Arxiu d'etiquetes: ensurt

Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del carrer Miralluny de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc està en la part més alta del camí de Molí de les Planes amb carrer Miralluny de la Floresta en Sant Cugat del Vallès.

Es un parc allargat, tot aprofitant els arbres, majoritàriament són pins ja existents originalment en aquesta zona.

S’ha posat en tot el parc una valla de protecció de fusta, per evitar algun ensurt,

donat que des d’aquest punt podem veure una amplia panorama de Les Planes.

Per tant, es pot considerar que es com un mirador.

Desposa d’una taula i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.

En un recó, hi han uns aparells per poder la gent adulta fer exercissis.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou Major de Santa Fe del Penedès

Publicat el per
Respon

El Pou Major està situat en un costat de la confluència del Camí de l’Horta amb el Camí de la Casa Vermella de Santa Fe del Penedès.

El Pou segons es creu és mil·lenari, l’actual és contemporani. També se’l coneix per altres noms, com Pou Comú o Pou de l’Horta o Pou dels Moros.

S’explica que els habitants d’aquests indrets han utilitzat l’aigua d’aquest pou fins l’actualitat.

Es troba coberta per una reixa de ferro per evitar ensurt. En la part superior del pou s’alça un arc de ferro amb les restes de dues corrioles

El sobreixidor hi ha arran de terra, disposa d’una portella, també per treure l’aigua amb bomba.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Visitem : La Font de Sant Pere d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon
Església de Sant Pere Sacama

Per anar a la Font de Sant Pere, cal seguir el camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord,

abans d’arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama, a l’esquerra veurem un cartell que indica el camí a seguir fins la Font.

Us caldrà seguir un camí mig tapat per la vegetació, que fa baixada fins el torrent, cal seguir el camí i a poca distancia us portará directament a la font.

Típica font d’aquestes contrades, es com si fora un pou, que en temps de fortes pluges està força ple aigua.

Actualment la porta d’accés esta tancada per evitar ensurts.

Uns estrets esglaons en permeten pujar des del camí a peu de la font,

Al costat dels esglaons hi ha com un seien de pedra.

Esta en un lloc molt solitari dins del bosc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Perill de fer senderisme a prop de les vies del tren…

Publicat el per
Respon

Cartell Renfe

Cada anys son moltes les persones accidentades i mortes per passar o creuar imprudentment les vies de tren arreu de Catalunya.

Cartell de Les Franqueses del Vallès

En el cas d’avui, voldria fer menció a la gent que fa senderisme per a prop de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar d’un accident greu.

Moltes són les rescloses que hi ha en el riu Ter, els senderistes per aproximar-se a elles, creuen o van pel costat de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar.

Sobre tot voldria destacar la línia de Puigcerdà  des de Vic a Ribes de Freser.Alguns senders passen pel costat mateix de les vies de tren, per poder escurçar el recorregut, però axo comporta un risc elevat, en ocasions cal entrar en algun túnel amb poca llum, el camí lateral de pas esta ple de pedres que es pot fer perdre l’equilibri,molts ponts d’aquesta línia son antics, i tenen un marge de seguretat paral·lel a les vies.Cal evitar aquest senders en lo possible, saber el pas del trens, anar el mes retirat de les vies, i si us sorprèn un tren, mirar de apartar-vos al màxim  vigilar la força del vent que al seu pas arrastrarà per no caure. Us ho dic perquè jo mateix vaig trobar-me un tren de cara, i va ser un bon ensurt…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia