Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista al fer la corba,
des d’allí cal seguir un corriol tot recta.
Historia:
L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.
La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.
El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,
a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.
Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.
Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…
a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua
resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.
Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,
Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.
La Font de la Soleia es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.
Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.
Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.
Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”
A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.
Observacions:
Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.
La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.
La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.
Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.
S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.
Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.
La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.
La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de La Prada de Sant Boi de Lluçanès esta a 1150 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 3’100. (Sector central del terme municipal)
Historia:
El nom original de la font és el de la font de la Parada, ja que ben a prop de l’emplaçament hi havia la parada de Pujols.
Les parades eren punts d’aigua on els habitants de la masia estovaven el cànem en basses i el treballaven.
La font de la Prada està situada a tocar de la riera de Sorreigs, al sud del nucli urbà de Sant Boi i al nord-oest de la Cirera, en una raconada amb grans arbres. S’accedeix a la font des d’una pista forestal que surt del mateix nucli urbà i es dirigeix a la font passant per la masia de Pujols. Un cop s’arriba prop de la riera hi ha dues opcions per a creuar-la: un pas per sobre les roques prop d’un camp amb pollancres plantats o bé una passera moderna de fusta, situada uns metres més a l’est. Creuant la riera pel pas de les roques es troba, a l’altre costat, una gran esplanada, molt ombrívola gràcies a la presència d’arbres de grans dimensions, com pollancres i avets. Des d’aquesta esplanada surt un corriol que, seguint paral·lel al rec, condueix fins la font.
La font està ubicada sota un cingle rocós que sobresurt a la superfície a pocs metres de la riera. A la part inferior del cingle s’observa un tram de mur de maçoneria de pedra, darrera el qual s’amaga el dipòsit. Just davant del mur sobresurt una petita estructura totalment coberta de molsa on es troba el brollador, format per un tub metàl·lic. Just a sota hi ha una petita pica delimitada amb blocs de pedra treballada.
Al costat de la font es troben diversos bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra i en algun cas també amb formigó. Uns metres sobre la font, adossada al cingle rocós, hi ha una placa de pedra on es llegeix la inscripció: “AL DR. PER PONT COLL I A LA SEVA ESPOSA, ELS AGRAITS VEINS D’AQUEST POBLE. ANY 1971”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de les Fontiques és molt fàcil d’accedir-hi, us recomano que ho feu a peu, cal que seguiu el camí del GR-151 direcció a Cantonigròs i a la Foradada, a l’inici de la pista de terra trobareu diferents cartells, un d’ells de ferro, que us assenyala la Foradada i les Fontiques, seguireu tot passant per l’accés a masia del Campàs, seguiu uns 700 metres on veureu un cartell de ferro que ens queda a l’esquerra i que assenyala les Fontiques, baixeu per un corriol que us portarà en directament a la Font de les Fontiques.
D’una paret rocosa i plena de molsa gracies a la humitat, hi ha un tub de ferro on surt l’aigua que cau a una pica no massa gran a nivell del terra i desguassa al torrent.
En cada costat de la Font disposeu de dos bancs de pedra per seure. Al fons circula la riera de les Gorgues.
Cal que aneu a Sant Esteve d’en Bas, és el poble capital de la Vall d’en Bas, a La Garrotxa.
Pugeu per el carrer Verge de Montserrat, és un carrer sense sortida, a dalt del tot veureu un corriol el teniu de seguir, trobareu un filat i un cartell de propietat privada, passeu tot donant la volta a la casa i us trobareu la carretera de accés que per aquí baixareu per arribar a la carretera abans d’un pont amb doble corba on hi ha un cartell que ens indica direcció a Murria
comença una pujar fins el collet de tres creus
arribareu al costat de una caseta o repetidor es el punt de unes vistes d’ Hostalets d’en Bas
i Serra Llancers.
Cal seguir unes fites de pedra en un filat, aquestes al poc van per la dreta, cal seguir direcció a l’esquerra,
Es un camí bastant tancat en vegetació.
Després d’ una pujada el deixem per anar per un corriol a l’esquerra,
on veureu un rètol en un arbre que ens avisa que està a prop la Font d’en Teix.
Aquesta, és una cisterna no massa gran
i que en temps de pluges retè al seu interior l’aigua.
Es un lloc tranquil i humit, però agradable per fer-hi un mos.
Per anar a la Font d’en Rafel, us cal que aneu al petit poble de Llanars, us dirigiu al carrer de La Font d’en Rafel, i arribats al costat de la casa del numero 31, allí hi ha una explanada amb taula i seients de fusta, un cartell us indica que esteu a la Font.
Però, on esta la Font…?, no la veureu de moment…
Us caldrà des de l’esquerra del cartell, baixar per un corriol al costat del mur de la mencionada casa, que us portarà a baix a la riba esquerre de Feitús.
Una vegada allí, veureu a uns deu metres i en el mateix mur que surten tres forats amb abundant aigua, esteu a de la Font d’en Rafel, l’aigua es perd directa a la ribera de Feitús.
Ens preguntem, com deuria ser la Font abans de construir-se la casa ?…
fonts naturals, aigua, muntanya i més 