Santa Mª de Coaner és una església situada uns 150 m a ponent de la parroquial de Sant Julià de Coaner, en un turonet que destaca sobre la vall de la riera de Coaner. Als peus d’aquest turó, segons la tradició, s’hi va fer la troballa de la Mare de Déu de Coaner.
Aquesta església esta adossada al cementiri, on en un angle i en la part exterior està ubicada una petita font.
Formada per unes teules i amb una que fa de teulada.
L’aixeta es de maneta, l’aigua cau a una pica de pedra rectangular no gaire gran.
Esta situada aquesta església en una vall molt bonica.
Tenim de situar-vos en la carretera B- 122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord, continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle, punt on surten varis camins.
Cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles. Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp,
on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria, a escassos 20 metres de la riba esquerra del torrent Mitger de Ca l’Amat.
El conjunt està format per la font i una bassa, en el mur surt l’aigua a través d’un broc de ferro, l’aigua cau al terra i s’escola per un rec fins alimentar la bassa.
Durant l’estiu o èpoques de saquera no raja, per tant la bassa també és seca.
La Font Seca de Vilanova de Sau està situada en la cruïlla de la pista asfaltada entre Vilanova de Sau, el càmping el Pont de Malafogassa i la pista asfaltada de can Tordera. Es pot arribar des del poble, seguint les indicacions del Pont de Malafogassa o bé des de la carretera N-141d al costat de la casa can Tordera hi ha un trencant a la dreta on s’agafa la pista asfaltada en direcció al càmping el Pont de Malafogassa. En la intersecció de la cruïlla es troba l’àrea de pícnic.
Saber més l’espai de la font Seca s’anomena així per què durant molts anys aquesta font no rajava aigua, amb l’obra de portada d’aigües cap al poble al 2011 es van arreglar les canonades i la font va tornar a tenir aigua potable. (Actualment no raja)
La zona disposa de 3 taules de pícnic per uns 6 persones cada una, una font, la font Seca, amb aigua potable, espai per aparcar els cotxes, i un contenidor per la brossa.
El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.
El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.
Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.
Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.
La Font de la Marquesa de Can Gras, també és coneguda com la Font de la Senyora de Barcelona.
Per arribar-hi podem arribar-nos al punt quilomètric 8 de la carretera BV-1415 que porta d’Horta a Cerdanyola, cal baixar per un corriol amb pendent forta es d’aquí, i a uns 300 metres més avall sereu a la font.
Situada al començament del torrent de Fondanills, en un entorn ombrejat, amb velles taules i bancs de fusta.
L’estructura de la Font està formada per dues parets amb un banc ampli per asseure-s’hi acabat amb rajoles blanques, al damunt hi trobem l’any de l’última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d’aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d’aigües per mitjà d’un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d’obra que descansa directament al terra.
Uns metres a l’esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina.
A un nivell més baix, hi ha una antiga bassa que recull l’aigua de la Font, és com un abeurador pels animals.
Antigament en l’entrada d’una ciutat o d’un poble per una carretera, es plantaven plataners a cada costat.
Encara avui podem trobar carreteres antigàs i que no han sofert ampliacions o que han realitzat una variant de la carretera, axó ha fet que podem contemplar les rengleres de plataners de dimensions destacades.
Un d’aquests casos són els Plataners de la carretera nacional IIz al pas per la urbanització de Montserrat Parc de El Bruc.
Formen una filera d’algo més d’una dotzena de plataners en cada costat, a l’haver-se plantat a la vegada tots els arbres tenen la mateixa mida i gruix.
En uns metres aquest tros de la carretera a l’estiu dona una bona ombra i frescor…
En l’agregat de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, hi han varies fonts dedicades a la Verge de Montserrat, una d’elles esta situada en un racó de la plaça on està l’església.
L’estructura de la font està adossada en una paret d’una casa particular, és d’aigua de xarxa que cau a una pica rectangular. A sobre hi ha la imatge de la verge de Montserrat amb el nen Jesús.
El Pou de glaç del Torrent Gran està situat al costat d’un hort vora el Torrent Gran, seguint el PR-169.
Cal sortir per un camí des del Polígon de Sant Ermengol en el carrer del camí dels sagraments, direcció al torrent, cal seguir-lo uns metres pel seu costat fins un estret camí que puja fins l’hort, on està el Pou de glaç.
Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificultava la insolació i permetia mantenir una temperatura molt més baixa.
Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.
Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç.
La part superior, que es veu des de l’exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja.
Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans, una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel.
El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d’uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra.
Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior.
El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Historia :
A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.
Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.
L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 