Que es una Dansa de Natura ?

Avui us presento dos articles

Fa unes setmanes,  ja m’he referit a Biotopnatura, donant a conèixer  que és el bany de bosc i el projecte dels Drets dels Arbres.

Avui, faré menció d’un dels diversos serveis que ofereix al públic, en aquest cas,  La Dansa de Natura, però…

Que és la Dansa de Natura ?

És el moviment corporal per connectar amb els 5 elements, aigua, terra, aire, foc i èter, i amb el nostre cos. El cos és el mirall de la nostra vida, i en ell anem acumulant tota la nostra historia. Treballar el nostre cos és un treball que va molt més enllà del nostre límit corporal. Si a mes aquest moviment el fem al bosc, ens apropiem dels grans beneficis de la natura.

Viure experiències a través del moviment, compartir i posar consciència a la nostra estructura oferint noves formes d’entendre l’expressió corporal des de la connexió amb un mateix, els altres, l’entorn i els elements (terra, aigua, foc, aire i èter). Explorar, descobrir i crear des de la natura a través de la dansa, el Ioga, el massatge, el silenci, el ressò, el contact improvisació, la dansa-escalada, el moviment autèntic… la consciència.

Movent a la natura és un taller repartit en 5 mòduls, que es pot fer en diferents moments (abril, maig i juny), o concentrar-los en diferents parts d’una mateixa sessió. En aquestes sessions descobrirem el nostre cos i la nostra creativitat mitjançant els elements: Terra, Aigua, Foc, Aire i Èter. Descobrirem La nostra essència i igual jugarem amb ella a través del moviment i la natura. Compartirem connectant-nos amb nosaltres i amb els altres. El moviment ens permet d’expressar i la natura ens ofereix l’acompanyament i la inspiració.

La Terra ens guiarà per prendre consciència de la nostra estructura (sistema ossi), del nostre arrelament (peus, cames i pelvis) i de les nostres necessitats bàsiques (l’instint per sobreviure).

Per aprofundir en l’element terra al taller treballarem la tècnica Contact Improvisació, on es realitza un treball important de centre corporal en relació a la terra, a l’altra persona o element natural. Una dansa en parella que cal estar atent ronant i Rebent per no trencar el moviment, la fluïdesa.

L’Aigua ens portarà a ser conscients de les nostres emocions (sistema digestiu, part abdominal de el cos), el fluir de la nostra qualitat de moviment (fluids corporals), dinamisme del donar i rebre (els sentiments). Per observar l’element aigua utilitzarem la tècnica del Moviment Autèntic, Deixant que el cos s’expressi lliurement com a canal per a les emocions sense ser guiades des de l’exterior i sempre acompanyades d’una mirada neutra.

El Foc ens activarà i dinamitzarà (sistema muscular) per treure la part interna de la personalitat (part alta de el tors, braços i mans) i descobrir la nostra capacitat d’acció (ego). El foc es treballa amb la tècnica Dansa-Escalada, construint la nostra confiança aconseguint moviments físics i mentals fora de la nostra zona de confort.

L’Aire recull els aspectes de coneixement, pensament, comprensió (sistema nerviós) i amb aquest element prendrem consciència dels sentits (part superior del cos) i La nostra aptitud comunicativa (els nostres pensaments). La meditació ens ajudarà a connectar amb el nostre aire mitjançant exercicis que faran fluir els nostres pensaments sense haver de ser l’actiu més important en nosaltres. Trobar un estat de buit i amplitud, un aquí i ara sense filtres mentals.

L’Èter és l’element que dóna espai a que els altres s’expressin (la cavitat de la pelvis, de l’abdomen (diafragma), tracte respiratori, boca, nas i orelles). Representa la consciència, el Coneixement interior i la pau. Amb l’èter connectarem amb el Massatge Tailandès oferint al nostra cos el temps per estirar-se i ampliar-se, per donar millor mobilitat a les articulacions, més flexibilitat a la musculatura i més fluïdesa als nostres fluids corporals (sang, limfa, mucoses …) treballant des de les fàscies.

Si us atreu aquest tema, no dubteu pas demaneu mes informació a :

info@biotopnatura.com

Serà una nova experiència que ens dona la Natura !

 

Recull de la informació : Biotopnatura

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Biotopnatura

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL

 

Torre d’aigua i Repartidor del carrer Col-legi de Terrassa

Aquest Torre d’aigua i Repartidor  esta situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi, 40 i de Vallhonrat, 2 de Terrassa.Bàsicament repartia l’aigua a 20 cases properes a la Torre d’Aigua, sent  aquesta mes alta que les cases, i l’aigua anava a parar als dipòsits situats als terrats, i des d’allí arribava a cada habitatge.Es una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge; La Torre va ser bastida amb maó vista, fa uns anys va ser restaurada arrebossant les seves quatre cares.La teulada  es a quatre aigües i presenta una esfera de munt, les obertures són en arc de mig punt, amb una d’elles a cada cara de la torre a la part superior, i una a mitja altura que dona al carrer Col·legi.Disposa d’una antiga porta de ferro pel seu accés.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Finestres de l’Aigua a Barcelona

L’Alfons Martín, que  es molt observador amb el mon que ens envolta, i que te el seu Bloc personal, en va fer arribar una informació vent curiosa, extreta del Facebook de :

                           Explica’m Barcelona,

Font carrer  de Verdaguer i Callís

Font carrer de Verdaguer i Callís

i que us passo l’escrit integra :

“Us heu fixat mai que cap al mig de la Rambla, més o menys davant del Liceu, hi ha una finestra petita entre 2 edificis que sempre està tancada? En realitat hi ha algunes més repartides per la ciutat (al final del text podreu trobar els carrers per si voleu fer deures quan poguem sortir). Us expliquem el significat. En realitat no han fet mai la funció de finestra sinó més aviat de portes que servien per tapar o conservar nets els dipòsits d’aigua que hi havia al darrera. Es localitzaven normalment sobre alguna font o abeurador i a una determinada alçada per augmentar el caudal o la força de baixada de l’aigua. En el cas de la Rambla la font de la que parlem es situava al Pla de la Boqueria i la finestra segurament a sobre, però amb les obres de l’Hotel Internacional cap a finals del segle XIX quan tota la façana i la font va ser remodelada és molt probable que la finestra es traslladés al lloc on està ara, entre aquests 2 edificis, sense que tingui ja cap altre funció que recordar la seva utilitat anterior. En general van funcionar totes fins el segle XIX”

Font de Sant Just i Pastor 

L’antiga Font de Sant Just i Pastor  al barri antic de Barcelona,

Font de Sant Just i Pastor – portella de ferro

la finestra esta en un dels seus laterals .

Font de Sant Just i Pastor  – portella de ferro lateral

 

Text extret : Explica’m Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

Col-laboració : Alfons Martín –  podeu seguir a : rondaller.cat

 

 

 

Pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits d’aigua, per assegurar l’aigua als pobles, petits nuclis i urbanitzacions

Arreu de Catalunya a mesura que es va desenvolupant i creixen les infraestructures urbanes, la demanda de l’aigua també creix, tant en grans ciutats, en pobles, petits nuclis, zones industrials i en les nombroses urbanitzacions,els Ajuntaments, tenen que garantir el subministrament d’aigua que arribi a tothom.En llocs allunyats, com zones rurals o pobles petits, per axó, ja fa anys és va potenciar la creació de pous, mines, repartidors, torres d’aigua i gran dipòsits.Heu sentit moltes vegades que l’aigua de les grans ciutats, son una vegada depurada a la bast de tothom, efectivament, es un plaer obrir l’aixeta de casa i tenir tota l’aigua que volem, ….desprès es deu de pagar quan be el rebut de l’aigua, que es relativament varat…Per aquest motiu, el poder subministrar un element potencialment necessari, com és l’aigua, segur que heu vist a prop de rius i rieres alguna edificació que es un Pou que capta l’aigua subterrània,o a prop d’una urbanització una Torre d’aigua per fer la repartició als xalets.o també, un mes o menys gran dipòsit en la part elevada,tota aquesta aigua passarà per controls de filtratge i sanitaris fins arribar al destí que és el consumidor.Diferents empreses no massa grans es dedicant subcontractades pels ajuntament per garantit el subministrament i el manteniment de les instal·lacions.En el tema de Mines, cada vegada hi ha menys que donin aigua a un grup d’habitatges dins d’un municipi, donat que son difícils en poder tenir tota l’aigua necessària i garantir que sanitàriament sigui potable.Així podem dir que gracies a pous, mines, torres – repartidors i gran dipòsits, hi ha molta gent i industries que poden gaudir per molt allunyades que estiguin del poble o ciutat, de l’aigua necessària.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Carrers relacionats amb l’aigua a Terrassa

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :

Carrer de la Mina

Plaça de la Font del Comú

Carrer del Pantà

Carrer de la Font Vella

Pla de la Font de l’Apotecari

Placeta de la Creu

Carrer dels Dipòsits

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Sortim fora de Catalunya : Fonts de Turquia

Avui us presento una petita mostra de 6 Fonts d’aigua de xarxa, fotografiades en Turquia per Araceli Peix i Ramon Badia.Son de gran bellesa ornamental i treballades, situades en la via pública.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les fonts naturals d’Olot noten la sequera i a algunes hi ha deixat de rajar aigua

Ara cada divendres dos articles !

NOTA : Aquest article va ser escrit havans dels aiguats de la gran Turmenta Gloria, actualment en moltes fonts i deus, tornen a rajar considerablement !

Font de Santa Anna – Olot

D’Olot Televisió,  el Dimarts, 02 Gener 2018 feien aquesta noticia :

“…Olot ha recollit durant el 2017 780 litres per metre quadrat d’aigua procedent de la pluja, dels 980 de mitjana que normalment hi cauen. Es tracta d’un dels pitjors registres de les darreres dècades, només comparable als períodes del 2007 i 2008. Això es comença a notar en algunes fonts naturals de la ciutat, que deixen de rajar aigua…”

Us passo l’enllaç de seu reportatge filmat :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/les-fonts-naturals-dolot-noten-la-sequera-i-a-algunes-hi-ha-deixat-de-rajar-aigua

Font del Cuni – Olot

——————————————-                         ——————————————

Font de la Cova – Olot

A la llarg dels dos últims anys, us estic posant moltes fonts d’Olot i la Garrotxa, gràcies a la col·laboradora Dolors Salvador d’aquest blog, hem pogut donar constància de que moltes Fonts naturals de la Comarca de la Garrotxa, que eren conegudes com de molta aigua, estant eixutes o amb un raig minso.

Bassa

Efectivament, plou poc i en espais molt prolongats que no plou pràcticament res.

Font de Castanys – Olot

Font de Castanys – Imatge dies desprès dels aiguats de la gran Turmenta Gloria

Esperem que el temps es reguli i que no sigui un altre efecte del canvi climàtic, i que tornem a veure treure aigua les fonts de la Garrotxa.

Bassa de la Font de la Deu – Olot

Que no sols les tinguem present amb el record de les fotografies de temps passat , com és ara en molts dels casos…!

 

 Font de la informació: Olot TV

Fotografies : Dora Salvador

Aigua de Rec pels Jardins i Parcs Públics

En molts municipis de Catalunya, s’utilitzen aigües no tractades pel rec dels jardins, parcs públics i arbrat de carrers, provinents de pous, aqüífers i aigües regenerades.Axó fa que el consum d’aquesta part important  de despesa del municipi, sigui mitigada d’aquesta forma i baratin el seu cost en el rec i s’aprofitin les aigües que a lo millor no tindrien cap us.Per aquest motiu, cal especificar, amb cartells d’on venen i com s’usen aquestes aigües,I que no son aptes pel consum humà, per evitar algun tipus de infecció a nens o persones que en beguessin.Molta d’aquesta aigua arriba a les plantes i arbrat, amb un tub de poca amplada i cau de forma de gota a gota o en esparsos regulats amb un horari i diari o amb obertura manual.També, basses amb plantes aquàtiques podent estar omplertes amb aquet tipus d’aigües.Pues ja sabeu que no totes les aigües estan cloradesi tenen un benefici directa en els parc, jardins i arbrat dels municipis que han implantat aquest sistema pel rec.

Text i Fotografies : Ramon Solé