Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Avui destaquem : La Font del Roure de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font del Roure, cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a la Font del Roure.

Font situada a peu del camí vell de Can Marcet i sota del Roure centenari.

Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador.

L’aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant plena actualment de vegetació.

A l’altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’Alzina Gran de Collbató

Publicat el per
Respon

L’Alzina Gran esta al costat del camí de can Migrat, a 300 m del carrer Pau Bertran de Collbató. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l’aigua del torrent ha afavorit el seu creixement.

Historia:

L’hisendat local Ramon Rogent passejava pel camí de cal Migrat i va veure uns homes que tallaven branques de l’alzina per fer llenya i els ho recriminà, però no li feren cas. Aleshores, Rogent els donà un bitllet de 100 pessetes a cada un perquè paressin de malmetre l’arbre i no perdessin el jornal.

L’any 2004 l’empresa Moix va emetre un informe de l’estat de l’alzina i va determinar que “el factor primari i desencadenant del decaïment i pèrdua de vigor va ser la realització d’una rasa que va malmetre entre un 30 i un 50% de la massa radical absorbent i una part important de la massa de subjecció”.

També va diagnosticar la plaga i va recomanar les següents actuacions:

  • Modificar el traçat del camí.
  • Fer un tractament fitosanitari per eradicar els cerambícids.
  • Fer una poda de sanejament.

L’Alzina Gran és l’arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d’un exemplar de “quercus ilex” de gran envergadura.

Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta.

L’any 2006 es va endreçar l’entorn de l’alzina, amb la implementació d’aquestes mesures de protecció, i es van iniciar els tràmits per sol•licitar la declaració d’Arbre d’Interès Local.

Tractament de reforç i manteniment de l’alzina gran :

http://collbato.cat/pl195/actualitat/noticies/id2765/tractament-de-reforc-i-manteniment-de-l-alzina-gran.htm

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Fem safareig : Safareig de Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda

Publicat el per
Respon

El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal, unes escales hi porten.

Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d’aigua tot i que en bon estat de conservació.

El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora.

Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n’oculta el parament.

Tot i així aquest arrebossat s’ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l’estructura, quedant a la vista restes de l’antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat).

El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals.

A un dels extrems de l’estructura s’observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d’aigua que ompliria d’aigua neta el safareig.

Observacions:

Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d’una protecció específica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de can Rufi de Caldes de Malavella

Publicat el per
Respon

La bassa de can Rufi, esta situada en front de l’antiga masia de can Rufi de Caldes de Malavella.

Gracies a un acord amb els propietaris de la Finca de can Rufi, l’Associació de La Sorellona va portar l’arrenjament de la bassa.

La bassa en l’actualitat es un espai en custòdia, aquesta bassa és com una reserva on hi han amfibis i altra fauna autòctona.

Un cartell dona a conèixer que no es tirin altres animals no autòctons, com peixos, tortugues, crancs, entre altres, els quals poden perjudicar la vivència dels animals allí existents.

Recull de dades: Del cartell d’Adrena i La Sorellona

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

Publicat el per
Respon

El Dia Mundial de l’Aigua es celebra principalment el 22 de març de 2023.

El Dia Mundial de l’Aigua 2023 té com a objectiu accelerar el canvi per resoldre la crisi de l’aigua i el sanejament.

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

Us passo mes dades :

https://www.diba.cat/es/web/xarxasost/dia-mundial-de-l-aigua

Recull de dades: Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Parc de les Planas de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de les Planas està situat en l’Av. d’Isabel la Catòlica de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

  • Fins a mitjan segle XVIII, aquest sector de l’Hospitalet, situat al samontà, era ocupat per algunes masies disperses entre les terres de conreu de vinyes i cereals.
  • Durant el segle XIX es produïren importants canvis en l’agricultura i la indústria, deguts bàsicament al creixement de la població, a la construcció del canal de la Infanta, i a la industrialització del pla de Barcelona.
  • Per altra banda, la plaga de la fil·loxera (la primera notícia que se’n té a la zona és del 1892, en una finca de les Planes), va destruir en dos anys la major part de les vinyes. Es van replantar garrofers, camps de blat, oliveres i vinyes, però amb menys intensitat.
  • La creixent i veïna ciutat de Barcelona tenia una gran necessitat de materials de construcció. Alguns propietaris agrícoles van vendre les seves terres, riques en argiles, en les quals es van instal·lar les primeres bòbiles.
  • Les de l’Hospitalet van tenir gran importància en la producció de maons, maons refractaris, terracota fina per a decoració, rajola fina i teules, fins al punt que l’Hospitalet era anomenat “la bòbila de Barcelona”. Malgrat això, el paisatge agrari va continuar dominant fins a la primera meitat del segle XX.
  • A partir de 1950 i principalment en la dècada del 60 al 70, els camps de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida i les Planes desapareixen sota l’onada constructiva de blocs i polígons, que convertiran la zona en una ciutat dormitori destinada a allotjar, sobretot, immigrants atrets per l’oferta de llocs de treball.
  • L’especulació del sòl i la manca de planificació són les grans protagonistes d’aquest moment històric tant nefast, en el qual la identitat de la majoria de pobles i ciutats de l’entorn de Barcelona, va quedar totalment desfigurada.
  • L’espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Oliveros), i també per la fàbrica de productes químics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent.
  • L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l’especulació. Els espais buits existents són escassos i reduïts, però el Pla els reserva per a equipaments i zones verdes.
  • L’antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l’any 1986.
  • La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ha succeït en aquestes tasques.
  • El 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha,
  • El 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l’Hospitalet.

Una riera divideix el parc en dues àrees ben diferents: la primera va de la riera del Cementiri a l’avinguda d’Isabel la Catòlica,

i la segona de la riera del Cementiri al carrer del Teide.

La primera és la zona arbrada més frondosa del parc, amb petits i relaxants racons habilitats per al repòs i un turonet artificial que fa de mirador.

La segona és el sector est del parc, on se situen els pendents més forts que pugen cap al turó de les Planes.

Indret d’interès historicoarqueològic, vegetació singular, escultura, vista panoràmica, fonts d’aigua potable,

cistelles de bàsquet, jocs infantils, aparcament de bicicletes, aparcament, àrea de gossos.

Recull de dades: Àrea Metropolitana de Barcelona

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa i Safareig de Joan Romanyà de Collbató

Publicat el per
Respon

La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.

Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.

Historia:

  • Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
  • Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
  • El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
  • El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
  • Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
  • El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
  • El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
  • El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
  • Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.

La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,

construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.

L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.

A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.

Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,

que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.

Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : Les Fonts del Paratge de les Coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

De fet no hi ha en aquest paratge Fonts Naturals, a accepció de les surgències que sols hi ha en èpoques de grans pluges.

Donat aquesta manca de fonts, es van habilitar en punts concrets una fonts d’aigua potable de xarxa.

En una s’ha posat en un tronc on hi ha una aixeta de maneta, l’aigua cau a una pica no massa gran rodona.

Una segona font surt d’una roca i amb aixeta polsador.

Front seu hi ha un roc pla

que pot fer de taula i dos bancs fets d’un tronc d’arbre..

També, una font similar situada on esta l’aparcament de recepció al Parc.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Entorn Natural en les Coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona,

formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc.

També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg.

Tot l’entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s’inclou també la zona d’aparcament.

Quant a la vegetació que hi ha a l’entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l’alzina.

Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l’avellaner, el pollancre…d’arbustos hi ha presència d’esbarzers, el boix,

i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l’heura, el sanguinyol.. i plantes com l’espígol, la farigola, el romaní…

Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l’àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d’una eruga molt característica de l’indret…

Dintre de les coves es pot observar, depenent de l’estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs.

D’aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.

Us animo a visitar tot aquest paratge, de coves, natural i més…

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Surgència en el paratge de la cova del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Si es continua el recorregut que hi ha a l’entorn de les Coves del Toll s’arriba a la Surgència.

Historia:

  • El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc.
  • La galeria principal s’anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l’indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes.
  • La cova del Toll és una cova natural d’habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m).
  • És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n’hi ha en formació.
  • La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s’han trobat a la zona de la galeria sud.
  • El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km.
  • La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l’Elefant.
  • De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l’exterior, hi ha encara uns 800 m.

És una balma natural de pedra calcària per on surt a l’exterior el torrent Mal al seu pas per l’interior del complex càrstic del Toll.

Per això és anomenada geològicament surgència .

Popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d’on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.

Observacions:

De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero