Efectivament , durant l’últim episodi de pluges de fa uns dies i que sembla es repetirà dintre d’aquesta setmana, ja tenim neu als Pirineus de Catalunya I Aragó.
No sols es l’alegria dels que volen fer esquí, també i gracies a les precipitacions de neu que es acumula en les muntanyes, es pot garantir l’aigua durant el desgel de rius i embassaments.
Us deixo amb blanques imatges de muntanyes nevades :
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé
Vaig publicar el 17/10/2014, un article titulat :
“El balneari de la Font Santa, han passat mes de 160 anys des de la seva construcció.”
Per medi de postals antigues, es podia fer un seguiment i veure com era el Balneari i les seves 3 Fonts.
Cinc anys després, hem tornat per veure que s’han instal·lat uns cartells informatius de com era el seu Balneari i les Fonts naturals, en el seu temps d’esplendor.
I… el que queda de la Font del Ferro i La Font Pudenta.
Per anar-hi podeu, des de Torelló agafar el trencall de la carretera BV – 5224, abans d’arribar a Sant Pere de Torelló i tot just passant el pont de l’Aníjol, agafareu un camí de terra a la dreta, ombrejat per un Arbrat, a uns 200 metres, arribareu a una explanada on deixareu el vehicle, ja esteu situats a l’antic Balneari de La Font Santa.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia
Avui al ser diumenge, us presento dos articles
Si veniu per la carretera GI-522 a l’arribar a la cruïlla amb la N-260z, que us portaria a Olot, a la mateixa cantonada ,
hi ha la casa de les Fonoses, cal que mireu de deixar el vehicle i anar a l’altra costat on hi ha el bosc i a l’entrada agafar a la dreta un camí de terra,
cal seguir-ho, i al poc veureu en un rocam que sembla un petit monument, escrit sobre les pedres “Les Fonoses”,
us cal seguir uns metres i agafar una trencall que esdevé unes escales que us portaran directament a la Font de les Fonoses.
La Font està situada en la mateixa roca, llàstima que l’aixeta polsador no hi sigui i des de fa poc temps, esta tancada per la propietat.
A sobre de la font teniu escrit el seu nom i altres dades dels propietaris de la finca.
Front mateix esta una taula ovalada i dos seients tots de pedra.
El lloc es molt tranquil, 
i invita a fer una parada i a un àpat.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Avui al ser diumenge, us presento dos articles
Les persones tenen la necessitat de beure aigua, el gossos de refrescar-se sovint amb l’aigua, per això m’ha agradat aquest article i la instal·lació de fonts, tant per persones com per gossos, us passo l’article aparagut en el 9nou.cat :
“ L’Ajuntament de Cardedeu ha instal•lat quatre fonts públiques aptes per a gossos a diversos emplaçaments. Es tracta d’un model de font on hi poden veure tant persones com gossos, aquests últims a través d’un petit abeurador. Les quatre fonts estan instal•lades a l’avinguda Diumé, al costat dels jardins Lola Anglada, al parc de la Serreta, a l’avinguda de la Coma i a la plaça de la Pubilla.
La instal•lació de fonts públiques per a gossos respon a la demanda ciutadana recollida en el marc de l’elaboració i aprovació de l’ordenança de tinença responsable d’animals de companyia per millorar i adequar els espais on els gossos poden anar deslligats. En aquestes zones també s’hi ha anat instal•lant bancs i papereres.
Article de Josep Villarroya, del 10/04/2019 “
També, hi ha altres iniciatives, com el Vendrell, amb la instal·lació de Vàter per a gossos i fonts, us passo aquest article amb l’enllaç adjunt :
https://www.eixdiari.cat/territori/doc/49476/installen-al-vendrell-un-vater-per-a-gossos.html
Imatge de betevé
Recull de la informació : el 9nou.cat, Betevé, Ajuntament de Cardedeu i eixdiari.cat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres
Aquest gran i destacat Roure, que ens referim , esta a prop de la carretera de Badalona a Mollet, B-500, al costat d’una petita i antiga masia, i que dona al carrer de Buxó Baliarda, a tocar d’un torrent i abans de l’Església de Sant Fost de Campsentelles.
Es caracteritza, que te unes branques gruixudes i quan esta ple de fulles forma una cúpula molt espessa,
curiosament unes branques estan recostades en un costat del carrer Buxó Baliarda que passa a un nivell mes alt.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres
Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.
Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,
Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Font està tot entrant a Els Hostalets, a prop de la cruïlla de la carretera d’Olot a Vic i la d’Hostalets, sota el monument a la Família Pagesa i el monument a Francesc de Verntallat, us passo l’enllaç per conèixer aquests monuments :
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3493/
La paret de la Font és un mur de pedra, disposa d’un banc també de pedra. L’aigua de xarxa pública surt al premé una aixeta polsador, que cau a una reixa a ran del terra on desguassa.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia
La jova Surera plantada en el parc del Congost, va sorgir la iniciativa gracies a un projecta, i del qual us passo detall :
El programa Amics dels Arbres va néixer el 2005 amb la voluntat que un col·lectiu concret decidís preservar l’entorn natural i l’estima pels arbres i, en fer-se “amic dels arbres”, es responsabilitzés de tenir-ne cura i difondre l’existència de l’arbre apadrinat. Els primers “amics dels arbres” van ser els alumnes del CEIP Mestres Montaña i l’arbre apadrinat va ser un EBIM, el lledoner del carrer d’Esteve Terrades.
Actualment comptem amb 20 arbres dins d’aquest programa :
Esperem que aquest ombra aviat sigui molt gran…!
Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
En alguna ocasió, propietaris de finques de muntanya o agrícola, 
m’han demanat que parlí de la propietat privada, donat que hi ha gent que no respecta el seu pas per a llocs clarament privats; 
i ha vegades produint-se danys o petits furts.
Us passo dades que poden ser d’interès :
Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d’una porció delimitada de terreny.
La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat.
El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra.
Ha tingut una gran importància des de l’antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat.
Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d’èpoques molt antigues.
Classificació urbanística :
Amb l’aparició de les normatives sobre regulació urbanística, s’ha limitat la capacitat del propietari a l’hora d’utilitzar els terrenys.
Per això, s’ha diferenciat en molts casos en funció de la destinació que se li dóna a la finca, distingint entre:
El canvi d’una classificació es denomina qualificació urbanística, i només pot dur-la a terme l’autoritat competent per al desenvolupament dels plans urbanístics.
Per tant, el propietari te el dret de identificar i no permetre el pas en llocs privats, per evitat molèsties i danys en la seva finca o propietat, sigui, ramadera, agrícola, forestal o en la seva masia o casa rural.
Sempre hi ha algun camí que pot portar o travessar un espai, sense entrar directament a la finca, que pot estar aquesta vallada o no,
Indicada, axó si, amb cartell/s que s’està entrant en un lloc privat.
Sols dir-vos que cal ser respectuós quan esteu en una finca privada, i no passar, 
i en tot cas, podeu demanar permís a l’amo, per accedir a visitar una ermita, font, etc., que esta dins d’aquella propietat, 
en molts casos us facilitaran l’accés i detall d’informació al respecta.
Recull de dades : Viquipèdia i Altres
Text i Fotografies : Ramon Solé
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.
Autor : Joan Alcover
Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé
