Per anar a la Font de la Pau, teniu d’agafar la carretera de Castanyet, GIP-5511, i a uns 3,8 km s’acaba la carretera asfaltada, punt on trobeu la Taverna de Castanyet, lloc on es pot beure i dinar.
Heu de continuar per la pista de terra direcció al Subirà, a uns 400 metres, en un revolt a mà dreta, trobareu la Font de La Pau, amb seients a cada costat. Hi ha sobre la font una capella amb la verge de Fàtima.
Aquesta font pertany a Castanyet tot i que té entitat pròpia, Castanyet és agregat de Santa Coloma de Farners.
A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha Mas el Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,
A sota mateix de l’ermita de Santa Maria del Grau, hi ha un alzinar, en un costat esta la font,
D’obra molt senzilla, per atendre en dies de l’Aplec o altres festes de l’ermita.
D’una part gruixuda, tenia dos aixetes de polsador, actualment sols hi ha una, amb dues piques de diferent dimensió.
Es lloc es agradable, amb un alzinar que fa de bon estar, recordeu que esteu en una finca privada.
El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,
És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.
D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,
algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.
Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Aquesta Font d’avui està en un costat de la plaça de front de l’Església nova o l’Església parroquial de Sant Vicenç de Castellolí.
És una font commemorativa, dedicada a tota la gent del poble que els mil anys de la seva existència, com a tal han lluitat per obrir-se camí en la vida. Castellolí : 978 – 1978.
Per adreçar-vos a La Font del Clot de Garrabà, cal sortir de Camós direcció cap al veïnat de la Perpinyana i desprès a Sant Vicenç de Camós, ara anireu per una pista cimentada fins un revolt destacat, a partir d’aquest punt cal seguir a peu pel camí més a la dreta.
Trobareu una cruïlla de 3 camins, seguiu pel camí del mig i al poc entrareu dins del bosc.
A poca distancia estareu en la font, situada per sota del camí a mà dreta,
enclotada i amb un mur que reté les terres.
L’aigua surt per un broc de pedra acabat amb una planxa d’acer inoxidable,
cau a una pica petita a nivell del terra i desprès va a parar a un rec.
En temps i fins ara, es considerada una de les aigua bones del municipi i rodalies.
La Font Foradada de Matadepera esta situada sota de la carretera de Sabadell a Talamanca, un caminoi baixa al bosc en el quilòmetre 9,200.
Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d’abandonament.
La Font Foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata.
El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa.
Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç.
No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada.
La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera.
Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig
i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa.
Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural –Diba.
La masia de Can Xixol o casa gran del Bori està en el costat dret de la carretera de Sant Boi a Sant Climent, en el numero 28 de Sant Boi de Llobregat.
En el mur exterior hi ha adossada una curiosa i antiga Font .
Cal pujar dos esglaons fins la font.
Actualment no hi raja aigua, ho feia per la boca d’una carassa, l’aigua queia a una pica rectangular.
A dalt del pedestal de l’estructura hi ha la data de 1859, probablement és l’any de la seva construcció.
La Font de can Morral del riu està sota la masia de Can Morral del Riu,
des del camí dels horts de la casa, en una zona amb plataners, en Abrera.
La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra “calaix de sastre”, escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa “d’en Murral”.
Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners,
la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina.
L’aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d’on desguassa per una canonada per sota del camí d’accés.
La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la surgència en forma d’arc de mig punt,
que es perllonga cap als costats en forma d’una doble filera de bancs.
La paret inscrita dins de l’arc està enrajolada.
La surgència és permanent, conduint-se l’aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.
Es un lloc agradable per estar una estona i per fer un àpat.
Llàstima que està brut de deixalles que per part d’algunes persones tiren al terra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del Sr. Güell està situada dins de La Pobla de Lillet, a prop del riu Llobregat, i al costat del pont Vell, entre aquest i el pont de la Petita, en una zona enjardinada.
Dedicada al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N’Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet.
A sota hi ha una placa on hi diu:
“A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ MCMXXVI”
I també una segona amb:
“Asland rememora amb gratitud , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981”.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 