Arbres: Plataners del Molí del Rieral de Castellar del Vallès

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.

En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.

Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.

Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.

Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Molí del Rieral de Castellar del Vallès

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.

Historia:

  • L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
  • Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
  • Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
  • Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
  • D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
  • Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.

Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.

Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,

algunes de les quals continuen habitades.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

El riu Ripoll al seu pas per Les Arenes de Castellar del Vallès

Ens em situat al riu Ripoll en l’Àrea de Lleure de Les Arenes, per veure el cabal d’aquest riu.

Ràpidament ens em adunat el poc cabal que porta el riu, per la mancança de les pluges des de l’estiu passat.

L’aigua s’estanca en els petits gorgs o banyeres que formen les roques dins del riu, podem contemplar que són molt verdes, no es veu els seu fons,

en algun racó, l’aigua ha creat una vegetació pròpia de l’estancament.

Es trist veureu així, com molts dels rius que tenim a Catalunya estan secs o amb un cabal molt mínim, tot esperant les pluges que siguin generoses en els propers mesos…!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero i Ramon Solé

Arbres – L’Arbre de La Memòria de Castellar del Vallès

L’Arbre de La Memòria esta situat en la Ronda de Tolosa en el Parc de Colobrers de Castellar del Vallès.

Es un record de els veïns que van morir a causa de la pandèmia del COVI -19.

Va ser inaugurat, l’alzina surera de tres branques, el 9 de juliol del 2020.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://www.lactual.cat/opinio/arbre-memoria-espai-futur_44286_102.html

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Boixa en Les Arenes de Castellar del Vallès

Per anar a La Font de la Boixa de Les Arenes, us cal anar per la carretera B-124 que porta de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, en el punt quilomètric 12,4 , allí trobareu l’aparcament d’Àrea de lleure on millor deixar el vostre vehicle.

Seguiu per la pista forestal i al poc creueu el riu Ripoll per un pont i, just a l’altra banda a ma dreta, trobareu una gran esplanada, en front veureu un camí que entre al bosc, el seguiu i a l’esquerra,

veureu una bassa i tot pujant unes escales arribareu a la Font Boixa.

L’aigua surt d’un broc gros situat en una dipòsit quadrat, cau a un petita pica molt arran del terra, i d’allí va a la Bassa.

Una barana de ferro protegeix de no caure a la Bassa.

Podeu des de la font anar de tornada tot passant per l’Àrea de lleure, on ja us vaig fer un article fa uns dies.

Tot el recorregut es suau es pot anar en família, situat en una espai natural molt bonic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Àrea d’esbarjo de Les Arenes de Castellar del Vallès

Esta situada l’Àrea d’esbarjo de Les Arenes al costa de la ctra. B-124, km.12,3, de Sabadell a Sant Llorenç Savall.

L’Àrea d’Esplai de les Arenes és una zona d’oci i esbarjo, situada en una franja estreta al costat de la carretera B-124 i el riu Ripoll,

que es troba inclosa dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Aquesta àrea, creada el 2003 per la Diputació de Barcelona.

Disposa de diversos serveis:

  • Servei de bar
  • Lloguer de graelles: 8 €/graella
  • Lloguer de taules: 10 €/taula tot el dia
  • Aparcament
  • Aigua potable
  • Sanitaris

Reserves: 619 330 827 / 93 714 20 75 / 93 714 84 06 (equipament de l’Àrea d’Esplai).  A/e: solermirj@gmail.com

Horari: dissabtes, diumenges, festius i ponts (exceptuant 25 de desembre i 1 de gener)

D’octubre a març, de 9 a 18 h; d’abril a maig, de 9 a 20 h; de juny a setembre, de 8 a 21 h.

Es un espai molt tranquil i que es pot visitar la propera font de la Boixa.

El seu aparcament i el que hi ha una mica més amunt, sota l’ermita de Les Arenes, són bons punts de sortida per a excursions pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Obac i les rodalies.

Recull de Dades: Ajuntament de Castellar del Vallès, Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Moli de Vent de carrer de Catalunya de Castellar del Vallès

El Moli de Vent del carrer Catalunya esta en una illeta amb cantonada al carrer de Mossèn Joan Abarcat front la rotonda de la Ronda de Llevant de Castellar del Vallès.

No fa massa temps la veiem sense les aspes.

Ara, una vegada restaurada, podem contemplar un Molí de vent tal com fa algo mes d’un segle el van construir.

Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.

L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els plataners del Castell de Clasqueri de Castellar del Vallès

Hi han uns destacables i nombrosos Plataners que estan situats des de la Caseta repartidor, passant per l’Aqüeducte i a tocar de Masia fins el Castell de Clasquerí de Castellar del Vallès.

Podria ser que com estan en filera i formant com un antic camí, foren l’antic accés al Castell, ara es pot tallar camí per la gran explanada existent en front dels plataners.

La gran majoria dels Plataners tenen les mateixes mides i amb bona corpulència,

amb branques que pugen llargues cap a munt.

Cal recordar, que visiteu el aquest espai, esteu en una Finca privada, que mereix respecta.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Capintero

Aqüeducte i Caseta repartidor del Castell de Clasquerí de Castellar del Vallès

L’Aqüeducte del Castell de Clasquerí, no es conèixer exactament l’època de construcció, del qual avui dia se’n conserva un tros reformat,

i una Caseta distribuïdora d’aigua en les rodalies del Castell de Castellar, davant la masoveria.

Sembla que aquesta caseta repartidor i aqüeducte podria datar del segle XVIII,  

portant aigua a través de canalitzacions des de la font Ureyensa citada l’any 1276, estava situada a l’esquerra del torrent de can Riera cap a la bassa situada davant del Castell de Castellar.

La Masia és d’època medieval, segle XIV, allotjament dels masovers del Castell de Clasquerí.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 4_01.jpg

Actualment s’ocupen del manteniment del castell i de la producció agrícola de les terres properes.

Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Avui destaquem : La Font del Fargues de Sentmenat

Us cal situar-vos en la carretera C-1415a que va de Sentmenat a Castellar del Vallès, on surt una pista entre cases i xalets, cal seguir uns 700 metres del començament del camí que puja a Guanta on trobareu la Font.

La Font del Fargues, durant molts anys ha estat tapada per la vegetació, fa poc temps ha sigut restaurada per part dels voluntaris de la secció excursionista de la Societat Coral Obrera “La Glòria Sentmenatenca”, tal com ens ho recorda un cartell a peu de camí.

Situada a la llera dreta del torrent de Can Montllor i per sota de la pista que puja a Guanta, per tant és fàcil de localitzar-la.

L’espai disposa d’una terrassa rectangular enclotada, i un mur baix de pedra que la protegeix de la riera; cal baixar dos amplis esglaons per arribar a la Font.

Aquesta, està feta amb pedra vista amb teulada a una vessant, a la part baixa de l’obra, l’aigua surt a l’exterior per dos brocs grans de ferro i cau a una pica allargada arran del terra.

Disposa de dos bancs per seure a cada costat de la Font.

Un cartell de fusta posa el seu nom escrit en lletres pintades en negre.

Text i Fotografies: Ramon Solé