Llibre recomanat : Els ocells del Montseny

Descripció del llibre :

Un exhaustiu treball del biòleg Josep Ribas inclòs a la sèrie “Treballs” (núm. 6).

La monografia recull les espècies d’ocells que de manera natural s’observen al Montseny i es fonamenta en les prospeccions de camp de l’autor fetes entre els anys 1984 i 2010.

L’àrea d’estudi abasta 625 km2 i inclou àrees veïnes al parc natural. El gruix del llibre, que comença amb dos capítols introductoris sobre els aspectes geogràfics i metodològics de l’estudi, el constitueix el catàleg avifaunístic de 214 espècies, 122 de les quals són nidificants, és a dir, que fan el niu i crien a la zona del Montseny.

L’autor descriu els moviments poblacionals dels ocells comuns, els requeriments ecològics, la distribució geogràfica, la variació territorial de l’abundància, la tendència poblacional i els principals problemes de conservació, així com mapes de distribució i d’abundància. En funció de l’espècie, s’exposen gràfiques de detecció al llarg de l’any, de tendència poblacional i taules de la variació de l’abundància entre regions orogràfiques, biogeogràfiques i formacions forestals. Per a les espècies rares s’esmenten totes les referències documentals i les dades recollides durant l’estudi.

El biòleg Josep Ribas Falomir, de Mollet del Vallès, ha dedicat la seva vida a l’estudi dels ocells. Ha escrit també el llibre “Els ocells del Vallès Oriental” i nombrosos articles científics. La seva tasca minuciosa i diària el situa com el més gran coneixedor de l’ornitologia de la nostra comarca.

“Els ocells del Montseny” és una obra indispensable per al bon coneixement de la Reserva de la Biosfera del Montseny i per a tots els estudiosos i aficionats. L’edició s’inscriu dins del actes de commemoració de l’Any Rafael Patxot i Jubert (Baix Empordà, 1872- Ginebra, 1964), destacat meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.

Més informació : Museu de Ciències Naturals de Granollers

 

Recull de la informació : Ramon Solé

 

La Font del Carbó de la finca del Cottolengo de Barcelona, no s’ha portat a terme la seva recuperació

Fotografia Any 1988 – Arxiu Rasola

La Font del Carbó està situada en el carrer de Marianao front a Rambla de Mercedes i es troba dins de l’antiga finca del Cottolengo.Tenia dos plafons de majòlica emmarcats sobre una paret de totxo, el superior representava la Mare de Déu de la Salut. En el cas de l’inferior, posava el nom de la font i la data amb motius florals. A cada costat un banc d’obra amb majòlica al respatller. La font fou inaugurada el 4 de gener de 1875, va ser restaurada l’any 1940 i posteriorment tancada per contaminació.

Fotografia Any 1988 – Arxiu Rasola

Veiem gràcies a la comparació que us faig per medi de fotografies, com s’ha anat degradant La Font del Carbo al pas dels últims 30 anys…La Font del Carbó i els jardins després de 4 anys, no s’hi ha aconseguit la seva recuperació, limitant-se l’acord de Cottolengo i Ajuntament, a consolidar el mur per impedir l’accés al recinte.Un reportatge de beteve es feia ressò en l’any 2014 de la recuperació de La Font del Carbó i els jardins :

http://beteve.cat/recuperacio-jardins-font-del-carbo-barri-salut/

I aquí teniu el projecte de l’any 2015, de recuperació per part d’una empresa d’arquitectes :

http://www.rosello-sangenis.com/ca/projectes/jardins-i-paisatge/jardins-de-la-font-del-carbo

Esperem que hi hagi molt aviat, pressupost per tirar novament aquest projecte en davant !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( arxiu Rasola)

 

