Con es veu, aquesta font és situada en un costat enjardinat del carrer nou de La Granada del Penedès, on esta la creu de terme, es coneix com La Plaça de La Carrerada.
Va ser construïda en l’any 1959, i restaurada durant l’any 2003.
Esta tota la font decorada amb rajoles a dos colors, groc i verd.
Una aixeta de polsador fa que l’aigua surti i vagi a parar a una pica semi-circular.
En cada costat hi han uns bancs seguin l’estil de tot el conjunt.
La font d’avui esta situada en la cantonada del carrer de la Font i la carretera BP – 2121 que creua pel mig del poble.
Es una font moderna, de finals del segle passat.
Esta dedicada al Mestre Clavé, a instancies de la Coral de Sant Martí Sarroca, espot llegir en una placa commemorativa i a sobre hi ha la cara del Mestre.
Estructura d’obra feta de totxanes i on fa com una finestra que per un costat hi ha una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica.
Entre el carrer de la Font i el carrer de Salvador Raventós, hi ha la Plaça de l’1 d’octubre, on hi ha la Font.
Aquesta Font esta adossada al mur d’una casa, esta feta la major part de totxos, al seu centre està enrajolada a dos colors,
amb un cap de lleó, que si li donem al polsador hi surt aigua per la boca, tot caient a una pica. En la part superior una farola en cada costat, amb dos testos amb plantes i al centre una arcada decorativa.
En cada costat de la Font un seient, també fet del mateix tipus de l’obra.
La Plaça de la Font de La Granada, es un lloc cèntric d’aquesta petita població, on com es obi, hi ha una font.
Font de 1883 i que va ser reconstruïda en el any 1985. Amb un mosaic a tot color, disposa d’una aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell del terra.
La Font del carrer Quarters està sud del carrer Quarters de Pla del Penedès.
Per les seves característiques constructives, és probable que la font fora de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals.
La Font de Sant Isidre està adossada a la façana de l’immoble del carrer de Sant Jordi, en el número 32 on fa una cantonera, dins de El Pla del Penedès.
La font té un origen antic, possiblement del segle XIX.
La font és constituïda per una pica d’obra de maons, construïda recentment.
A sobre de la font hi ha unes rajoles a color amb la figura de Sant Jordi matant el drac.
La Font de Puig – L’agulla esta situada sota el pla on hi ha el santuari i l’hostatgeria de Puig-l’agulla de Sant Julià de Vilatorta.
En aquest indret es situa la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puig-l’agulla.
Segons la tradició oral, el primitiu pedró dedicat a la Mare de Déu als segles XVI i XVII es trobava al lloc on ara hi ha la caseta des d’on es bombava l’aigua de la font.
La font de Puig-l’agulla es troba protegida per una gran volta, que forma una mena de cova d’obra.
L’antiga font brolla d’un pedrís i raja cap a una petita pica.
A tocar de l’antiga font hi ha una altra més recent d’aixeta polsador.
A un costat hi ha una arcada amb una certa profunditat, que podria ser per depositar menjar i/o beguda, per mantindreu fresc.
Dins del recinte, a un dels laterals, hi ha una taula i seients de pedra;
també, hi ha un petit seient entre les dues apertures del recinte.
Front a l’exterior, hi ha una taula i bancs de pedra sota de tres destacats castanyers d’índies.