Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Cova Morta en el paratge de les coves del Toll de Moià

Publicat el per
2

La Cova Morta esta situada a poca distancia de la cova del Toll dins del municipi de Moià.

Historia:

  • La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves “expedicions” hi havia trobat algun fòssil.
  • Es diu que hi ha gravats en alguna part d’època romana i/o medieval però no s’observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.

Cova d’origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l’erosió de l’aigua del riu subterrani obrís l’enorme balma a l’exterior.

Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós.

Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s’inunda.

S’hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al text al Bolc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova de les Toixoneres del Paratge de les coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

La cova de les Toixoneres és una cova càrstica, una de les dues coves que formen el complex de les Coves del Toll, al terme municipal de Moià (Moianès). Conte tant restes de carnívors que van viure a la cova com restes de presència de neandertals. Forma part dels conductes de drenatge del torrent Mal. Aquesta cova està formada per tres galeries que juntes fan una forma d’U, fent que hi hagi dues entrades a la cova.

La Cova de les Toixoneres o de les Teixoneres és un jaciment arqueològic i paleontològic del Plistocè superior. El 16 d’agost de 2016 s’hi van descobrir les primeres restes d’un homínid en aquest jaciment: una dent canina inferior i un parietal d’un neandertal, que s’estima podrien ser d’un individu d’entre 7 i 9 anys, batejat pels arqueòlegs com «el nen de Moià». La troballa es va fer pública el dia 20.

La cova era refugi de diferents carnívors, en especial de hienes, i s’hi han trobat restes d’ossos tant de carnívors morts com de preses d’aquests animals, així com copròlits. La presència de carnívors es veu trencada per la presència de neandertals que ocupaven temporalment la cova, sobretot a l’entrada, on hi ha vestigis de llur presència.

Per incrementar l’interès per la visita de les coves, s’ha reconstruït un poblat Neolític, en un espai proper, que reprodueix diferents tipus de cabanes i la manera de viure en un poblat d’aquesta època. És una manera de donar a conèixer la vida al neolític conjuntament amb la visita del museu on, a més de les troballes que s’han fet a les coves, hi ha una reproducció de la manera de viure en el neolític i de l’arquitectura megalítica trobada a la rodalia.

Per a mes informació podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_de_les_Toixoneres

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Les covetes del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Les covetes, de fet es tracta de dues Balmes i dues covetes,

situades mes avall de la principal cova del Toll.

També cal destacar la Balma del Torrent Mal amb 65 metres de recorregut,

amb una surgència intermitent, i una bonica cascada.

(Quan vàrem anar estava seca per manca de pluges).

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Les coves del Toll són unes coves prehistòriques situades al municipi de Moià, al Moianès.

Es divideixen en dos sectors:

La galeria sud (108 m), zona ocupada per l’home prehistòric.

La galeria est (80,55 m), que voreja sobre un curs fluvial intermitent.

Recepció

En total fan 1.148 m de profunditat, no obstant això la part visitable, en forma d’ela, és de 180 m.

És una de les coves prehistòriques d’Europa més rica en fauna del Quaternari, durant les glaciacions würmianes.

S’hi han trobat restes fòssils d’hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard, etc.

També s’han descobert restes d’un foc i d’alguns estris de sílex corresponents al Mosterià,

les quals demostren la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat).

Les troballes, relatives a l’Epipaleolític, al Neolític i a l’edat de bronze, mostren canvis en l’activitat dels pobladors.

S’hi va trobar un individu masculí i robust, no gaire alt i branquimorf, de tipus alpí,

del qual s’ha trobat l’enterrament i que s’acompanya d’un fermall metàl·lic d’origen centreuropeu.

Actualment totes les restes arqueològiques que s’hi han trobat s’exposen al Museu de Moià.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Marcet de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.

A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.

De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.

Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.

A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.

Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.

A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :

http://amagatallsdesantllorenc.blogspot.com/2018/12/recuperada-la-font-de-can-marcet.html

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners de l’antic camí de la Granja Soldevila de Santa Perpetua de Mogoda

Publicat el per
Respon

Granja Soldevila  és situada el Pg. de la Florida amb l’av. Onze de Setembre; és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). S’hi ubiquen diversos serveis municipals com Ràdio Santa Perpètua, i els departaments de Cultura, Educació i Promoció Econòmica de l’ajuntament.

En el seu antic camí d’accés, s’han conservat la majoria dels plataners, situats en cada costat del camí.

Avui us faig la mostra d’aquests plataners, durant l’hivern i en el període de l’estiu.

Com podem veure en la imatge, són arbres corpulents, en la majoria estan en bon estat.

Molts d’ells, fa anys que no s’han tallat les branques, que ara són molt allargades cap a munt.

Pocs, tenen ferides obertes antigues en el seu tronc. Esperem que durin en el seu conjunt molt més anys…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Pou del Xic Riera o dels Clots de Collbató

Publicat el per
Respon

El Pou del Xic Riera esta situat en l’Avinguda del Centenari, 38,  darrere la piscina municipal, a 650 m de l’Ajuntament de Collbató.

Historia:

  • Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp.
  • L’Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d’aigua les noves escoles nacionals.
  • L’aigua s’extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt.
  • Des d’allà es dirigia cap a les escoles.
  • L’encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent.
  • També s’hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n’hi anava a buscar per cuinar i beure.
  • Va ser clausurat per raons sanitàries.

El pou de cal Xic Riera és dins d’una caseta d’obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana.

En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l’aixeta.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : Séquia de l’Obra de Castelló de la Plana

Publicat el per
Respon

No és un riu, però quasi. Les seues aigües cristalines, procedeixen de l’ullal de la font de la Reina, en el paratge natural municipal del Molí de la Font. L’ullal -molt cabalós- aflora a uns 5 m. sobre el nivell de la mar, i dona cabal a diverses séquies, que després de recórrer una distància entre 3 i 5 km. fan cap a la mar.

Text i Fotografia : Jordi Monfort

El Parc de l’Agulla de Manresa

Publicat el per
Respon

Parc de l’Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor.

El nom prové del distribuïdor de l’aigua de la Séquia, ja que en aquest lloc abans la Séquia se separava en dos canals. Antigament s’utilitzava «agulla» per un canal o rec.

És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana.

Historia:

  • La presa del llac es va començar a construir el 1966.
  • Va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.
  • Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.
  • Va ser remodelat el 1986.
  • Permet emmagatzemar uns 200.000 m³ d’aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres.
  • Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.

Al parc hi ha plantades diverses espècies d’arbres, acull més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones amb gespa.

Podem veure els monuments a la Séquia i al Gos, l’amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.

Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats i la pràctica esportiva que fan d’aquest espai un dels més visitats a la comarca. Així com la casa de l’Aigua i el Museu.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Brocal del pou de can Llates de Collbató (Baix Llobregat)

Publicat el per
Respon

El Brocal del pou de can Llates es situat  a dalt de la rotonda d’accés a Collbató, per can Llates de Collbató.

Devia pertànyer a la veïna masia de can Llates.

El brocal del pou de can Llates té forma rectangular i la coberta de volta feta amb rajoles.

La resta de l’estructura fou bastida amb rocs i obra cuita. L’interior està arrebossat.

Falta la part del davant, on hi havia la boca per treure l’aigua, i una part de la teulada, que van ser esbotssades per fer les obres de l’A-II.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text al bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero