Emportat la brossa !

“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.

L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.

L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.

Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Parc de les Escultures de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès, és una ciutat que en els anys ha portat a terme posar l’Art al carrer, als jardins i als parcs de la ciutat, com per exemple a les rodalies del Monestir, Plaça de Lluís Millet, Plaça de Sant Francesc i un llarg etc…

Avui us passo informació de les escultures existents en el Parc de les Escultures en Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)

Aquest parc està en el Passeig d’Olabarria, ( carretera BV – 1462 ), l’Av. de Bilbao i el Carrer de la Miranda del Vallès.

Com a dins de la ciutat de Sant Cugat, a Valldoreix també han apostat en exposar-hi escultures destacades i de destacats escultors de Catalunya.

Algunes estan fàcils de observar, com en el Parc de Les Escultures, simplement fent un curt passeig per ell.

A cada una te a peu d’escultura  un cartell indicatiu de l’obra.

Us passo més obres,

a

B

C

D

E

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Espai de lliure circulació de gossos, que vol dir?

L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,

amb unes normes bàsiques que us descric:

  • És obligatori que els amos del/s gos/gossos recollint els excrements dels animals.
  • S’ha de evitar baralles entre els animals.
  • Fora d’aquest espai sempre els animals tenen que anar lligats.
  • S’ha de mantenir net l’espai i en bones condicions.
  • No s’està permès entrar en aquest espai gossos potencialment perillosos, deslligats i sense morrió.
  • Les persones propietaris o posseïdors dels animals que utilitzin aquest espai, són els responsables dels danys que els seus animals ocasionin a altres animals, persones o coses.
  • Als gossos deuen portar microxip i deuen estar censats en el Municipi on resideixin.
  • Es recorda que es deu respectar el descans del veïnat des de les 23 hores i fins les 7 del matí.

Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.

Respecteu i seguiu els consells !!!.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ d’Horta-Guinardó de Barcelona

Recuparem la Cantata sobre la Font de la Llet de Barcelona –  Lletra: Albert Sampablo

PRIMERA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura/els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ

SEGONA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que/em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i/així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

Lletra: Albert Sampablo

Fotografies: Ramon Solé

Dia Mundial de l’Aigua / 2025

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

El Dia Mundial de l’Aigua 2025 a escala internacional té com a lema Salvem les glaceres (Save our glaciers). 

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags.

Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay.

També podeu veure la informació sobre el dia mundial de l’aigua a Fem Turisme:

https://www.femturisme.cat/es/agenda/22-de-marzo-dia-mundial-del-agua

i també:

https://www.iagua.es/blogs/ignasi-servia-goixart/preservacion-glaciares-dia-mundial-agua-2025-y-deja-vu-sequia

Siguem respectuosos amb el consum de l’aigua dolça, no anem sobrats !!!.

Recull de dades i imatges oficials: Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé – Dora Salvador

L’Hotel d’insectes del Parc del Comte d’Ègara de Terrassa.

L’Hotel d’insectes esta en el Parc al costat del Passeig del Comte d’Ègara a tocar amb el carrer de Garcia Humet de Terrassa.

Es de construcció considerable, disposa de 5 nivells, construït amb materials diversos, per a habitar diferents tipus d’insectes.

Es un hotel d’insectes que se suma als ja existents distribuïts per a tots els barris de la ciutat de Terrassa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Era de l’església de Granera

L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.

Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. 

Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.

Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era

i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.

i la recuperació de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador del cucut en Granera

El Mirador del cucut situat en el camí de Monistrol de Calders en el Barri del Castell, formant cantonada amb el carrer del Castell, a l’extrem de migdia del barri en Granera.

Historia:

  • Aquest mirador fou inaugurat l’any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.

Mirador situat a l’extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell.

Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d’un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell.

A la part amb més alçada hi ha l’escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d’aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.).

També es gaudeix d’unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Riera de Sentmenat

El Parc de la Riera esta situat al llarg del passeig Mestre Josep Duran i la mateixa Riera en Sentmenat.

Es la seva principal artèria vital natural, al voltant de la qual va néixer i va formar-se segles enrere, ha anat desapareixent entre canyissars, espècies invasores, vegetació i abocaments, especialment en el seu pas pel municipi urbà.

Formen 10 hectàrees que engloba el pas de l’aigua pel municipi de Sentmenat.

Per millorar el Parc es va portar el projecte del nou parc fluvial i que va ser adjudicat a un equip interdisciplinari d’arquitectes, paisatgistes i ambientòlegs, integrat per Mas Maristany i RGA arquitectes i Anna Zahonero biòloga.

Era part important, la recuperació de l’espai fluvial com a espai natural i retornar la salut a la riera.

El projecte: Apostava per conservar un entorn divers, amb una profunda restauració dels hàbitats propis d’aquest espai que permetin potenciar la connectivitat ecològica, augmentar la biodiversitat i la qualitat ecològica de l’àmbit, compatibilitzant-ho amb l’ús i el gaudi de l’espai per part dels habitants de Sentmenat i afavorir la millora dels serveis ecosistèmics entenent que la vegetació ens proporciona un entorn confortable i saludable.

El nou parc fluvial ha de ser l’oportunitat per poder acollir la gran quantitat d’usos socials i lúdics que permet un espai que pocs municipis ostenten.

L’àrea de Medi Natural vol aconseguir l’objectiu de garantir l’ús social habitual, aconseguint una connectivitat màxima amb tota la trama urbana de manera que l’accés al parc es pugui fer des de gairebé la majoria de carrers del municipi de forma natural (incloent-hi camins escolars sense trànsit).

Aquesta xarxa de camins, connectada amb la resta del territori, permet establir recorreguts, una oportunitat per a la millora de la salut de la ciutadania. I oferint usos diversos com a espais lúdics en zones concretes: zones infantils, d’esbarjo, rutes saludables, d’esport rodat (pas de bicis…), punts de servei de bar, pícnic, concerts, punts miradors, zona per a l’ús escolar, etc.

I així s’està portant a terme, tot aprofitant la vegetació i arbrat, on en algunes ja es va col·locar cartells indicatius i jocs per infans,

Està previst finalitzar l’arranjament a mitjans de gener /25.

Recull de dades: Ajuntament de Sentmenat i altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero