En Creixell, entre el carrer major i l’avinguda del Mar, hi han uns jardins, on trobem una font.
Aquesta font va ser remodelada i inaugurada el 22 d’Abril de 2018.
La seva característica es el trencadís, que hi ha tant en la paret de la font, com en seients, jardineres d’obra i en altres espais del jardí.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.
On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.
De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.
La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.
La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.
Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.
Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.
Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.
Dades de l’Ajuntament de Rubí :
Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.
Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.
Us passo més informació al respecta:
Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Font del Canó de Les Fonts, cal anar per el carrer Rossinyol, al canviar per el nom de carrer del Camí de Can Corbera, en el número 35B,
us cal baixar per un camí de terra ample, al poc arribareu a una esplanada, allí trobareu la Font del Canó,
sota d’una alzina i al costat del camí o carrer de la Bòbila.
Es una Font natural, però en temps de sequera, si aprateu un polsador, en surt aigua.
L’estructura es feta de maons, al centre esta el broc.
En cada costat un seients no massa grans.
En una explanada propera, teniu unes taules i bancs de fusta per fer un àpat.
Cal dir que del camí o carrer de la Bòbila, forma part del camí de Sant Jaume que passa per Terrassa.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per accedir a la Font de la Mare de Deu en Polinyà, us cal que aneu al carrer de Ramon Llull, concretament on se acaba el carrer,
i en el camp baixar unes escales de fusta a prop del torrent,
cal traspassar a l’altra costat de la pista de terra ( conegut com a carrer 10),
trobareu uns bancs de fusta
seguiu, i a poca distancia veureu la font.
Es molt senzilla, esta formada per una paret, on d’un tub surt l’aigua, al centre unes rajoles de colors verd i groc, estan per decorar-ho.
No hi ha pica, sols 2 totxanes grosses a nivell del terra per posar a sobre les garrafes.
L’aigua va a una reixa, al costat passa el torrent de can Rovira.
No te “Garantia Sanitaria”, tot l’any disposa d’aigua.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del carrer Major, esta en aquest carrer i a sota de l’església de Santa Magdalena i el Castell de Canyelles.
Es una Font feta de rocs petits en tota la seva infrastructura, l’aigua va a parar a una pica de totxanes molt petita.
En cada costat hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia i Carpintero
La Font de can Solé, està situada en el Passatge de la Font de can Solé d’Olesa de Montserrat.
Antigament al costat de la primitiva font hi havia un safareig públic. Per sota hi transcorre l’aigua d’una de les mines d’Olesa, la del carrer Coscoll, que en aquest punt aflorava a la superfície per sota de la casa.
En un anterior arranjament la Font consistia en una conducció metàl·lica en forma de tub que sobresurtia de la façana d’una casa i l’aigua queia a un enreixat a nivell del terra.
En l’actualitat, l’aigua surt de la boca d’un angelet, i cau a una gran pica rodona.
Va ser inaugurada el 1 de Maig de 2015.
Font molt curiosa que poca gent de fora d’Olesa coneix.
Recull de dades i Foto antiga : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.
Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.
La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.
La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.
Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.
L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.
Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Paradís es troba a escassos metres de l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop també del gran casal o Castell de Sala-d’Heures, un dels masos més importants de la zona.
La font és feta d’obra amb pedra del país, està adossada al marge; per accedir-hi cal baixar uns esglaons, donat que esta a un nivell molt inferior al terra.
A l’esquerra de la paret de la font, surt l’aigua per mitjà d’un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca que fa de camí on llisca l’aigua fins a una pica semi circular al nivell de terra.
En la part més superior hi ha una portella que servia per controlar l’aigua existent, o per netejar la cisterna.
Sota d’aquesta, hi ha una construcció que probablement seria on el seu principi sortia l’aigua de la font. Per tant, on surt ara deuria ser el sobreeixidor.
Davant la font, a l’altra banda del camí, arrenca l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva el torrent de Vilalleons,
per l’interior del qual passa la canalització que portava l’aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent que porta al casal o Castell de Sala-d’Heures.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Per anar fàcilment a la Font de Sant Miquel del Bedorc de Cabrera d’Igualada, podeu fer-ho sortint del mateix nucli del Bedorc de Piera. Baixareu amb vehicle o a peu, pel carrer de la Font i seguir pel carrer del riu Anoia, que us portarà a passar sobre ell per una passera de formigó.
A poca distancia veureu a l’esquerra del camí una petita passera de fusta, que s’endinsa al bosc.
A poca distancia arribareu on acaba el camí i on esta la Font.
En una paret d’obra hi trobareu dos tubs, un en cada extrem,
Sols rajava el tub de més de l’esquerra quan vàrem visitar la Font.
L’aigua cau a terra, no disposa de pica.
Entre tub i tub hi ha un petit seient d’obra.
Es un espai, molt tranquil i fresc.!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, per trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.
A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins, i la paret que delimita la finca, on trobareu la Fon Nova de can Mas.
Actualment l’antiga finca es de l’empresa MITTELAND S.A., dedicada principalment a la vinya.
La Font, delimitada amb una estructura triangular, disposa de tres bocs un al costat del altre,
l’aigua cau, si en tingues, a una única pica gran i allargada. En cada costat uns seients.
Dins de la finca i a prop de la Font, hi ha un estany i uns destacats plataners.
Us passo com era la font antiga de can Mas en la dècada dels 80 del segle passat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 