Per anar a la Font de Sant Pere, cal seguir el camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord,
abans d’arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama, a l’esquerra veurem un cartell que indica el camí a seguir fins la Font.
Us caldrà seguir un camí mig tapat per la vegetació, que fa baixada fins el torrent, cal seguir el camí i a poca distancia us portará directament a la font.
Típica font d’aquestes contrades, es com si fora un pou, que en temps de fortes pluges està força ple aigua.
Actualment la porta d’accés esta tancada per evitar ensurts.
Uns estrets esglaons en permeten pujar des del camí a peu de la font,
Al costat dels esglaons hi ha com un seien de pedra.
La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues esta situada a cal Sogues, al Barri cal Miret, cal agafar la pista tot deixat la carretera BV-2122 al Km. 8,900,
i a la dreta una vegada passat el pont dins del municipi de Sant Martí Sarroca.
La Torre de l’aigua depenia de la masia de Cal Sogues .
És una torre de planta quadrada i alçat paral·lelepípede, construïda amb maons.
Té portes a la planta baixa i finestres d’arc de mig punt al primer pis,
amb marcs en relleu, com a les cantonades.
Actualment l’estat de conservació d’aquesta torre es nul·la i en aquest últims anys en ruïna,
qual cosa fa que no es recomani entrar-hi.
La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues és una obra del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d’interès local.
La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.
Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.
La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.
La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.
Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.
L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.
Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Paradís es troba a escassos metres de l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop també del gran casal o Castell de Sala-d’Heures, un dels masos més importants de la zona.
La font és feta d’obra amb pedra del país, està adossada al marge; per accedir-hi cal baixar uns esglaons, donat que esta a un nivell molt inferior al terra.
A l’esquerra de la paret de la font, surt l’aigua per mitjà d’un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca que fa de camí on llisca l’aigua fins a una pica semi circular al nivell de terra.
En la part més superior hi ha una portella que servia per controlar l’aigua existent, o per netejar la cisterna.
Sota d’aquesta, hi ha una construcció que probablement seria on el seu principi sortia l’aigua de la font. Per tant, on surt ara deuria ser el sobreeixidor.
Davant la font, a l’altra banda del camí, arrenca l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva el torrent de Vilalleons,
per l’interior del qual passa la canalització que portava l’aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent que porta al casal o Castell de Sala-d’Heures.
Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.
Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.
Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Sant Carles de Peralta. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2015. 98 p. (Aigua viva; 1). ISBN 978-84-940550-8-9. 25 €.
Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Santa Eulària des Riu. Fotografies, Ramon Mayol.Eivissa: Edicions Aïllades, 2018. 125 p. (Aigua viva; 2). ISBN 978-84946214-5-1. 20 €.
Joan i Marí, Josep. Santa Gertrudis de Fruitera: vendes, pous i fonts. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2020. 132 p. (Aigua viva; 3). ISBN 978-84-120033-9. 20 €.
En Josep Joan i Marí és un mestre d’escola d’Eivissa jubilat, poeta i enamorat de les fonts de la seva illa. És conegut pel sobrenom de «Pep Xomeu». En Pep ha compost una poesia per a moltes de les fonts d’Eivissa. No només per a les fonts, també per als pous i les vendes.
Una venda és com s’anomena a Eivissa un barri o entitat menor de població. De moment han aparegut tres volums, que recull cadascun d’ells les poesies dedicades a les fonts pròpies de tres pobles eivissencs: Sant Carles de Peralta (al nord de l’illa, lloc de naixement de l’autor), Santa Eulària des Riu (a l’est) i Santa Gertrudis de Fruitera (al centre).
A cada volum es parla al voltant de 30-40 fonts, pous i vendes; però, com diem, les descripcions no són en prosa, sinó en vers. Són poesies llargues, en quartetes, amb un contingut que combina la descripció de fonts i pous amb els sentiments que provoquen en l’autor el seu record i, molt sovint, la constatació que l’abundància de l’aigua va de capa caiguda. L’estil literari és molt popular, sense barroquismes ni figures molt elaborades. Són poesies fàcils de memoritzar i de recitar.
Vegem un parell d’exemples. Així comença la poesia sobre la Font d’En Lluna, de Santa Eulària des Riu:
Damunt es puig de sa Creu
de recules pujaria
si es nostre estimat riu
portàs aigua com solia.
Aquí, el començament del poema a la Font de sa Pedra, de Santa Gertrudis:
Carretera a Sant Miquel,
misteriosa i amagada,
trobam sa font de sa Pedra
i és joia ben destacada.
Cal dir que cada entrada va acompanyada d’una fotografia a color, a tota plana, de la font o pou a què fa referència, obra de Ramon Mayol.
L’edició és força reeixida, a cura d’Edicions Aïllades.
Els llibres són enquadernats en rústica, però amb un paper d’un gramatge alt, i les fotografies, molt ben reproduïdes.
Ens hagués agradat trobar un mapa, en cada llibre, amb la localització de cada sorgència estudiada, ja que de vegades el llenguatge poètic, si bé és ric en imatges, pot perdre en concreció geogràfica.
Sobre fonts d’Eivissa val la pena esmentar un altre llibre, publicat ja fa anys: Calendari de balls a pous i fonts d’ Eivissa i Formentera, de Joan Marí Tur (Palma de Mallorca: la Caixa, 1980).
També parla d’algunes fonts eivissenques un altre llibre: Els camins de l’aigua de les Illes Balears: aqüífers i fonts, de Rosa María Mateos Ruiz i Concepción González Casasnovas (Madrid: Instituto Geológico y Minero de España; Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient, 2009).
Els tres llibres sobre fonts que hem comentat avui són ben diferents del que estem acostumats a llegir. L’autor, poeta, utilitza el gènere líric per explicar-nos les fonts. Animem el seu autor a continuar la seva tasca, i que vagi composant nous poemes per a totes les fonts d’Eivissa.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 