Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.
Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.
Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.
Mes dades:
Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.
En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,
un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans
Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.
Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.
També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.
El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.
El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.
El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.
El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.
El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.
Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,
donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.
El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,
Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.
El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.
Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.
Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.
Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.
Us preguntaria : Quantes vegades heu entrat al claustre de la Catedral de Barcelona ?Molts de vosaltres diríeu que diverses vegades… Es un lloc tranquil, be, quan no hi ha massa gent a dins… i la gent mira i remira les oques. Però, es fitxa amb els detalls relacionats en les fonts i sortidors que trobeu allí, els heu mirat amb detall ?
Pues mireu alguns detalls :
En primer lloc mireu la Bassa,
Del lloc on surt l’aigua que alimenta a la bassa, es preciosa aquesta gran llossa.
Mireu la cara que també aporta d’aigua des d’un costat de la paret de la pròpia bassa.
També una gran granota, però, i sota d’aquesta , quins dos personatges hi son ?
I el gerro dins del marc del finestral gòtic !
I ben bonic és al mig de la bassa, el sortidor d’aigua sempre tant verd.
Ara passem a la Font de Sant Jordi,
Com no veure aquest detall, de Sant Jordi a cavall matant al dragó, sobre un altre sortidor d’aigua, també sempre verd.
I les fonts, qui no ha begut aigua ? Jo personalment sí, i sembla més bona que de la xarxa pública de Barcelona, deu d’estar beneïda!, veiem les diverses cares per on surt l’aigua.A vegades els detalls, es poden veure mirant les fotografies un cop fetes…
La Palmera datilera de la Casa Ardiaca esta situada en el carrer de Santa Llúcia, 2 (Casa del Ardiaca) de Barcelona.En el pati està plantada la palmera al costat de la Font, és una gran Palmeradatilera que data aproximadament de l’any 1873 i que està declarada arbre de interès local, mideix uns 25 metres d’altura.Us passo la Web de l’Ajuntament de Barcelona, on trobareu la fitxa tècnica d’aquesta palmera :
“ Diu una llegenda : Que es mes alta que els edificis per veure al seu amor, l’altra palmera situada en el claustre de la Catedral, que es troba a l’altre costat de carrer.”L’any 2009 va estar a punt de ser talada per culpa d’una tempesta, deixant-la molt malmesa en la seva part superior.Veieu un article del diari El Mundo, de com es va evitar la seva tala :