Per les Vacances de Nadal : Les Fonts d’Estopanyà a Osca

Estopanyà  és una vila i municipi de la Ribagorça. Està situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorçana. El municipi està format per tres nuclis de població: Estopanyà, Saganta i Casserres del Castell.

cartell de les font , basses,estanys d’Estopanyà

Us passo diferents fonts que te a les rodalies de la població :

  • la “Fontrodona” Es una de las surgències d’un gran aqüífer , l’aigua s’aprofita per regar horts a la llarg del barranc de “la Reguera”.
  • La Font i el Safareig
  • Font de Aumuga i Bassa
  • Font del Francell
  • Font de la Roca o de l’Olla

    Seca

  • Font del Boix

    Seca

Amb aigua

Si feu Vacances pel Nadal o Final d’any, i feu un viatge per Osca, pareu a Estopanyà, us agradarà !

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola.

Avui destaquem : La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt

Com cada diumenge us presento avui dos articles

Tregurà de Dalt és un nucli de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter. Situat a 1.425 m d’altitud.La Font i Abeurador de Tregurà de Dalt, està tant just arribareu al petit poble a l’entrada, en front  mateix la veureu i a peu de carretera.En la ma dreta de la Font – Abeurador, hi ha dues aixetes de polsador, una a sobre de l’altre.L’aigua constant dona directa a l‘abeurador per un tub gros, sempre amb una aigua cristal·lina.El lloc forma una petita plaça, amb un banc i testos amb flors, un cartell us donarà idea de que visitar del poble i rodalies.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador  (Col·laboradora del Blog)

Font de Sant Esteve de Fontanals de la Cerdanya

Com cada diumenge us presento avui dos articles

El Vilar d’Urtx és una entitat de població del municipi cerdà de Fontanals de Cerdanya. Acull l’ajuntament i actua, per tant, com a cap de municipi. El 2005 tenia 82 habitants.La Font de Sant Esteve esta situada en un costat  de la plaça Major d’ El Vilar d’Urtx, sota d’un gran porxo.Les parets forma com un angle, construït de pedra del país lligada, un pedestal rodó de pedra amb un tronc situat en vertical és qui aguanta el porxo.En la part central de la paret hi ha pròpiament la Font, l’aigua surt per una aixeta amb polsador, i cau a una pica rectangular, on es pot llegir : any 1983.

 

Recull de dades del Poble : Ajuntament El Vilar d’Urtx

Text : Ramon Solé

Fotografies : Enrique González (Col·laborador del Blog)

Arbres – Els Eucaliptus del Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

El Jardí d’Aclimatació és un dels espais amb més interès botànic de Barcelona. Conté prop de 230 espècies de plantes diferents, algunes úniques o molt escasses a la ciutat. Tot plegat el converteix en un indret de gran bellesa.

Us passo l´enllaç de l’article que fa uns dies vaig dedicar a aquest Jardí Municipal de Barcelona :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=35942&action=edit

Podríem destacar molts arbres, però hi ha dos que cal mencionar prioritàriament, els dos Eucaliptus centenaris.Un d’ells de gran corpulència i bellesa, amb un brancatge gros i alt, amb aparent bona salut.El segon Eucaliptus, també es destaca per la seva corpulència, però, si ens fitxem, te algunes de les seves branques mortes,i un creu que no durarà masses anys i es tindre de talar, no obstant, que ara quedi com a record d’un dels dos Eucaliptus centenaris del Jardí d’Aclimatació, que han donat l’olor clàssica a la costar-nos durant dècades …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Alzina de l’Església de Vilassar de Dalt

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

L’Alzina de l’Església, esta darrera de l’edifici on fa un petit jardí i a tocar del carrer Àngel Guimerà de Vilassar de Dalt.No podem dir que sigui ni gran, ni molt gran, la destaco per la seva forma del tronc, per la volta que fa a si mateixa i s’alça perfectament tot recta amb varies branques, cap a munt.Tot un repta de superació que va patir aquesta Alzina de petita…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Janot de Santa Eulalia de Riuprimer

La Font d’en Janot, que algun mapa o persona la nombre com la Font de Sant Janot, esta situada a prop de Santa Eulalia de Riuprimer, cal seguir el carrer major, deixar-lo per un camí que va paral·lel al riu Mèder, arribareu al paratge conegut per les Cabanyes i a poca distancia esta la Font d’en Janot  i també la Font Gran.O be, sortint del poble en direcció cap a Santa Maria d’Oló (BV-4316), està situada en el quilòmetre 7,5, a la banda esquerra de la carretera, vaureu un cartell .

Es una Font d’aigua abundant, que raja per un gruixut tub a nivell de terra que surt d’una paret feta d’obra i va a parar a una pica casi quadrada.En La Font d’en Janot, s’hi celebra la famosa arrossada i audició de sardanes el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Dites populars catalanes del mes de desembre

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tema.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Desembre nevat, bon any per al blat.

Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.

Boira pel desembre, pluja o llevant.

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.

Desembre, el mes més vell de l’any.

Desembre finat, any acabat.

Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any.

Desembre nevat, bon any que ve assegurat.Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.

El desembre és un vell que fa arrugar la pell.

El fred del desembre es fica dins per sempre.

El mes de desembre, el mes de les festes.

El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.

Pel desembre, gelades i sopes escaldades.

Per Sant Tomàs, fred al nas.

Per Sant Tomàs, sembra al davant i al darrera.

Per Sant Llop, gela per tot.

Per Santa Llúcia un pas de puça.

Sant Restitut, més de mullat que d’eixut.Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies seguits

Per la Concepció fa un fred de debò.

Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.

Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.

Per Santa Llúcia, l’oli torna a l’oliva.

Sant Nicolau obre les festes amb clau.

Sant Silvestre és el darrer vespre.

Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat .

Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.

Si pel desembre plou bon any nou.

Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.

Per Sant Esteve, plou i neva.

 

 

Recull de dites i refranys : Costumari Català i altres

Text : Ramon Solé

Jornada d’Ornitologia a La Moixina i Parc Nou – Visita al Parc de Pedra Tosca – Olot

Gaudirem d’una jornada diferent observant i coneixent les espècies autòctones i migratòries que es troben actualment a Olot.

Al matí realitzarem una excursió senzilla per les dues zones més importants d’observació d’aus de la ciutat d’Olot. Són dues meravelles naturals al bell mig de la ciutat, on podrem observar ocells autòctons de la Garrotxa i d’altres que fan aturada en la seva ruta migratòria.Consisteix en un recorregut guiat a peu, amb la nostra guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga, pel Parc Nou i la Moixina.

Començarem l’activitat al Parc Nou, al centre d’Olot, on intentarem localitzar el Durbec i la Mallerenga cuallarga.

Seguidament, ens desplaçarem a la Moixina amb l’objectiu de trobar la Mallerenga d’aigua, el Pinsà Boroner i la Cuareta Torrentera.Gaudirem d’una activitat on tindrem com a objectiu veure el nombre més gran d’ocells, aprendre sobre les característiques de cada un i intercanviar experiències amb gent, amb la mateixa afició.

Un cop sortim de la Moixina, anirem amb cotxe 10 minuts i els deixarem en un aparcament, des d’on farem una excursió de 30 minuts fins a arribar al Parc de Pedra Tosca. Continuarem fins a l’antiga estació de ferrocarril de Codella, on menjarem.Ens endinsarem pel parc, per descobrir aquest indret nascut amb la voluntat de recuperar, respectar i consolidar les actuacions fetes pels nostres avantpassats fa uns 150 anys. Laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes resultat de l’extrema necessitat i tenacitat humanes per a modificar un territori d’una excepcional duresa.

En acabar la visita, tornarem a l’aparcament on tenim els cotxes i finalitzarem l’activitat, qui vulgues, realitzarem un refresc/cervesa a un bar pròxim.

Data :

22 de desembre de 2019

Programa:

  • 9:00h – Punt de trobada a Olot – Aparcament del Parc Nou, Olot.
  • 9:30h – Descoberta del Parc Nou.
  • 10:30h – Desplaçament a la Moixina.
  • 11:00h – Descoberta de la Moixina.
  • 13.00h – Excursió de la Moixina a Parc de Pedra Tosca.
  • 14:00h – Dinar a l’antiga estació de Codella
  • 15:00h – Visita Parc de Pedra Tosca
  • 17h – Fi d’activitat

 

Dificultat:

Molt fàcil | Duració de l’activitat: Dia sencer | Edat recomanada: A partir de 12 anys

Què he de portar?

  • Calçat adequat (botes/sabates de muntanya).
  • Roba tècnica i transpirable.
  • Roba d’abric i impermeable (segons època de l’any).
  • Càmera fotogràfica (càmera reflex, compacte o mòbil).
  • Binocles (recomanat).
  • Menjar i aigua per passar el dia.
  • Protecció solar (crema i gorra).

Què inclou?

  • Guia titulada del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga.
  • Assegurança de Responsabilitat Civil i d’Accidents.
  • Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou?

  • Transport
  • Àpats

Preu :

  • euros

Per a consultes i/o inscripcions :

https://www.urianguies.com/contacto

 

Text i Fotografies : URIANGUIES , Oriol – Ramon Solé

Guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga :  Dora Salvador

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

  • és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
  • Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
  • A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec

Trobareu que son uns Jardins molt tranquils i amb ombra tot l’any,i aigua a reu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona , Parc i Jardins de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’aigua del carrer Pantà de Terrassa

Al número 42 del carrer Pantà de Terrassa, hi ha situada una antiga Torre d’aigua.Està situada la Torre d’aigua a peu de carrer i al costat de l’aparcament soterrat del Vapor Ventalló, i al costat de les dependències municipals d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.Per l’enderroc de les edificacions veïnes roman semi aïllada i un xic desprotegida i algo amagada per unes plantes trepadores.Disposa de portella i de tres finestres, i algunes parts es mantenen arrebossades.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé