Jardí Percepcions en Vallparadis de Terrassa

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa. Comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Monner i creua la ciutat de nord a sud.

Amb una extensió de 395.500 m² (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XXCan Palet, el Cementiri VellVallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord.

El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…

El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.

Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.

Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.

Us passo per accedir-hi :

https://www.terrassa.cat/documents/12006/29958/GUIA+PERCEPCIONS+oct-07+.pdf/0d6d211d-4a35-4bdf-938b-dddb7ec1f7e5

Gaudiu del Parc i del Jardí de les Percepcions !!!

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Gruta del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, el Llac, la Gruta i el mateix Jardí.

Aquest jardí es coneix com a “El jardí invisible de Gaudí” on hi ha un conjunt arquitectònic desconegut fins ara, de l’arquitecte català Antoni Gaudí, creat dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista on hi destacant les Grutes.

Us passo un ampli article de La Vanguardia sobre la obra Gaudinia en els Jardins de Sant Boi de LL. del 20/11/2016 :

https://www.lavanguardia.com/encatala/20161120/411995891316/el-jardi-gaudinia-de-sant-boi.html

A continuació unes imatges del Jardí i La Cova:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bancs Modernistes del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, la Gruta i el mateix Jardí.

Com que els bancs estaven en mal estat, s’ha procedit a la seva restauració, que ha durat sis mesos, ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada per un equip d’arquitectes i aparelladors experts en Gaudí i el Modernisme.

La següent fase del projecte consistirà en la restauració de la Gruta, un altre dels elements singulars del Jardí Invisible, que també es troba en un estat de deteriorament avançat.

Us passo un article de La Premsa del Baix.es, sobre la restauració dels Bancs:

https://www.lapremsadelbaix.es/seccions-del-baix/cultura/el-parc-sanitari-sant-joan-de-deu-restaura-els-bancs-modernistes-del-jardi-invisible.html

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de l’UAB. de Cerdanyola del Vallès

L’Hotel d’insectes de l’UAB. està en la zona verda entre la Ronda de la Font del Carme i la carretera B-30 i l’Autopista AP-7 de Cerdanyola del Vallès.

No està en una zona amb massa vegetació, això fa que a l’estiu fa molta calor, que pot molestar als insectes.

En la part de darrera, hi ha un cartell indicatiu que és un Hotel d’insectes per afavorir la nidificació de pol·linitzadors, i les entitats que han portat el projecta.

Es com una caixa rectangular amb una teulada i 7 petits compartiments,

en cada un d’ells esta ideat per diferents tipus d’insectes.

Hi ha un altre Hotel d’insectes en l’Av. de Can Domènech i la Ronda de la Font del Carme en la mateixa UAB.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Emportat la brossa !

“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.

L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.

L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.

Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Parc de les Escultures de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès, és una ciutat que en els anys ha portat a terme posar l’Art al carrer, als jardins i als parcs de la ciutat, com per exemple a les rodalies del Monestir, Plaça de Lluís Millet, Plaça de Sant Francesc i un llarg etc…

Avui us passo informació de les escultures existents en el Parc de les Escultures en Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)

Aquest parc està en el Passeig d’Olabarria, ( carretera BV – 1462 ), l’Av. de Bilbao i el Carrer de la Miranda del Vallès.

Com a dins de la ciutat de Sant Cugat, a Valldoreix també han apostat en exposar-hi escultures destacades i de destacats escultors de Catalunya.

Algunes estan fàcils de observar, com en el Parc de Les Escultures, simplement fent un curt passeig per ell.

A cada una te a peu d’escultura  un cartell indicatiu de l’obra.

Us passo més obres,

a

B

C

D

E

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Espai de lliure circulació de gossos, que vol dir?

L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,

amb unes normes bàsiques que us descric:

  • És obligatori que els amos del/s gos/gossos recollint els excrements dels animals.
  • S’ha de evitar baralles entre els animals.
  • Fora d’aquest espai sempre els animals tenen que anar lligats.
  • S’ha de mantenir net l’espai i en bones condicions.
  • No s’està permès entrar en aquest espai gossos potencialment perillosos, deslligats i sense morrió.
  • Les persones propietaris o posseïdors dels animals que utilitzin aquest espai, són els responsables dels danys que els seus animals ocasionin a altres animals, persones o coses.
  • Als gossos deuen portar microxip i deuen estar censats en el Municipi on resideixin.
  • Es recorda que es deu respectar el descans del veïnat des de les 23 hores i fins les 7 del matí.

Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.

Respecteu i seguiu els consells !!!.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ d’Horta-Guinardó de Barcelona

Recuparem la Cantata sobre la Font de la Llet de Barcelona –  Lletra: Albert Sampablo

PRIMERA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;

tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura/els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ

SEGONA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;

mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que/em fan plorar a la nit;

mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!

Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura els nens;

aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,

i/així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;

Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,

penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!

Per tothom!

Lletra: Albert Sampablo

Fotografies: Ramon Solé

Dia Mundial de l’Aigua / 2025

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.

El Dia Mundial de l’Aigua 2025 a escala internacional té com a lema Salvem les glaceres (Save our glaciers). 

La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags.

Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay.

També podeu veure la informació sobre el dia mundial de l’aigua a Fem Turisme:

https://www.femturisme.cat/es/agenda/22-de-marzo-dia-mundial-del-agua

i també:

https://www.iagua.es/blogs/ignasi-servia-goixart/preservacion-glaciares-dia-mundial-agua-2025-y-deja-vu-sequia

Siguem respectuosos amb el consum de l’aigua dolça, no anem sobrats !!!.

Recull de dades i imatges oficials: Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé – Dora Salvador