Arxiu de la categoria: aiguabarreig

La Passera de Castellar de l’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, s’arriba per la carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Aquest petit poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa,

Per anar de Castellar a can Teixidó (passar d’un costat a l’altre de la riera) hi ha una passera feta per gruixuts rocs.

Situada paral·lela al pont de la carretera N-141g.

Actualment sols es utilitzada per excursionistes o senderistes.

Es un exemple que cal destacar, que temps en rere era molt habitual trobar-ser per creuar un riu o riera…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La desapareguda Font de can Puiggener de Sabadell

Publicat el per
Respon
Restes de can Puiggener

La masia de Can Puiggener, ja desapareguda, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, ha donat nom a tot un barri de Sabadell.

Restes de Puiggener

El darrer propietari de Can Puiggener va ser Jaume Gorina i Pujol, que va comprar la propietat l’any 1909. Els darrers masovers, la família Tarté i Sallent, van haver de deixar la finca el 1959.

Mur de can Puiggener

El 1993 la masia fou enderrocada del tot, sols queda visible el mur que cercava la finca i l’entrada.

Entrada de can Puiggener

La desapareguda font de can Puiggener, estava en la part exterior del mur que dona al carrer, en aquells moments a un camí.

Us passo la descripció extreta del llibre” Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, Editat l’any 1984.

I el dibuix d’aquesta Font realitzat pel mateix Ricard Molins,

Era en el segle XX una font que la gent anava a buscar aigua per el us domèstic.

Va ser clausurada en 1983 per estar contaminada, poc després d’haver sigut arranjada, així com altres fonts del rodal del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Domènec Solé (Arxiu Rasola) i Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbre mort per la Biodiversitat a Terrassa

Publicat el per
Respon

Els arbres morts poden suposar un bon refugi per insectes diversos.

Creant-se un espai de Biodiversitat.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus, porquets de Sant Antoni entre altres.

Faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment en ells o rodalies.

Un d’aquest arbres morts es va col·locar a trossos els troncs en vertical en una illeta situada en la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Xarxes de retenció de sòlits en Sabadell

Publicat el per
Respon

Tenim una xarxa de retenció de sòlits, al costat del Parc de La Clota de Sabadell.

Us passo l’explicació del motiu:

La seva estructura de retenció de sòlits:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el per
Respon

Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.

L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.

Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.

El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí del Rieral de Castellar del Vallès

Publicat el per
Respon

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.

Historia:

  • L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
  • Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
  • Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
  • Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
  • D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
  • Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.

Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.

Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,

algunes de les quals continuen habitades.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

L’Hotel d’insectes de la rotonda dels Bellots de Terrassa

Publicat el per
Respon

Aquest Hotel d’insectes esta situat en la rotonda dels Bellots  en l’avinguda del Vallès amb carrer de l’Aigua, a tocar d’una gasolinera.

Es un hotel d’insectes de dimensions grans.

Te 6 compartiments per a diferents tipus d’insectes.

No te ombra en la rotonda i no hi han plantes amb flors…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Pont de la Remunta de la Canal de la Infanta de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Pont de la Remunta esta situat en l’avinguda Josep Tarradellas, 272 de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

El tram que es veu d’un color més clar per fora i rocs per dins, és el que queda del pont original, de l’any 1819.

La resta més fosc és fruit de la reconstrucció del 2014, inclou les escales.

Altres dades:

La Canal de la Infanta, passava per dins de les instal·lacions de l’antiga caserna militar de la Remunta, que ocupava aquest espai, ara edificat amb habitatges.

El pont reconstruït era el pas per damunt de la Canal de la Infanta.

Us passo informació sobre la Canal de l’Infanta

https://es.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Ara el Pont es un record per les noves generacions que no s’ha volgut eliminar desprès de l’oposició de la gent de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cal anar alimentant al petits ocells per suportar la tardor i l’hivern…

Publicat el per
Respon

A l’hivern les aus requereixen aliments energètics, de manera que posar a la seva disposició diverses llavors com pipes de gira-sol negre, escaiola, cacauets o pastissos de seu,

sense oblidar alguna porció de fruita madura com poma o pera,

proporcionarà els nutrients necessaris per a sobreviure a les llargues i fredes jornades…

Cal posar als jardins el menjar i aigua.

Podeu penjar voles preparades de grassa amb aliment inclòs.

Recull de dades: Internet

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero