Arxiu d'etiquetes: Barri

Jardí de Papallones de Cornella de Llobregat

Publicat el per
Respon

Es tracta d’un espai que també tenen altres parcs de l’Àrea Metropolitana i que són un espai de recerca i divulgació popular.

Els jardins de papallones són espais plens de flors de diferents formes i colors, plantes aromàtiques i molts racons que serveixen de refugi.

Les papallones i d’altres insectes disposen d’aliment i d’espais per reproduir-se i passar l’hivern.

Concretament el “Jardí de Papallones” és un espai creat dins del parc del Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó,

pensat per allotjar diferents microhàbitats rics en biodiversitat, sobretot de papallones i altres insectes pol·linitzadors. 

Va ser inaugurat el diumenge, 25 de novembre de 2018, es troba ubicat a prop del nucli de urbà de Cornellà de Llobregat i acull la casa modernista Camprubí.

És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.

El jardí es un recurs educatiu i ambiental per als visitants del parc i, especialment, per a les entitats del barri, i els alumnes d’Escoles del municipi.

Per una banda, es pot aprendre a identificar la flora del jardí i els insectes més comuns que hi habiten,

amb lupes i claus dicotòmiques senzilles; estudiar el cicle de la papallona; realitzar testi’ns de papallones i altres insectes,

i fer-ne el seguiment al llarg de l’any (quantitat, varietat, evolució,…); estudiar la bassa del jardí i desenvolupar altres estudis de recerca.

Així mateix, també es poden desenvolupar activitats adaptades a públic general i familiar en que, d’una manera més lúdica, es descobreix l’espai i els seus habitants,

i es sensibilitza sobre la importància de conservar l’entorn.

Us passo activitats d’escolars realitzades en el Jardí de les Papallones:

https://sjdespi.cat/bloc-informatiu/despinoticies/medi-ambient/el-jardi-de-les-papallones-comenca-creixer-al-parc-de-la

Recull de dades: MónPlaneta. Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Ajuntament de Barcelona i altres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Canal de la  Infanta de Cornellà de Llobregat

Publicat el per
Respon

El parc del Canal de la Infanta és un parc municipal de Cornellà de Llobregat.

Està ordenat seguint el traçat del Canal de la Infanta, del qual pren el nom.

Aquest Parc esta en la carretera de Sant Joan Despí, s/n de Cornellà de Llobregat.

Els inicis del parc, situat al barri de Fontsanta-Fatjó, es remunten a la dècada dels 80, quan es va plantejar la reurbanització de la zona amb el Pla Parcial Fatjó.

Després d’un temps aturat, a partir de l’any 1987 l’empresa municipal Emducsa va començar a adquirir terrenys del sector fins a esdevenir-ne el propietari principal,

va comprar una finca de 80.000 metres quadrats de Constructora Almacenista i una altra de 40.000 metres quadrats de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB).

L’últim disseny de la nova zona del barri incloïa una gran àrea verda central envoltada de nuclis d’habitatges de baixa alçada.

Amb la venda de la parcel·la on es va construir el Llobregat Centre, el pla va tirar endavant i el parc va ser inaugurat l’any 1995 com a Parc de la Infanta.

Actualment està a tocar del Citilab i el Museu Agbar de les Aigües, ben a prop del terme municipal de Sant Joan Despí.

El tramvia hi circula en paral·lel i té parada davant una de les entrades del parc, a l’estació de Fontsanta | Fatjó.

L’espai és rectangular i té una superfície de 4,2 hectàrees, amb zones solelloses i arbres de grans dimensions.

Hi radiquen la Casa Camprubí, obra de l’arquitecte modernista català Josep Maria Jujol i inventariada com a bé cultural d’interès local (BCIL), 

i una escultura de l’artista cornellanenc Ricard Vaccaro, Espai per a la Pau.

També està dotat de diversos equipaments: el camp de futbol de Fontsanta-Fatjó, una pista de basquetbol, una Biblioteca i una residència per a gent gran.

L’any 2017 es va reanomenar com a parc del Canal de la Infanta per ajustar millor el topònim al seu origen històric, el Canal de la Infanta

—canalització inaugurada el 1819 que travessa la zona i fou emprada per abastir d’aigua els conreus de la comarca del Baix Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres : El recinte de la Fira de Cornellà. Vegetació a la zona industrial

Publicat el per
Respon
Fira de Cornellá de Llobregat

La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.

Fira de Cornellá

Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]

Can Manso

Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.

I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.

Horts de can Mercader de Cornellá de Llobregat

Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis

Fira i Palmeres

que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.

Fira i Auditori de Cornellá

Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.

Fira i Arbres

Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024

Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.

Fira de Cornellá

[1] https://almedacornella.blogspot.com/2010/03/almeda-un-barrio-que-cambio-de-nombre.html

[2] https://historiasdebellvitge.com/2021/04/07/can-manso-i-els-femades-entre-lhospitalet-i-cornella/

[3] https://almedacornella.blogspot.com/2015/10/fama-lucha-contra-el-expediente-de.htm

Plaça de Lluis Companys de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Plaça de Lluis Companys esta al costat de l’avinguda de Josep Tarradellas, antigament de Gibraltar, en el barri de can Boada de Terrassa.

És una plaça amb un divers jardí d’arbres com palmeres, pins, oliveres, entre altres.

Un espai amb molts bancs per prendrà el sol o estar l’ombra.

Amb jocs infantils o poder portar el jocs propis dels nens i gaudir grans i petits…

Sota hi ha un Pàrquing, molt necessari en aquesta zona.

En un costat de la plaça, hi ha una Bassa Naturalitzada, on poden viure insectes i animals petits.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí històric i Botànic de Sant Jordi de Terrassa

Publicat el per
Respon

El parc de Sant Jordi es troba al l’oest de Terrassa, al barri de Ca n’Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés  i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí.

De records de Terrassa, hem estret aquesta informació que crec que es prou interessant :

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres…/…

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració…/… 

Us passo l’article d’Arbres del Parc de Sant Jordi es moren publicat per LA TORRE :

https://naciodigital.cat/latorredelpalau/societat/arbres-del-parc-de-sant-jordi-es-moren_966570_102.html

Cal recordar que l’espai va patir i molt la ventada del desembre de 2014,

que va tombar al voltant de 80 arbres i va deixar-lo irreconeixible.

Durant l’any 2016, es van portar a terme la plantada d’uns 40 xiprers i d’una vintena de cedres,

s’han plantat al parc també moreres, eucaliptus, pins i altres espècies a diferents espais del parc.

Cal destacar arbres antics, con un Pi la zona de Bar i pinnic.

En el apartat del jardi destinat a les roses, aquestes són algunes de les més destacades:

Alba Màxima de 1750. Rosa de col.leccions de jardins, fins al s.XVIII. Les obres de reforma han permès recuperar una part important de la tradició jardinera del parc, centrada en les roses. Rosa Charles de Milles de 1790. Catalogada com a Gran Híbrid i d’excellència pel seu perfum.

Rosa La France, reconeguda com a primer Híbrid de Tè: La France de 1867 de Jean Baptiste.Guillot. Rose Dot de 1962 (Rosa de la família Dot). Pere Dot fou el més excel.lent dels roseristes catalans i va assolir fama mundial.

Recull de dades: Records de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i altres

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosc de Volpelleres, Refugi Climàtic de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.

Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.

Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.

El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.

Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.

Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.

Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.

Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí medicinal de La Floresta de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El 2018 es va crear darrera del Parc del Centre Social i Sanitari de la Floresta, un espai destinat a un jardí de plantes medicinals de diverses varietats, delimitat amb una tanca a prova d’animals  i equipat amb un sistema de reg gota a gota.

És un projecte sorgit dels mateixos veïns i veïnes del barri, que els van votar en els pressupostos participatius per decidir com invertir els diners de lliure disposició del Consell de Barri, en què els veïns poden entrar i recol·lectar algunes herbes aromàtiques i medicinals.

El projecte inicial dels veïns plantejava la possibilitat de fer tallers oberts per tal d’explicar els usos i consum d’aquestes plantes.

Un cartell informa del seu us:

Cartell fotografiat en 2018

A un costat de Parc es van plantar arbres fruiters, amb la idea per l’autoconsum dels veïns de la Floresta.

Per a més dades :

https://decidim.santcugat.cat/assemblies/lafloresta/f/118/results/47

Actualment, entre la Pandèmia, la sequera i restriccions d’aigua, es troba tot erm, esperem que de nou es pugui posar en marxa aquesta iniciativa del Jardí medicinal.

Recull d’informació: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i Tot Sant Cugat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

Publicat el per
Respon

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Avui visitem: La Font del Barri de can Tusell de Terrassa

Publicat el per
Respon

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),

La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.

Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.

Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…

No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.

Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí del pont de Castellví de Rosanes

Publicat el per
Respon

Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,

Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.

Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.

Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,

i altres arbres molt més petits de diverses especies.

Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.

Una taula de pin pon.

Així mateix, amb una pista per poder fer  competició de pilota..

Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero