Arxiu de la categoria: Cultura ambiental

Cista megalítica dels Tres Reis de Rubió

Publicat el per
Respon

La Cista megalítica dels Tres Reis esta al costat dret de la carretera BV-1031 direcció Els Prats de Rei.

Passat el trencant de Ca l’Oller, el següent a la dreta al municipi de Rubió, esta indicat prt cartells.

Historia:

  • El sepulcre dels Tres Reis fou excavat l’any 1964 sota la direcció arqueològica de Ricard Batista i Noguera, de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. 
  • Es troba situat al costat de la carretera BV-1031; via de comunicació ancestral utilitzada durant l’edat mitjana i possiblement també durant l’edat del bronze com a via de transhumància.

A tocar de la carretera BV-1031, passat el km 5 es localitza la cista megalítica (Dolmen) dels Tres Reis, ubicada en un petit turó prop de Ca l’Oller.

Es tracta d’una construcció funerària del tipus cista, formada per la cambra funerària i el túmul.

La cambra de planta rectangular, està formada per cinc lloses sorrenques col·locades verticalment que delimiten la cambra.

La llosa de la coberta ha desaparegut.

La cambra presenta una orientació est-oest.

El sepulcre està envoltat per un túmul de planta circular de 8,20 m de diàmetre.

Els treballs d’excavació van permetre recuperar 230 fragments de ceràmica a mà i set peces dentàries pertanyents a individus d’edat adulta.

Observacions:

Segons els excavadors el sepulcre havia estat alterat per antigues intervencions fet que havia ocasionat la modificació de l’estratigrafia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jaciment paleontològic de can Prat Barrina de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

El Jaciment paleontològic de can Prat Barrina s’arriba per la C-25, sortida 114. I agafar la carretera BV-3009 i seguir la pista asfaltada fins quasi Castelltallat. Desviar-se per la pista asfaltada W i N.

Historia:

  • Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l’activitat d’una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d’icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació.
  • Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50.
  • Al Bages s’han trobat restes de l’Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors.
  • També s’han trobat mamífers fòssils d’aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.

Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d’icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària.

El jaciment, que es troba al costat mateix d’un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d’aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d’icnites.

Les petjades o icnites corresponen a l’època geològica de l’Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d’anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l’espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars.

El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l’esquerra de l’espectador), a l’extrem oposat i entremig.

Les petjades formen diferents “camins” o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d’est a oest.

Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat.

Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d’altres tendeixen a formes més ovalades i també n’hi ha de tridàctiles (amb tres dits).

Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d’humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre.

Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d’anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers.

L’indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d’animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l’espècie Entelodon magnum.

Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.

Observacions:

El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Nou Blog: Més enllà de Catalunya

Publicat el per
Respon

https://mesenlladecatalunya.wordpress.com/

Ramon Solé Lacomba, en col·laboració amb Maria Àngels García-Carpintero, crea aquest nou blog que es continuació i ampliació dels anteriors

“Fonts naturals, aigua, muntanya i més”:                  https://fontsaigua.com/

“Fonts i natura”:                                                         https://fontsinatura.com/

“Terra, aigua i racons”:                            https://estimadaterra.wordpress.com/

Aviat arribarem a les 100 entrades, si no ho heu fet ja us convidem a que doneu una ullada a aquest nou blog que mostra racons de territoris més propers, com la resta de la Península i d’altres més llunyans i exòtics.

La Terra és plena de natura i de cultura que cal conèixer i respectar per tal que totes i tots puguem gaudir del patrimoni, aquest és l’interès principal de tot plegat.

Moltes gràcies pel vostre interès. Els autors.

Un hort diferent, l’hort medieval !

Publicat el per
Respon

Bon Nadal

L’hort medieval encara esta present en el Monestir de Pedralbes, podem tindre una clara visió gracies a la reproducció de com es cultivava i la diversitat de producció que tenien en aquell moment.

Ens centrarem en el Hort petit tal com és coneix,

A

B

L’any 2017 el Museu del Monestir va iniciar un projecte per recuperar l’ús original d’aquest espai, amb l’objectiu de reconstruir un hort de quatre parcel·les tal com podia haver estat durant l’edat mitjana.

Per aquest motiu no inclou les espècies que van arribar des d’Amèrica a Europa després del 1492.

Per a conèixer al màxim com podia haver estat l’hort medieval es va constituir un equip multidisciplinari format per especialistes provinents dels camps de la història, l’arqueologia, la botànica, l’arqueobiologia, l’arquitectura, la museografia, l’educació mediambiental i els serveis socials que han abordat el projecte des de diferents vessants.

Es pot veure un recull de verdures collites del dia,

on veurem la qualitat del producte.

Per a més amplia informació podeu consultar a:

https://www.monestirpedralbes.barcelona/ca/exposicions/lhort-medieval-del-monestir

Us recomanem la visita del Monestir que inclou visitar el seu Hort.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Herbes remeieres i especies

Publicat el per
Respon

Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.

Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.

Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.

Mes dades:

Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.

Espai dins del Convent destinat a despensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fontana de la torre Rossi Cerchi de Florència (Italia)

Publicat el per
Respon

Al principi del carrer del Borgo San Jacobo, a la base de la torre Rossi Cerchi, es va construir una fornícula el 1838, dissenyada per l’arquitecte Francesco Leoni.

Viquipèdia

A l’interior es va col·locar una antiga conca de marbre (que abans formava part de la base de l’escultura de Giambologna, de 1560,  que representava Hèrcules i Nessus) sobre un pedestal que sobresortia de la vora de la façana i s’elevava per tres esglaons, i un Bacus de bronze de la base del qual rajava aigua a través d’un cap de lleó, de manera que constituïa efectivament una font pública.

La nit entre el 3 i el 4 d’agost de 1944, la font va ser destruïda, tot i que l’estàtua de Bacus es va salvar, ja que havia estat traslladada als magatzems de la Superintendència, mentre que la conca de marbre es va perdre.

Durant les obres de reconstrucció, es va recrear una fornícula similar a l’anterior que, el 1958, amb finançament de l’Oficina de Turisme, va tornar a allotjar el Bacus i una conca diferent, aquesta vegada formada per un sarcòfag romà.

Un gravat a la fornícula recorda la data i les circumstàncies de la reconstrucció. El 2006, després de la seva restauració, l’estàtua de Bacus va ser col·locada al Museu Nacional del Bargello sent substituïda a la font per un motlle.

Viquipèdia

Recull de Informació: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Xarxes de retenció de sòlits en Sabadell

Publicat el per
Respon

Tenim una xarxa de retenció de sòlits, al costat del Parc de La Clota de Sabadell.

Us passo l’explicació del motiu:

La seva estructura de retenció de sòlits:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Parc Natural de s’Albufera de Mallorca 

Publicat el per
Respon
Viquipèdia

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro, Alcúdia i Sa Pobla.

Historial:

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).

Viquipèdia

A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Viquipèdia

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

Viquipèdia

També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Viquipèdia

Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

Viquip`edia

És possible realitzar-hi els següents itineraris:

  • Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
  • Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
  • Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
  • Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-

Equipaments:

  • Centre d’informació de sa Roca
  • Centre d’interpretació Can Bateman
  • Oficina de Gestió de sa Roca
  • Observatoris d’aus i plataformes d’observació.
  • Laboratori per a l’ús d’investigadors.

Us recomanem la seva visita.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Pont de la Remunta de la Canal de la Infanta de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Pont de la Remunta esta situat en l’avinguda Josep Tarradellas, 272 de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

El tram que es veu d’un color més clar per fora i rocs per dins, és el que queda del pont original, de l’any 1819.

La resta més fosc és fruit de la reconstrucció del 2014, inclou les escales.

Altres dades:

La Canal de la Infanta, passava per dins de les instal·lacions de l’antiga caserna militar de la Remunta, que ocupava aquest espai, ara edificat amb habitatges.

El pont reconstruït era el pas per damunt de la Canal de la Infanta.

Us passo informació sobre la Canal de l’Infanta

https://es.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Ara el Pont es un record per les noves generacions que no s’ha volgut eliminar desprès de l’oposició de la gent de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Rosa dels Vents de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

La Rosa dels Vents esta situada en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • Monument instal·lat al Turó de Can Mates el 19 de maig de 2017.
  • És una donació de la Junta de Compensació de Can Mates a la ciutat de Sant Cugat del Vallès i va ser encarregada per la immobiliària Colonial. 
  • L’escultura és obra de l’artista santcugatenc Pep Codó i Masana (Sant Cugat del Vallès, 1946).
  • Codó es va formar a l’Escola Massana i és autor de diverses escultures de Sant Cugat com Diàleg davant del Teatre Auditori o la placa d’Homenatge a Roc Codó Serra.

Conjunt escultòric format per setze peces de granit disposats per parelles.

Amb la combinació de dues peces de granit es forma la primera lletra del nom de cada vent, una esculpida a la pedra en positiu i una altra en negatiu.

Per tant, les setze peces combinades donen lloc als vuit principals vents.

Al centre del conjunt hi ha una planxa de ferro amb la inscripció de tots els vents: gregal, llevant, xaloc, mig jorn, garbí, ponent, mestral i tramuntana.

El conjunt mesura 16 metres de diàmetre i 1,20 metres d’alçada i està fet en granit de Càceres i de Veneçuela.

Segons Imma Pueyo (2015): “L’espectador ha d’interactuar i moure’s fins trobar el punt visual exacte que uneix els dos elements de la inicial”.

De l’obra, l’artista Pep Codó autor del conjunt en diu: “La idea era que fos un material que s’integrés en l’espai, que vol ser rural, i que té la vocació de reproduir el paisatge del Vallès. El granit és un material bastant corrent, i de la manera com estan plantades les peces, sembla que el granit surti de dins terra”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero