Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana
La Font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal en el Barri del Serrat de Santa Eulalia de Ronçana.
La font està constituïda per un mur d’obra de poca alçada, rematada per una fila de maons,
feta pel Josep de can Tabac en l’any 1965, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l’aigua, des d’aquest l’aigua cau formant un toll al seu davant a una petita pica;
d’allí per un rec o canal va una Bassa que es feia servir l’aigua pel regar els camps.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Autor de la fitxa de Diba : Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
El Parc – Plaça de les Bruixes està comunicat amb l’Avinguda de Catalunya a través d’una escalinata central de Sant Esteve Sesrovires.
El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construït en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola.
El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma.
L’antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior .
La plaça o antic parc disposa d’un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d’una antiga font, la qual va ser enretirada.
Actualment hi ha una Font d’aigua de xarxa pública amb aixeta polsador, al centre de dels dos grups d’escales que baixant al parc.
L’any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s’hi pot accedir directament des dels seus terrenys.
Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.
Lloc molt ombrívol tot l’any, sobre tot a l’estiu que fa de bon estar.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Cal sortir de Gelida direcció a Sant Sadurní d’Anoia per la carretera C- 243b, fins arribar a la rotonda que veureu indica el Barri del Puig de Gelida.
Seguiu per aquesta pista asfaltada coneguda com el carrer del Puig, quan arribareu a cal Font al nº 52,
front de l’entrada de la casa hi ha aquesta Torre d’aigua.
Es una torre molt senzilla feta de maons,
en la seva part superior hi ha una plataforma, on esta el depòsit rodejat per una barana.
La Font del Forn esta situada a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.
Amb diverses estructures de pedra i murs de contenció, incloent una mena de taula-banc, amb una gran llosa.
També hi ha un salt d’aigua i una petita gorga, que s’omple en èpoques de pluges.
Hi ha dos fonts, una es un tub que desemboca l’aigua en una petita pica.
Al costat del seient hi ha la segona, més rústica que regalima l’aigua per una canal feta per la calç.
Observacions:
Senyalitzada per l’ajuntament com arribar-hi. L’entorn es boscós. S’accedeix per un sender indicat des dels roures de la Font del Forn.
El nom prové del Mas del Forn i del fet que aquesta font formava part d’aquesta finca. El mas del Forn es troba a uns 300m sortint del barri dels Molins en direcció a Manresa.
El topónim es deu a que al Mas hi va haver, a finals del segle XVI, i durant 25 anys, un forn de vidre. Hi van arribar a treballar una vintena de persones, entre vidriers, llenyataires, traginers i altres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
Els Roures de la Font del Forn estan situats a 300m a l’E. del Mas de Forn, cal seguir el camí des del barri dels Molins al E. i que va a la Font del Forn.
Arbreda de tres roures martinencs (quercus pubescens) de 20 m. d’alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d’alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament.
El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lòbuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps.
Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III.
Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s’hi arriba amb 4×4).
El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s’hi actuà tallant-ne una porció del troc de l’enfiladissa (2008).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues esta situada a cal Sogues, al Barri cal Miret, cal agafar la pista tot deixat la carretera BV-2122 al Km. 8,900,
i a la dreta una vegada passat el pont dins del municipi de Sant Martí Sarroca.
La Torre de l’aigua depenia de la masia de Cal Sogues .
És una torre de planta quadrada i alçat paral·lelepípede, construïda amb maons.
Té portes a la planta baixa i finestres d’arc de mig punt al primer pis,
amb marcs en relleu, com a les cantonades.
Actualment l’estat de conservació d’aquesta torre es nul·la i en aquest últims anys en ruïna,
qual cosa fa que no es recomani entrar-hi.
La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues és una obra del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d’interès local.
Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,
El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.
Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.
Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,
on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.
Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,
que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.
Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…
Des del nucli de Súria, passarem pel pont que va al Barri situat a l’altre costat del riu Cardener, a les terres que havien estat de la masia de Salipota.
Una vegada en l’altra costat del riu, a ma dreta hi ha un camí que entre arbres i el riu fan de fer un bon passeig, a pocs metres esta la font.
Situada en una paret, és d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta polsador i cau a una pica semi circular. Disposa al costat d’un bancs de fusta per la seva estada.
El Pouet del Barri de l’Hospital, es situat a la llera de la riera d’Olesa de Bonesvalls.
História :
Sembla que aquest pou ja existia anteriorment, però durant l’època de la república va ser restaurat i condicionat, fent la forma en angle de la banda nord per tal que actués com trenca aigües i així l’aigua no el fes malbé. També es va cobrir i posar la porta en aquesta època.
És un pou que recull les aigües del nivell inferior de la riera igual que els que trobem al nucli d’Olesa.
Al barri de l’Hospital cada casa tenia el seu pou, i l’Hospital en té varis pous repartits a la zona de les vinyes.
Aquest pou que es troba a la riera seria d’ús de la casa cal Joan Olivella.
La manca d’aigua sempre ha estat un problema per a Olesa.
Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l’abús que es va fer de regar els horts amb l’aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble.
Aquest pou era comunal.
Pou de planta circular amb volta superior i accés frontal per la banda sud. Es troba a la llera de la riera d’Olesa, després del pont de la carretera Olesa-Begues i abans de que desemboqui la riera de Begues.
La paret nord forma un angle
La paret nord forma un angle per tal de fer de trenca aigües quan la riera baixava plena. L’estructura és de pedra amb ciment ja que ha estat restaurat en diferents ocasions.
Recull de dades: Mapa de Patrimoni Cultural – Diba