La Poua del Vapor Vell esta a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est sobre un turonet.
Historia:
La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona.
Les poues, que es construïen a prop dels cursos d’aigua, entre els mesos de desembre a febrer s’omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera.
Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l’únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.
La poua del Vapor Vell és una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç.
És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.
KODAK Digital Still Camera
Com a característiques pròpia destaca la cúpula nervada: és a dir, amb dos arcs construïts amb blocs de pedra tallats regularment que reforçen la cúpula feta de maçoneria amb la resta de la poua.
KODAK Digital Still Camera
La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l’un de l’altre, construïts amb blocs de pedra.
KODAK Digital Still Camera
Les dues obertures que disposa són zenitals (estan col•locades a dalt de la cúpula en direcció vertical)
malgrat que actualment no s’observen gaire bé perquè part de la cúpula està ensorrada.
Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l’alçada total de la poua és de 7,86 m.
Es tracte d’una poua de dimensions més reduïdes que les de les seves veïnes, com de “la font de la vinyota”.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Sués un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.
KODAK Digital Still Camera
La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.
Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.
En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.
La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Historia :
A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.
Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.
L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Des de la carretera BV3012, venint de la C-25 a 1 km, cal agafar el trencall a l’esquerra fins la masia el Grau a Fals de Fonollosa.
Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet o Grau.
Aquest alzinar és l’espai adjacent a la capella on té lloc l’aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments,
i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d’espai a l’interior de la capella es duen a terme a l’alzinar.
Es tracta d’un bosc d’alzines (Quercus Ilex) que s’ha mantingut de forma simbòlica al costat de l’església.
El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals,
abans de la irrupció de l’agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns.
Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l’espai dels antics marges de vinya.
Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d’un antic bosc d’alzines es converteixin en una zona d’alt interès natural.
D’altra banda cal afegir el valor simbòlic d’aquest bosc, ja que és l’espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l’almorratxa etc..) constituint un important punt en d’imaginari de la població local.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Avui diumenge us presento dos articles sobre fonts
La Font de Llandrius es troba sobre el camp de futbol de Camprodon, des de Camprodon i per un passeig amb arbres hi porta, esta senyalitzat amb cartells,
si el seguiu arribaríeu a la propera capella de la Mare de Déu del Roure.
Com d’altres Fonts de Camprodon disposa d’una placeta circular amb un bancal de pedra, que pot servir com a seient dels visitants,
es presidida per la Font de Llandrius, adossada a una paret feta amb pedres i del broc per on l’aigua surt cau a una reixa a ran del terra.
Un cartell us indica que la Font va ser remodelada l’any 1949.
Fa com un mirador, on teniu unes bones vistes de la vall fins a Tregurà.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 