Dipòsit d’aigua d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Publicat el per
Respon

El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.

Historia :

  • Antigament, l’aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • L’any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l’objectiu d’explotar el subministrament d’aigües: la Sociedad Minera Olesana.
  • Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d’alguns torrents cap a la vila.
  • Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l’aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d’aquesta manera s’aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l’abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.
  • La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d’altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l’autogestió de l’abastament d’aigua potable.

El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.

La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.

El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torrent Gran d’Abrera

Publicat el per
1

El Torrent Gran està bàsicament situat entre el carrer del Camí dels Sagraments i el carrer Barcelona d’Abrera, aquest es la part mes natural amb mes abundant en vegetació; al pas per el costat del nucli, és amb menys vegetació.

Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat.

…/… Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d’aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l’autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d’escombraries; al llarg d’aquest camí s’han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d’aigua potable.

El Camí del Torrent Gran d’Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d’aquest camí està marcada amb una pedra vertical.

Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats.

També hi passa el Camí Històric d’Abrera (PR-C 169)…/…

…/… La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides)…/…

Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l’anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).

Ruta fluvial per conèixer el Torrent Gran d’Abrera, fruït del projecte d’apoció fluvial que Associació Hàbitats – Projecte Rius desenvolupa en aquesta població gràcies a la participació dels voluntàries i voluntàries locals, l’associació ANDA i l’Ajuntament d’Abrera.

El Torrent Gran, permet realitzar un bon recorregut d’anada i tornada a Abrera

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. / Altres

Autor de la fitxa : ArqueoCat SL – Natàlia Salazar

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font Fresca de Molins de Rei

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font Fresca cal sortir des de Molins de Rei i agafar la carretera BV-1468 en direcció a Vallvidrera per la carretera BV-1468 i al cap de dos quilòmetres arribareu al veïnat de Sant Bartomeu de la Quadra,

deixeu la carretera pel primer carrer pel costat de l’església de Sant Bartomeu, carrer de la Pepeta de Cal Bardissa, al poc agafeu el carrer de la Font Fresca, on a poca distancia veureu a ma dreta un camí de terra que baixa cap el torrent,

deixeu el vostre vehicle aparcat en un aparcament a vora del carrer.

Cal seguir el camí de baixada, un cartell indica que a prop esta la font Fresca.

Cal pujar per unes escales i arribareu a una petita esplanada allargada, en un extrem veureu un petit receptacle casi quadrat d’obra;

l’aigua raja per un tub de ferro que surt de la paret del fons

i omple una pica molt arran del terra, desguassant al torrent.

L’estructura està adossada una paret de pedra que fa de respatller a un llarg banc de pedra.

Malauradament, en l’actualitat per la falta de pluges freqüents, no hi raja aigua des de fa temps;

també l’arbre gruixut de front de la font, fa poc que va caure.

Cal mencionar que durant el gener de 2013, l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, conjuntament amb l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) van rehabilitar en part.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’alzina centenària de ca n’Amat d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

L’Alzina centenària de ca n’Amat està al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la Urbanització de ca n’Amat, prop d’un torrent.

Antic espècimen d’alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom.

L’arbre s’ubica al costat d’un torrent al que s’accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall.

Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent.

Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge.

Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6418.jpg

La resta del tronc però es troba en bones condicions.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6417.jpg

L’arbre està afectat per una plaga de banyarriquer.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6413.jpg

Bibliografia : PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d’Ullastrell, inèdit.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6403.jpg

Segons l’autor de l’estudi citat a la bibliografia, l’alzina de ca n’Amat podria ser bicentenària.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6419.jpg

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Xup de Tornamira de La Torre d’Oristà en Oristà

Publicat el per
Respon

El Xup de Tornamira esta a 1000 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 a l’entrada de La Torre d’Oristà.

El xup de Tornamira està situat uns metres a l’oest de l’antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar d’una bassa reformada modernament.

Historia :

  • El xup de Tornamira s’havia utilitzat modernament com a dipòsit d’aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua.
  • Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro).
  • Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda.
  • Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975)

Es tracta d’una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2’9 per 2’9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l’entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l’interior, on s’emmagatzema l’aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l’interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur.

Recull de les dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Angels Garcia – Carpintero

Pou de cal Jaumina (Marata) de Les Franqueses del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquest Pou esta situat en un costat de la propietat de can Jaumina, on darrera esta l’Església de Santa Coloma de Marata de Les Franqueses del Vallès.

Es un Pou molt ben restaurat, està totalment cobert i una portella nova de fusta, tanca l’accés.

Com esta dins de propietat privada, cal respectar el seu entorn.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc del Laberint d’Horta, on trobar la frescor de l’Estiu.

Publicat el per
Respon

El Parc del Laberint d’Horta està en el Passeig dels Castanyers, 1 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

El parc ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, un home molt il·lustrat que va encarregar l’obra a l’italià Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808.

El jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i un mestre d’obres català, Jaume Valls, en va supervisar els treballs.

La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys 70, quan va passar a mans de l’Ajuntament.

Es va inaugurar com a parc públic el 1971.

El 1994 se’n va fer una restauració en profunditat, que en va transformar la concepció a la categoria de jardí museu.

Per a més informació podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d%27Horta

Us passo diferents imatges del Parc, on a l’estiu podreu gaudir de la frescor que hi dona en molts dels seus racons:

Recull de dades : Parcs i Jardins de Barcelona, Viquipèdia.

Fotografies : Fidel Rodríguez

Avui coneixerem : La Font de la llera del riu Cardener de Súria

Publicat el per
Respon

Des del nucli de Súria, passarem pel pont que va al Barri situat a l’altre costat del riu Cardener, a les terres que havien estat de la masia de Salipota.

Una vegada en l’altra costat del riu, a ma dreta hi ha un camí que entre arbres i el riu fan de fer un bon passeig, a pocs metres esta la font.

Situada en una paret, és d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta polsador i cau a una pica semi circular. Disposa al costat d’un bancs de fusta per la seva estada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : Ullal dels Pouets

Publicat el per
Respon

L’Ullal dels Pouet està en La Llosa. Comarca de La Plana Baixa (Castelló).

Un ullal entre camps de tarongers, a 1 km. del poble.

Dona cabal a una sèquia, amb la que es rega una part del terme municipal.

Ullal està inclòs al llibre “Fonts de La Plana Baixa. Excursions entre Espadà i la mar”, on estan recopilades més de 80 fonts d’aquesta comarca del sud de Castelló.

Video (duració 30 segons):

Text, fotografies i l’autor del Llibre : Jordi Mig

Avui coneixerem : La Font del Carrer Nou de la Torre Oristà d’Oristà

Publicat el per
Respon

La Font del Carrer Nou és a 800 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 de la Torre d’Oristà del municipi d’Orista.

Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d’Oristà utilitzaven aquesta font per a l’ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l’aigua, la font s’ha deixat d’utilitzar. La font del carrer Nou està situada a l’oest del carrer Nou del nucli de la Torre d’Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d’unes granges modernes.

S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s’arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d’un dels revolts de la pista.

La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma.

A partir de la mateixa font, força abundosa, s’inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d’aquest tipus de recs. Tot i que ja no s’utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé