Anem a Suiza, al Poble de Gruyère, on hi ha Formatge, Monuments i Fonts

Gruyères és un municipi del cantó de Friburg, situat al districte de la Gruyère.El poble és famós per la producció de formatge Gruyère, protegit amb una AOC.I amb una important conjunt d’edificis antics per admirar, com el castell.Us passo mes informació d’aquesta petita població de Gruyère :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gruy%C3%A8res_(Friburgo)

En relació a les fonts, podem trobar moltes que son antics abeuradors,estant en conjunt, ben conservats.Destacant,  perquè sempre hi ha un o mes testos amb flors.Us aconsello si aneu per Suiza, fer una tranquil·la visita al Poble de Gruyère.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador

Que és un Sender de gran recorregut ?

Un Sender de gran recorregut, les seves sigles és de : GR ® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km.És utilitzat principalment per excursionistes, que transiten per llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.Tot passant per camins per a ciutats, pobles, masies, castells, ermites, fonts, ponts, per bosc i camps…etc.Els Senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i ciutats.A Catalunya el total de camins de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km.Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.Se senyalitzen amb els colors : vermell i blanc.Cal conèixer les seves senyals que son bàsiques : poder seguir, no passar, de canviar de sentit a dreta o a esquerra;les trobareu pintades, en parets, roques, en el tronc d’un arbre i en altres punts del tresat i que es permeti pintar i ser vistes fàcilment i a doble sentit, segons d’on vingui la gent.També, al inici o llocs importants del recorregut, es pot trobar indicat per un cartell i coincidir amb altres senyals locals o oficials.En Parcs Naturals, podent estar senyalitzats en recorregut, en fites de fusta o ferro.Per a mes dades podeu consultat a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

Cal respectar les senyals, el medi ambient, material urbà i rural en el seu pas per part de la gent i excursionistes.No està permès canviar senyals o pintar camins amb el mateix color; hi ha una xarxa de cuidadors del GR per portar a terme de nou el repàs de la senyalització i/o solucionar problemes derivats a possibles canvis en els camins, i poder actualitzar-ho.Si feu algun recorregut, podeu informar-vos prèviament, hi ha llibres i plànols sobre GR, sabreu així la distancia i temps aproximat i poder planificar el recorregut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Les Tres Fonts de Prats de Lluçanès

Con cada diumenge us presento dos articles

Les Tres Fonts,  és una font urbana ubicada al carrer de la Font amb el carrer de Josep Cirera de Prats de Lluçanès.És una edificació de l’any 1746.Les Tres Fonts, representa cada sortida d’aigua : el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta.Antigament, la gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel, encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.Forma part del conjunt format per les fonts, el torrent o riu Bassí i el safareig.Ha esdevingut un referent essencial per a molta gent del poble.És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois.

 

Recull de dades : Ajuntament de Prats de Lluçanes

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Per vacances, podeu anar a un poble que es tot un balneari, Ax-les-Termes a France

Avui com cada diumenge, us publico dos articles

Acs en occità o en francès Ax-les-Thermes, és un municipi del Departament de l’Arieja, a Occitània. Se situa als Pirineus, a la regió històrica coneguda com el País de Foix,  a pocs kilòmetres de la frontera amb Andorra.Les Muntanyes quan es època de pluja, els seu torrents i rieres van molt plenes d’aigua. Aquest bonic poblet de muntanya és conegut per les seves aigües termals.Ax-les-Thermes, disposa de l’antiga i coneguda la Bassa dels Lladres, és una piscina d’aigua calenta que surt a 77 °C, situada al centre de la població a cel obert i qui vulgui pot fer un bany.També, teniu dues Fonts mes d’aigua calenta, una d’elles dins d’una arcada d’obra.Cal dir que en bona part de tota la franja dels pirineus francesos, molts pobles disposen de fonts d’aigües termals, amb Balnearis i deus d’aigües públiques.Tot aquest conjunt, en fa recordar, al nostre poble de Catalunya de Caldes de Montbui, jo diria que Caldes ens ofereix un conjunt molt mes complert.I l’altre font, surt l’aigua de la boca d’un cap de lleó, i es de mes baixa graduació.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Les Fonts, l’Abeurador i El Safareig de Tortellà

Us presento un conjunt de dos Fonts, l’antic Abeurador i el Safareig del Poble de Tortellà.Des del centre del poble teniu de seguir el camí de les Fonts i passar per sota una volta que uneix unes cases  i que us portarà a conèixer tot el seu conjunt que us he indicat.Concretament , està situat en el Paratge  de les Fonts, al Barri del Veïnat.El safareig públic va ser construït el 1886.De fet l’aigua per medi d’un rec, s’agafava del torrent del Vinyot, que hi passa a tocar.De construcció rectangular, està format per tres compartiments; era com tots els Safareigs, el punt de trobada de les dones del poble.A poca distancia hi ha la primera Font, l’aigua surt d’una antiga paret per medi d’una aixeta amb polsador, i l’aigua va a parar a una pica arran de terra amb forma rodona.Pel seu costat hi ha un seien, també fet de pedra.Us passo l’article realitzat per  ElPunt avui, sobre El Safareig de Tortellà, publicat el 29 novembre 2010 :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/337544-a-tortella-hi-tornen-a-fer-safareig.html

A uns 50 metres mes amunt del Safareig, hi ha l’altre font amb dues sortides amb el mateix sistema d’aixetes amb polsador.En aquest cas, cal baixar uns esglaons per accedir-hi.Front mateix d’aquesta doble font, hi ha l’antic abeurador, on els ramats podien beure aigua.Es tant important l’aigua en Tortellà, que van construir una escultura dedicada a l’aigua, us passo la informació, també publicat per El Puntavui, en l’any 2014 :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/769149-tortella-dedica-una-escultura-a-laigua.html

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : L’aigua a la serra de Sobremunt

Fitxa Técnica :

Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt

Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila

Col·leccions: La teva biblioteca

Editat : Centre d’Estudis Voltreganès

Any edició : 2019

Pagines : 124

ISBN : 978-84-9766-660-2.

Preu : 15 €.

Dades generals :

Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.

Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.

El llibre va ser presentat el passat  25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.

En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:

34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.

El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.

Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.

Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.

Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.

 

 

Aportació d’aquesta informació és gràcies a :

Amadeu Pons i Serra

col·laborador dels Blogs Rasola.

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

 

Avui, diada de Sant Jordi !

Avui diada de Sant Jordi, us he preparat tres articles

El culte a Sant Jordi es va estendre ràpidament per tot l’Orient i es va fixar la data de celebració el 23 d’abril. El fet que la data escaigués a la primavera i el significat del seu nom, va fer que Sant Jordi fos el protector de les collites.Us passo la seva historia :

  • A Catalunya es remunta el seu culte al segle X. A l’any 1022, l’abat Oliva va erigir un altar a Ripoll en honor seu.
  • L’extensió del culte a Sant Jordi arreu d’Europa es va produir a partir del segle XI amb les Creuades, doncs el sant era invocat pels guerrers en la seva lluita contra els musulmans per recuperar Terra Santa.
  • El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al Rei Pere I a l’any 1094, quan aquest va guanyar una batalla contra els sarraïns després que hagués invocat al sant. Com a mostra d’agraïment el va anomenar patró de la cavalleria i també de la noblesa catalana.
  • A partir del segle XIII, els reis catalans van mostrar-li gran devoció.
  • A l’any 1202, Pere el Catòlic va autoritzar la creació de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama, que venerava Sant Jordi i lluïen la seva bandera a Catalunya i Europa.
  • Al segle XV ja es celebrava la festa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat coincidint amb la fira de les roses que es feia al pati.
  • Sant Jordi és patró de Catalunya des de principis del segle XIX.
  • Jordi significa pagès, en grec.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi

i a :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/sant-jordi-explicat-estrangers_260238_102.html

Us passo imatges de Sant Jordi, en fonts, rajoles, estàtues, d ‘arreu de Catalunya.

Tossa de Mar

Palau de la Generalitat

Vilassar de Dalt

La Llegenda de Sant Jordi a Catalunya

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

 

 

Recull de dades gràcies a Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Manteniment dels espais de les rodalies de l’Estany de Banyoles

La visita de l’Estany de Banyoles es constant, cada dia i més en festius, hi  passejant, caminant, corren, s’hi va amb bicicleta, s’hi pren el sol, s’hi llegeix un llibre, s’hi fa un àpat…Axó comporta tindre un espai, net i amb un manteniment diari – setmanal, que porta la gestió l’Ajuntament del municipi de Banyoles és important i destacable.Antigament, les fonts de les rodalies de l’estany, no es podien visitar, estaven inundades, amb fangs i vegetació que naixia lliurement i sense ordre.

Font del Ferro – Arxiu Rasola

Font de la Filadora – Arxiu Rasola

Ara es tot el contrari, i volem que veieu, com a quedat aquest espai que ordenat i urbanitzat , no deixa de ser un espai natural.Fonts netes i de bon accedir, amb rampes i seients de fusta, fan uns llocs agradables per estar-hi.Us adjunto un enllaç ampli i molt ben elaborat sobre un projecta dels desmais de l’entorn de Banyoles i l’Estany :

https://seu.banyoles.cat/Portals/0/Urbanisme/MILLORA%20SERVEIS/2018/DESMAIS/PROJECTE%20COMPLERT.pdf

Ara per primavera, seria una bona ocasió per a gaudir del paisatge i espais naturals que en les rodalies de l’Estany de Banyoles ens ofereix.

 

 

Text i Fotografies antigues – Fons Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador