’ha preservat pràcticament intacta gràcies al bon ofici i la perseverança dels professionals i els responsables d’Aigües de Barcelona al llarg d’un segle.El Museu Agbar de les Aigües va obrir les portes el 2004 com una iniciativa de la Fundació Agbar.El Museu Agbar de les Aigües és un espai viu, amb una oferta d’exposicions i d’activitats que reconeix la diversitat de públics. Des que es va obrir, la solidesa i la qualitat dels programes educatius del Museu han fidelitzat el públic escolar de totes les edats, així com el públic familiar i adults.L’exposició permanent traça un recorregut per la història de l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius que exemplifiquen invents ideats al llarg del temps per obtenir aigua. A més, s’acosta a les qualitats organolèptiques, a aspectes relacionats amb la higiene i la salut o a la física i la química de l’aigua.Les parts bàsiques del Museu Agbar de les Aigües :

Els edificis d’Amargós i Samaranch del 1905.
El pas de fums i xemeneia
Els pous. El més antic i emblemàtic és l’anomenat Fives Lille, que data del 1905 i encara actualment s’hi extreu aigua des de 34,35 metres de profunditat.
Els jardins es poden observar dos pous de la dècada de 1930 que es caracteritzen per la forma cilíndrica i per l’absència
Els dipòsits d’equilibri, enormes magatzems hídrics, l’aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu viatge per les canonades.
L’aqüífer com a fonament
Jardins

També disposa d’un Bar – Restaurant.Si no coneixeu aquest important Museu de l’Aigua, us recomano la seva visita.

Recull de dades : Museu AGBAR i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Salt d’aigua dels Capellans de Cabrera d’Anoia – Canaletes

Publicat el 19/06/2018 per Rasola

Respon

Salt dels Capellans

Cal que aneu a Cabrera d’Anoia, concretament a Les Canaletes, allí podeu tot fent una ruta de 4 Salts d’Aigua, i que son : el Salt del Cargol, el Salt dels Cucs, el Salt de la Mala Dona i el Salt dels Capellans.Aquest últim, el Salt dels Capellans, es el que us presento avui, i crec que és el mes bonic, sempre que el cabal que caigui sigui important, per tant cal fer la Ruta dels Salts, quan hagi plogut de forma destacada en la zona.La ruta està catalogada com a Espai d’Interès Natural i que recorre l’entorn de les petites valls i torrents de l’Anoia, sobre tot cal destacar la riera de la Bleda.És un entorn envoltat de bosc, vegetació, camps de conreu i torrents amb aigua que desemboquen al riu Anoia.

riu Anoia

Per anar al Salt dels Capellans , us cal que sortiu a peu de Les Canaletes , seguint el camí asfaltat que passa per la masia de La Bleda,al poc us teniu de desviar i baixar fins al torrent de Canaletes, on està aquest Salt, en un costat hi ha una petita balma, coneguda per la cova dels Capellans, de gran bellesa en el seu interior.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Molí de can Fàbregas o de Ca n’Hospital d’Esplugues de Llobregat

Publicat el 18/06/2018 per Rasola

Respon

L’antiga masia de can Fàbregas o de Ca n’Hospital, esta situada en el carrer de la Creu del raval d’Esplugues de Llobregat, al costat del Parc dels Torrents.Can Fàbregas o Ca n’Hospital, és una casa protegida com a bé cultural d’interès local del municipi d’Esplugues de Llobregat. Hi ha diverses escultures de marbre d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.En la mateixa finca es conserva el Molí de Vent del segle XIX. És una construcció de planta semicircular flanquejada per torres, també de perfil circular. De la construcció original només en conservem el basament de carreus de pedra irregulars units amb molt de morter i la porta, un arc escarcer de maó. Tot plegat, però, avui es conserva molt deteriorat.Construït pel primer ministre propietari de la família Fàbregas. Donada la precarietat del material, l’edifici aviat començà a deteriorar-se.La següent generació abandonà l’ús del Molí. A principis dels vuitanta, però, s’hi feren obres de recuperació.Es pot veure aquest Molí, des del Parc dels Torrens, en la seva part mes alta, on un camí hi porta, està ubicant en un costat de la finca de Ca n’Hospital.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font d’en Pistola d’Arbúcies

Publicat el 17/06/2018 per Rasola

Respon

El mes d’abril us vaig presentar la Font de Coll de Te, des d’aquesta cal seguir per la pista forestal que portaria a Arbúcies.A poca distancia d’haver reiniciat el camí, i abans d’una corba, i a ma esquerra, hi ha un trencall, que cal seguir i que us portarà a la Font de Marianegra , aquesta Font ja li dedicarem un article mes endavant.Seguirem el camí al poc temps agafarem un altre no tant bo a l’esquerra, que fa una certa baixada direcció a un petit torrent, cal mirar be a partir d’aquí per saber veure la Font d’en Pistola, donat que esta a una certa altura a nivell nostra, a vegades queda amagada per la vegetació.De fet aquesta Font, és feta d’un petit mur de pedres enclastat a la muntanya, i al mig hi ha el tub per on surt l’aigua, que cau a una pica i d’aquí al torrent.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Alzina centenària de Les Torres de Lliça de Vall

Publicat el 16/06/2018 per Rasola

Respon

Podem arribar-nos a la Finca de Les Torres de Lliça de Vall, des de la carretera CV-1602, tot passant pel costat de la Font de can Cosconer, creuant per una passera el riu Tenes i tot seguit agafar el camí que porta a aquesta Finca, o bé, per la C-155, i entrar per el Polígon industrial que també us porta.Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.Una vegada a la casa, cal rodejar –la i donar tota la volta per un camí de terra que passa pel costat de l’ermita de Santa Maria del Vallès.Poc mes i a l’esquerra d’aquest camí que portaria als camps de conreu, hi ha L’Alzina centenària.De fet eren dues, una al costat de l’altra. No fa masses anys una d’elles va mori i sols queda una petita part del tronc.Estaven separades per un seient de pedra, a l’ombra de les dues Alzines.La que perdura, podríem dir que esta bastant be, amb una capçada gran.Per seu costat hi passa un rec amb aigua que afavoreix la humitat del terra tot l’any.Esperem que l’Alzina que queda centenària pugui gaudir de molt de temps mes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Tres Fonts d’aigua de la ciutat de Molins de Rei

Publicat el 15/06/2018 per Rasola

Respon

Us he escollit tres fonts d’aigua de xarxa pública del la ciutat de Molins de Rei, son fonts relativament antigues i situades en la seva part mes cèntrica.

La Font, en la plaça de la Creu de Terme, en un costat hi ha aquesta font, que és un noi amb gos, paraigua, esclops i barretina, totalment típic català. Sembla que posa la data : 22-IX-34.

La Font de la Vila, del carrer Ignasi Iglesias, al tocar de la Plaça de l’Església de Molins de Rei, esta composta de dues aixetes, deu de ser molt antiga.

La Font, situada en l’avinguda de Barcelona nº 4 ( carreta Nacional 340), és metàl·lica i recorda l’Església.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Riera de Llinars del Vallès, és un exemple com deu de ser una riera al pas per una població

Publicat el 14/06/2018 per Rasola

Respon

La Riera que passa per Llinars, te en el seu curs, varis noms :

En Sant Antoni de Vilamajor, es la riera de Brugueres i rep l’aigua del Sot del Malinfern,posteriorment passa a ser la riera de Giola fins arribar a Llinars del Vallès, on li diuen senzillament, La Riera.Perquè posem que és un exemple al pas d’un població ?Es una Riera totalment neta d’obstacles, s’ha eliminat dels marges de la riera, com arbres i arbusts, amb un manteniment constant de les seves lleres, que no tinguin cap obstacle, com brancatxa mort, males herbes i tot tipus de deixalles que es puguin haver abocat.Des de que aquesta riera entre a les portes de la població hi ha una total netedat, axó si, disposa d’arbres a cada costat de la riba, que no afectant al curs de l’aigua de la riera, sigui minsa o amb gran cabal.Podem veure que quan la Riera fa una corba en el seu traçat, s’han col·locat rocs per enfortir el fort cop d’aigua en aquest espai i derivar i encausar al seu curs …aigües a vall.Per últim, hi ha nombrosos passos o ponts per a gent a peu i per a vehicles.Axó, també s’ha fet amb als petits torrents o sots d’aigua que donen a la Riera.La gent per tindre el seu vehicle a prop, de casa o del treball a Llinars del Vallès, te la costum de fiar-se i deixar-lo dins de la Riera…Quan hi ha perill d’important avinguda d’aigua en dies de turmenta, l’Ajuntament avisa per medi de cartells a la ciutadania.Us passo un vídeo de fa uns anys on podeu veure una important avinguda d’aigua i les conseqüències que va originar al seu pas per Llinars del Vallès: