Arbres – El Perill de caiguda d’arbres i brancatge en temporals de pluja, neu i vent

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Estem entrant al temps meteorològic que ens pot sorprendre alguna gota freda, i trobar-nos en un parc o a la muntanya.En temporals forts, però previstos, les mesures dels ajuntaments i les pròpies, ja fan que sigui menys perillós.Però, si es una gran tempesta d’aigua, neu o vent, o alguna combinació entre aquests fenòmens, pot derivar a la caiguda d’arbres i de brancatge.Si en aquell moment us trobeu que hi ha una turmenta de grans proporcions, cal resguardar-se en un lloc el millor possible.Com tots sabem, cada any hi ha gent ferida i morta, a causa de fenòmens meteorològics.No obstant, cal evitar passar per sota o a prop d’arbres grans, morts, podrits, mig caiguts, desarrelats…Es fa molt difícil donar consells preventius que a vegades la fatalitat és present en pocs segons…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

1020: Normands al servei d’Ermessenda a Cànoves i Samalús

Dies 2 i 3 de novembre de 2019

Programa d’actes: Dissabte 2 de novembre

10.00h: Obertura del campament històric.

11.00h: Torneig de guerrers.

14.00h: Tancament del campament històric.

16.00h: Obertura campament històric.

17.00h: Demostració de curtit de pells.

18.00h: Demostració de cuina medieval.

19.00h: Tancament del campament històric.

Programa d’actes: Diumenge 3 de novembre

10.00h: Obertura del campament històric.

11.00h: Batalla.

14.00h: Tancament del campament històric.

Durant l’esdeveniment hi haurà demostracions d’oficis antics com la forja, l’elaboració de teixits, el treball amb cuir, xerrades divulgatives sobre el context històric, etc.

 Adreça:

Entrada a l’entrada de Ca l’Esmandia per la crta. de Cardedeu. Estarà senyalitzat.

Entrada i actes : Gratuïts.

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies : any 2018

Itinerari del Congost des de La Garriga al Figaró

Aquest itinerari és molt freqüentat per la gent que vulgui fer una ruta amb pocs quilometres, amb algo mes de 1 hora i mitja de temps. Es molt planera a la llarg del recorregut, tot anant per la vora del riu Congost.

Fa tres anys va ser arranjat el camí, posant algun pont de fusta, trient malesa, i ampliant camins. Està ven indicat per medi de cartells i senyals.Podeu iniciar l’itinerari en el Pont de Querol, i seguir per la vora dreta del riu Congost , tot passant per sota de la C-17 per un túnel,Passat aquest, hi ha l’entrada d’una finca amb unes grans tisores a la porta,cal que aneu per un camí estret per la dreta.Esteu  en un bosc de ribera i molt pròxims al riu,amb llocs molt bonics.Al poc podreu veure una cascada si el riu baixa amb força.A continuació, passareu  per sota del pont del ferrocarril, es va construir a la dècada de 1870, amb l’objecte de portar carbó a Barcelona des de Sant Joan de les Abadesses. El 1931, va ser substituïda  l’estructura metàl·lica per l’actual, però els pilars i estreps que es conserven avui en dia.De seguida arribareu a l’entrada de la masia de Can Palau, on ens desviareu del camí principal  pel costat d’un petit transformador elèctric, i seguireu, sen se arribar a la carretera, passareu per sobre del riu Congost,tot agafant un camí a l’esquerra que es sols d’us per a senderistes i per a ciclistes.Ara veureu paral·lels a camí l’antic rec tal com era i amb trossos nous.A la vosrtra esquerre, us quedarà el riu CongostCal passar el riu Congost pel Gual de la Peçola, recentment col·locat , que son gran blocs de pedra.Per dintre d’un bosc ombrívol, arribareu novament a passar per sota d’un dels ponts del tren de Barcelona a Puigcerdà.El camí fa una certa pujada, fins arribar al molí de can Oliveres.A partir d’aquí ja es tot mes planer, entre mig de grans plataners, arribareu a la Font del Pontet, a l’esquerra.A poca distancia veureu sobre el mateix camí una petita cova que us cridarà l’atenció.Arribareu en uns minuts a la zona industrial de Figaró, on hi ha el Bar – Restaurant i la piscina.Seguiu ara pel mateix costat de la carretera per poder entrar al poble, donant fi al itinerari.Per a mes informació sobre la inauguració de les obres d’arranjament del camí Fluvial del riu Congost, podeu consultar-ho aquí :

http://besos-tordera.cat/2016/01/inauguracio-de-les-obres-darranjament-del-cami-fluvial-del-congost-entre-la-garriga-i-figaro-montmany-el-proxim-diumenge-24-de-gener/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Informació : Nou Parc a Barberà del Vallès

Està a punt de ser enllestit la remodelació del que serà un nou Parc a Barberà del Vallès.Aquest Parc, està situat entre l’estació del tren de la RENFE.  i l’aparcament de cotxes a tocar del carrer de l’estació.Bàsicament, està format per vells pins, molt allargassats que ja hi eren, però era una zona descuidada i sense massa vegetació.Ara, compta amb altres arbres joves de diversos tipus, plantes i gespa,amb rampa d’accés, balles de fusta, nous seients i papereres.Es en un lloc solejat i relativament tranquil.Des d’aquest nou Parc, i pel carrer del Ferrocarril, paral·lel a les vies, es podrà comunicar amb el Parc Central del Vallès.

Fotografies i Text : Ramon Solé

Anem a Suiza, al Poble de Gruyère, on hi ha Formatge, Monuments i Fonts

Gruyères és un municipi del cantó de Friburg, situat al districte de la Gruyère.El poble és famós per la producció de formatge Gruyère, protegit amb una AOC.I amb una important conjunt d’edificis antics per admirar, com el castell.Us passo mes informació d’aquesta petita població de Gruyère :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gruy%C3%A8res_(Friburgo)

En relació a les fonts, podem trobar moltes que son antics abeuradors,estant en conjunt, ben conservats.Destacant,  perquè sempre hi ha un o mes testos amb flors.Us aconsello si aneu per Suiza, fer una tranquil·la visita al Poble de Gruyère.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Resclosa de La Molina de Castellar de n’Hug

La Resclosa de La Molina esta situada entre Museu de La fàbrica de ciment  Asland de Castellar de n’Hug i els Jardins Artigas, pròxims a la Poble de Lillet.De fet és una antiga i petita Resclosa al tocar del riu Llobregat en la llera dreta i amb el Torrent de La Molina.A pesar que no hi ha ningú que la conservi, esta en un estat acceptable.Encara es pot veure la caseta i el bagant, que és l’engranatge per obrir i tancar les comportes.També es pot resseguir la canal que porta l’aigua a vall un bon tros…Si aneu a visitar aquesta Resclosa, cal tindre en compta dues coses,una és que esta molt tapada per la vegetació i es fa difícil la seva localització,i la segona, el perill de caure dins de la Resclosa o be, a la canal, sigueu prudents !.Us passo una foto antiga de 1910 de la Reclosa de La Molina.Un Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, conegut també com el Tren del Ciment, uneix la Pobla de Lillet amb la zona del Clot del Moro on esta l’antiga fabrica de ciment.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb una escultura a la plaça de la Vila de Llinars del Vallès, ens recorda l’antic mercat de bolets

El desembre de l’any passat, es va portar a terme la col·locació d’una escultura en la plaça de la Vila de Llinars del Vallès, per recordar el mercat de bolets que durant un llarg període d’anys es va celebrar durant la tardor. L’escultura és obra de l’escultor Quim Camps  i està realitzada amb pedra calcària blanca i elements de bronze. L’escultura incorpora els tres elements més representatius del mercat: el bolet, el pes i el bloc de notes on l’Agutzil feia les seves anotacions.

escultura

El mercat de bolets, que va ser una tradició molt arrelada a Llinars, es remunta al segle XIX i es va celebrar fins als anys 70 del segle XX aproximadament. L’abundància de bolets en els boscos propers feia que s’organitzava diàriament un mercat exclusiu de bolets, l’espècie predominant era les trompetes de la mort, els rossinyols de pi, els carlets, els rossinyols i els rovellons. Moltes famílies de la Vila, vivien dedicades durant la tardor a la cerca i venda de bolets.

blog de notes

Va tenir tant de renom que cada tarda hi pujava expressament un tren de Barcelona, ple de comerciants, que compraven els bolets per la tarda al Mercat, per poder-los vendre a l’endemà mateix.

Imatge : el Camí.cat

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatge antiga : el camí.cat

Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador

Avui destaquem : La Font – Pou de L’Armentera

Com cada diumenge, us presento dos articles

L’Armentera és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El terme municipal té una extensió de 5,6 quilòmetres quadrats i és entre 2 i 7 metres d’altitud. El municipi limita al nord i a l’est amb Sant Pere Pescador, al sud amb Viladamat i a l’oest amb Torroella de Fluvià. No s’ha de confondre amb El Pont d’Armentera.En alguns pobles de l’Alt Empordà i Baix Empordà, mes d’un segle en rere, al no tindre una Font d’aigua corrent  o una deu d’aigua, la Font pública era un Pou, que a través del bombeig sortia l’aigua per subministrar-ne a la gent del poble; una mostra que encara avui podem veure, és La Font – Pou de l’Armentera.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografia : Dora Salvador

Arbres – Els 3 Plataners excepcionals del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 3ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En la seva part de davant  i en el canto esquerd d’aquesta finca, hi ha els 3 Plataners excepcionals.Diem la paraula excepcional, donat que tenen un tronc molt desarrollat i les branques molt allargades que sembla que toquin el cel,casi diríem, que mai s’ha portat mai la seva poda.A l’estiu donant ombra i frescor i mes que estan situats en un angle d’aquesta finca que sempre ha gaudit de molta ombra i humitat,situats per sota del turonet que esta emplaçada la Casa- Castell dels Corbera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé