La Font del pont vell està situada a tocar del pont vell al costat de les escales i sota de l’accés que ve del passatge Daró de la Bisbal de l’Empordà.
Es una construcció moderna de fa pocs anys, cal destacar que l’aigua surt d’un tub a sobre de la pica i que cau al polsar un botó situat en la paret.
La restant d’estructura es metàl·lica, disposa d’una petita plataforma plana que pot fer de seient en un costat.
La Font de la Verge de la Mercè esta entre el carrer del Camí de Can Corbera amb el carrer Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa, al límit del terme municipal de Rubí.
Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, disposa en cada costat d’un seien,
abans tenia dos aixetes polsador, sols esta operativa actualment una d’elles, l’aigua cau a una pica estreta i amb una reixa.
Una vegada que entreu al petit poble de Bedorc o Badorc , cal baixar millor a peu, pel carrer de la Font, un trencall a l’esquerra us portarà fins La Font i safareig de Bedorc.
La Font és de raig continuo, disposa de dos tubs,
actualment sols hi raja per un d’ells.
L’aigua va directament a l’allargat i casi rectangular safareig.
Conserva a l’altre extrem de la font tres rajoles inclinades per rentar la roba, actualment esta en desús.
En un costat i a l’ombra d’uns arbres hi ha un seient metàl·lic.
La Font de la Mare de Déu de Montserrat, esta en un racó de la unió del carrer del Camí de Can Corbera i carrer Verge de Montserrat.
Bàsicament la seva estructura està feta de pedres i de maons.
Disposa d’una aixeta polsador per regular l’aigua i cau en una allargada pica.
Hi ha una ceràmica amb una imatge de la Moreneta, i un cartell metal-lic on figura la data del 13 d’octubre de 2001, en que va ser inaugurada pels alçades de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
Es pot accedir a la Font del Cingles per diversos camins, però el millor es iniciar el recorregut en la C -152, tot agafant la carretera de Xenacs,
pots ser que els dies no festiu estigui el pas barrat. Cal passar pel restaurant de Cal s’alba on cal deixar el vehicle allí i seguir a peu, fins el mirador i Pinc nic de Xenacs.
Des d’aquest punt seguiu per un camí a la dreta que passa entre el Puig – Rodó i el Puig – Bronser, pel collet, a poca distancia trobareu la Font del Cingles.
Es una petita font, on l’aigua sort d’un tub que agafa l’aigua de les escletxes de les roques. Un cartell de fusta indica el seu nom.
Esta situat en el una fageda molt bonica, especialment a la tardor.
La Font de la Bòbila està situada prop de Can Ribas, en un revolt del carrer de La Bòbila amb carrer Rossinyol, on uns grans rocs impedeixen que caigui el terreny.
Per reconstruir-la es van utilitzar maons i pedres rodones de riu, va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001, pels alcaldes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
Disposa d’una aixeta de polsador on surt l’aigua de xarxa; a sobre imprès en unes rajoles hi ha el seu nom.
Podeu accedir des d’Abrera pel carrer Abrera, i seguir l’avinguda Associació tot entrant el Municipi de Sant Esteve Sesrovires, al costat esquerd veureu en un replà sense vegetació La Font.
L’aixeta es de polsador i esta al centre d’una gran rodona de pedra, l’aigua cau directament a un forat rectangular tapat amb una reixa. En cada costat disposa d’uns seients adossats a l’estructura de la mateixa Font.
Com podem observar, hi ha pintada la lletra “pi” de l’alfabet grec és equivalent a la nostra lletra “pe”.Des del segle XVIII s’utilitza com a símbol matemàtic-geomètric. Representa una constant: la relació entre la longitud de una circumferència i el seu diàmetre. El seu valor és una quantitat que mai tindria fi: 3,1416… Pi és un número irracional amb aplicacions pràctiques en camps científics tant diversos com la economia, la enginyeria, la física, la química o la cosmologia. La lletra Pi també és utilitzat com a símbol de la Pedagogia. La font de la Pi (no sabem si en realitat es diu així) és una Font simbòlica que ens fa buscar en el rerefons dels nostres coneixements culturals. Podem recordar la pel·lícula de “la vida de Pi”… A mi em ve al cap un altre número el phi dels pitagòrics o la proporció àuria… llegiu al respecte. Les matemàtiques són, com l’aigua, el més pregon de la vida humana.