Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent : Els Horts “Industrials”

Tots a l’anar per arreu de Catalunya o per fora, ens em fitxat en grans terrenys o extensions, de cultiu d’horta del mateix producte de verdura ven alineats.Hectàrees plenes de cols, carbassons, pebrots del mateix color, el mateix tipus d’enciam, tomàquets de totes les varietats… i que semblen tots d’igual en temany…Són verdures que es cultiven a gran escala, per axó podem dir que son els “Horts industrials”.Normalment son d’un o varis socis o propietaris, que regentant i exploten els horts,  son els que  subministrant a gran escala a centres comercials i mercats.Per portar-ho a terme, deuen de disposar de recs,amb abundant aigua de pou, d’un riu o riera propers,i emmagatzemar aigua en grans basses o embassaments situats en llocs estratègics del terreny.Poden fer una explotació mes productiva i competitiva.Ens podem preguntar per la qualitat , el sabor i si son ecològics, evidentment, ja sabeu la resposta quina és.En moltes d’aquestes explotacions, disposen de grans coberts i així, durant qualsevol època de l’any podent mantenir unes temperatures similar i regulables, amb certes verdures.També podríem posar la similitud en el cas de la Fruita, com son en el camps de Lleida.Els “Horts industrials”, no ens podem enganyar, son mes rentables pel propietari i al consumidor, algo mes barats que els horts de proximitat i/o ecològics.Aquí queda, cadascú pugui escollir, jo em quedo amb les verdures de proximitat.Nota : Les fotografies corresponen als municipis de Mataró, Vilanova del Vallès, Santa Maria de Palautordera, i altres.

 

 

Test i Fotografies : Ramon Solé