Incendi forestal de Pont de Vilomara (Bages)

Publicat el 04/07/2025 per Rasola

L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.

Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022

Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.

Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.

Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20240717/9807980/recuperacion-vilomara-incendio.html

Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.

25 anys del foc que cremà més de 2.000 Ha a la nostra zona

Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !

Recull de dades: Viquipèdia i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Era de l’església de Granera

Publicat el 07/03/2025 per Rasola

Respon

L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.

Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça.

Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.

Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era

i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.

i la recuperació de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Publicat el 23/09/2024 per Rasola

Respon

El Mirador de les Brucardes esta darrera de la masia i a prop de la cinglera, s’arriba pel carrer Font de Sant Fruitós de Bages,

es baixa pel costat d’un petit parc infantil fins la Font,

des d’allí, i en front està el Mirador.

Una barana de fusta ens separa de la Cinglera, que presentaria un perill per poder caure…

Bones vistes de l’entorn, fins i tot de la muntanya de Montserrat.

En un costat, trobem un antic i vell abeurador en desús.

Fa anys en rere, es va produir un incendi, encara ara alguns arbres presentant els seus efectes.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llegenda de la Font de les Monges de la Conreria

Publicat el 25/02/2021 per Rasola

Respon

Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir.

Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l’existència després de la mort. Al cap d’uns anys, va haver-hi un fatal incendi en el convent i el resultat va ser que una d’aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada.

Al cap de poc d’aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant-se sempre el seu cos en mig del claustre del convent.

Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d’altres un assassinat. Arrel d’aquella mort, els assassinats varen acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d’un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent….

Recull de la Llegenda : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Molí de Can Bas de Cardedeu

Publicat el 07/03/2019 per Rasola

Respon

Can Bas és una masia que havia sigut un Molí al terme municipal de Cardedeu, situat en la carretera BV-5108, km 1,95 de Cardedeu a Cànoves.Us passo la seva Historia :

Obra popular del segle XIII segons consta.
Hi va patir un incendi documentat durant la Guerra del Francès.
I una posterior reconstrucció que data vers 1813 segons una biga de les golfes on esta escrit.
La propietat de la casa ha estat de sempre dividida en dos. El de l’esquerra correspon al molí, i la meitat dreta era dels qui tenien les terres.
En l’actualitat està habitada.

Fotografia extreta de Gencat – Autor : M. Sunyol i Busquets

Masia amb coberta a doble vessant, orientada a llevant. Porta dovellada, planta pis i golfes. Les finestres amb pedra motllurada i ampit sortit. Presenta rellotge de sol.La façana està arrebossada, amb angles de pedra. Les portes interiors tenen llinda de pedra de granit.Té un cos adossat al llarg del cantó est, i la casa fou allargada uns 8m pel nord en tota la seva amplada.Encara es pot veure la bassa, a vegades hi ha un hort i l’entrada al Molí. L’estructura del molí pràcticament ha desaparegut . A l’antic pas d’aigua està conservat per un cas de riuada pugui fer de desguàs.Cal destacar un antic Pou en la paret que dona a la carretera.Can Bas es una masia de propietat privada i està protegida com a bé cultural d’interès local.