Avui destaquem : Font del Poble o “La Font” d’Olost

En general i d’antic cada poble de Catalunya tenien una Font de Poble o “La Font”, on la gent prioritàriament anava a recollir aigua per seu consum, i estaven molt a prop o dins del poble.Avui us presento una Font de Poble o “La Font” d’Olost, esta situada en el carrer de La Font, cal baixar unes escales que en pocs metres porta a La Font.Situada en una petita explanada i en un costat, disposa d’un mur de pedra que la protegeix, cal baixar cinc esglaons, l’aigua de la Font va a una pica.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Arbres : Pi blanc de la Àrea d’estada de Torre Marimon a Caldes de Montbui

Abans d’arribar a La Torre Marimon, per la carretera BV -1424, i una vegada passat el pont de la riera de Caldes, hi ha una corba a la dreta, i es en aquest punt, on trobareu una petita àrea d’estada.Aprofitant els pins i alguna alzina es va posar  bancs, papereres i instal·lar una font d’aigua potable.Es una cruïlla de camins on passen cada dia nombroses persones caminant o amb bicicleta, poden fer una estona d’estada i un àpat.Cal destacar un Pi Blanc de considerables dimensions, que esta situat en un angle d’aquesta àrea d’estada o descans, tot mirant a Caldes de Montbui.En general, els altres pins també son alts, per ho no tant al que ens referim.Per les rodalies de Torre Marimon, en trobem molt Pins de considerable altura.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Busquets i La Rierada de La Floresta de Sant Cugat del Vallès

Can Busquets, és una notable masia de la Floresta, municipi de Sant Cugat del Vallès.La masia de Can Busques, està formada per un conjunt de varies construccions, entre elles l’antiga masia i una petita ermita o capella.A prop hi ha les Fonts del Pastor,( nova i vella), on es deia que la vella era d’aigua medicinal, ara fa mes de 70 anys en rere…! Us passo una informació da fa uns 4 anys que fa referencia a la protecció del paratge de can Busquets:

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/ciutat/pas-definitiu-per-la-proteccio-de-can-busquets-16290102.html

La Rierada és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei.Està situat dins la serra de Collserola i l’any 2005 eren 129 els seus habitants, on hi passa la riera de Vallvidrera o de la Rierada.Per anar a la Rierada, si pot accedir des de diferents llocs, per exemple, la carretera BV-1418, que, des de Sant Bartomeu de la Quadra, o també per can Busquets en la Floresta, de Sant Cugat del Vallès.La Rierada és situada en una zona enclotada i vorejada per les muntanyes que formen la serra de Collserola.És arrecerada del Nord i pel Sud, envoltada de vegetació intensa i, per la seva situació, menys assolellada que a la plana.Fet que fa el cap baix un parell de graus de diferència amb la temperatura de la vila de Molins de Rei.Quant a la Flora l’àrea de La Rierada presenta frondoses pinedes de Pi blanc, amb presència de Pi pinyer, Pollancre a la fondalada mes pròxima a la riera, Alzinar i Roure, en algun cas amb notables dimensions.Hi trobem també,  plàtans, avets i xiprers, oms i mimoses, palmeres i llorers i tota mena de fruiters.Les fondalades de La Rierada presenten racons de gran bellesa per la vegetació d’espècies típiques dels llocs d’aigua que hi ha i per les diverses Fonts Naturals a prop del seu curs.Pel que fa a la fauna hi són presents els animals propis de la zona i en destaca la varietat i abundància d’espècies d’ocells.

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Poema : El Sol

A plena luz de sol sucede el día,

el día sol, el silencioso sello

extendido en los campos del camino.

Yo soy un hombre luz, con tanta rosa,

con tanta claridad destinada

que llegaré a morirme de fulgor.

Y no divido el mundo en dos mitades,

en dos esferas negras o amarillas

sino que lo mantengo a plena luz

como una sola uva de topacio.

Hace tiempo, allá lejos,

puse los pies en un país tan claro

que hasta la noche era fosforescente:

sigo oyendo el rumor de aquella luz,

ámbar redondo es todo el cielo:

el azúcar azul sube del mar.

Otra vez, ya se sabe, y para siempre

sumo y agrego luz al patriotismo:

mis deberes son duramente diurnos:

debo entregar y abrir nuevas ventanas,

establecer la claridad invicta

y aunque no me comprendan, continuar

mi propaganda de cristalería.

No sé por qué le toca a un enlutado

de origen, a un producto del invierno,

a un provinciano con olor a lluvia

esta reverberante profesión.

A veces pienso imitar la humildad

y pedir que perdonen mi alegría

pero no tengo tiempo: es necesario

llegar temprano y correr a otra parte

sin más motivo que la luz de hoy,

mi propia luz o la luz de la noche:

y cuando ya extendí la claridad

en ese punto o en otro cualquiera

me dicen que está oscuro en el Perú,

que no salió la luz en Patagonia.

Y sin poder dormir debo partir:

para qué aprendería a transparente!

Hoy, este abierto mediodía vuela

con todas las abejas de la luz:

es una sola copa la distancia,

al territorio claro de mi vida.

Y brilla el sol hacia Valparaíso.

Poeta : Pablo Neruda

 

Si voleu saber mes del Poeta, podeu consultar a :

https://fundacionneruda.org/biografia/

 

  Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 15 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

 Avui he seleccionat 5 objectius relacionats amb arbres i vegetació Curiosos :

 

  • Que hi ha sobre aquest arbre sense fulles de les afores de Granollers?Mirem-ho millor, son un munt de Tórtores.
  • I que passa en aquesta casa de Sant Esteva de Palautordera?,Dona la impressió que a dins de la casa estigues ple de falgueres…
  • Aquest jove garrofer de Castelldefels, porta basto per aguantar-seNo es així
  • Quina pelada a aquest pobre arbret de Castelldefels!
  • Tot es aprofitar un arbre mort de Santa Eulalia de Ronçana

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Torre dipòsit i Molinet – Pou d’aigua de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Aquest antic conjunt de Torre amb dipòsit i Molinet –Pou d’aigua, està situat a l’entrada de Torre Marimon per la carretera BV-1423, a  la dreta i al costat d’un camp.El Molinet –Pou, ara no te les aspes que gràcies al vent feien pujar l’aigua, fins el dipòsit on es emmagatzemava, per ser utilitzades per les necessitats de la Finca.La Torre amb dipòsit, esta formada per una estructura circulari sobre unes columnes de totxanes decor a l’estructura.Crec que es un conjunt que cal conservar per la bellesa que te i que es diferent a moltes altres d’aquest tipus.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font del Coll del Portell de Barcelona

Hi ha una Font ven curiosa situada en l’avinguda del Coll del Portell entre els números 67 i 69 de Barcelona.Desconec si aquesta Font, formava part antigament del Park Güell o d’alguna antiga casa quan el fer el carrer, escades situada en l’acera d’aquesta avinguda.Dona la forma d’una cova, i per de munt te com estalactites…Actualment no disposa d’aigua, i si podem apreciar el forat on estaria el tub o aixeta i disposa d’una pica en forma de semi circumferència.Si algú coneix mes dades d’aquesta font, us prego que me les faciliteu. Gràcies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Pomareda de Rupit

Per anar a la Font de la Pomareta, font típica de muntanya, us caldrà anar a Rupit i dirigir-vos cap a l’església i passar pel pont penjant que creua la riera de Rupit.Des d’aquest punt us caldrà agafar un camí no massa ample i ven indicat, que va paral·lel a la riera de Rupit.

Els Saltants del Rodor

A la poca estona, estareu en els Saltants del Rodor , torneu a la pista principal i amb algú mes de cinc minuts arribareu on esta la Font de la Pomareda.Hi ha un bon tub i casi sempre surt aigua, cau aquesta en una pica rodona de pedra si l’aigua te pou abundància. Front seu una bona explanada per poder fer un àpat.Des del costat de la Font de la Pomareda, surt un camí i podeu baixar a veure el Saltant de Sabaters.Si retorneu al camí principal i seguiu el camí que fa baixada, arribareu en uns15 minuts a veure al Salt de Sallent, amb  una caiguda d’uns 80 metres, és espectacular !.

Salt de Sellent

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia