Arbres: Alzina del Noviciat de La Salle de Veciana

L’alzina esta en el camí d’accésprop de la Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana,

concretament a certa alçada d’aquest camí, ven visible.

Es un tronc gruixut, però baix, amb nombroses branques,

que dona una capçada arrodonida i amb moltes fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Alzina tallada del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’Alzina centenària es va tallar a causa que  l’arbre va tindre una malaltia al tronc.

Aquest tronc forma part de la Biodiversitat del Parc, on habitant insectes i petit animals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Safareig del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’aigua era i es un element decoratiu important al Parc, ja que aporta una agradable sensació de frescor i dinamisme a l’ambient.

Però, abans que fessin servir mànegues de reg, els jardins havien de resoldre el problema de l’abastiment d’aigua emmagatzemant-la en un dipòsit enlairat, des d’on es repartia a tot el recinte amb un sistema de petits canals. Aquesta era la finalitat del safareig, que es troba damunt les arcades de rajoles.

Esta en un mirador on s’arriba per dues àmplies i elegants escalinates, al peu de les quals hi ha un curiós exemplar d’alzina amb diversos peus que creixent junts possibles rebrots d’arbres tallats arran de terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu de Fonollosa

Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.

Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.

Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns  100 metres  a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.

Esta formada per taules i seients de pedra,

Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.

A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.

Es un punt de partida per fer nombroses rutes

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de la Vall de Fonollosa

El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.

Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.

Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Valldel Màrtirde Cererols i de Perejutge.

Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.

El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.

El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.

Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.

L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: L’Alzina inclinada de L’Astor de Pujalt

A  l’entrar al petit poble de l’Astor per la carretera BV- 1007 direcció a Pujalt, a la dreta podem veure una gran Alzina, però esta molt inclinada.

Es una alzina amb tronc molt llarga i gruixut, amb branques destacables i moltes fulles tot ell.

A pesar de la seva inclinació presenta un bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres: L’alzina i el Lledoner de Castellar d’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Els dos arbres més destacats de Castellar, es una alzina

I un Lledoner.

L’alzina esta situada a tocar de la riera de Rajadell, i front de les cases del conjunt que forma Castellar.

Es un arbre amb un gruixut tronc i amb moltes branques que formen una bonica capçada.

El Lledoner, esta a prop de l’antic molí,

es molt gran i alt, de fet corpulent,

cal destacar les seves arrels que sobresurten del terra.

Tant l’hivern com a l’estiu, es de gran bellesa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – Alzina gran de Fonollosa

L’Alzina que ens referim, esta a la dreta del final del carrer de Santa Elena de Fonollosa.

Esta en l’espai exterior de l’empresa AGRISER, es pot veure sense entrar a l’espai on esta ubicada, donat que es privat !.

Es una Alzina destacada per les seves dimensions.

Amb tronc gruixut i branques molt considerables i que formant una copa arrodonida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres –  L’Alzina de l’entrada a Olvan

Si entrem a Olvan per la carretera BV-4347 a l’altura de la primera casa, a la dreta de la citada carretera destaca una Alzina.

Està al costat de camps cultivats.

És una alzina no massa alta, però amb un tronc gruixut. Te un nombre destacat de branques grans i petites.

Disposa de capçada arrodonida i presenta una bona salut.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero