Arreu de Catalunya hi ha Lledoners espectaculars, aquí en tenim un d’aquests, el Lledoner de La Marata en Corro de Dalt de Les Franqueses del Vallès,
situat al costat mateix de la carretera on fa una corba.
Tant el tronc, els brancatge i la seva copula formen un conjunt d’un arbre gran i bonic.
Us el presento en les estacions, tant amb l’hivern com a l’estiu.
Destaca molt més donat que pel seu costat sols hi ha camps.
Text i Fotografies: Ramon Solé
A darrers de juliol, una hora menys de sol.
Aigua de juliol, encén el sol.
Al juliol, la forca el coll.
Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona.
Al juliol, tota la roba al vol.
Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.
De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor!
Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.
El gram mor tot sol, si es llaura en lluna vella de juliol.
El juliol és l’amo del sol.
El juliol, el mes de sol.
En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.
En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.
Juliol, bledes; setembre, raïms.
La bona col ha d’ésser feta pel juliol.
La saó, la del juliol és la millor.
La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.
Nit de juliol, pluja no vol.
Pel juliol molt soroll i no plou.
Pel juliol, amb poc foc bull el perol.
Pel juliol, asseca les figues al sol.
Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l’agost figues i most.
Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.
Per tindre bona col, planta-la pel juliol.
Pescar pel juliol, talent no vol.
Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.
Qui sembra espinacs pel juliol en menja quan vol.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Si plou pel juliol, hivern de neus.
Si vols una bona col, planta-la pel juliol.
Ungüent de juliol, mata els prunyons.
Dites i refranys : Costumari Català
Fotografies: Ramon Solé
Aquesta segona part la dedicarem a veure com a un arbre, una vegada mort o, millor dit, tallat, encara li pot aflorar la vida indirectament.
Us passo tres imatges on podem veure que sobre on es va tallar l’arbre i durant l’hivern, molts reben l’estada de bolets, és ben curiós :
Alguns, són tapats per l’heura.
Altres, com és el cas d’aquesta alzina, rebrota tot pel seu costat.
I a un arbre que només li queda el tronc, li ha sortit un bolet de soca a mig nivell.
Veritablement, són efectes vius que queden en les restes d’un arbre que va costar anys, molts anys, en créixer…
I molt arbres formaran un Bosc…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Una vegada situats a Núria i visitat com és preceptiu el Santuari i el bar, on podreu prendrà un desdejuni matinal, 
cal pensar de fer alguna de les rutes que ens ofereix per les seves rodalies.
Si és com ara que estem camí de l’hivern, tenim primer de tot saber el grau de dificultat que ens podem trobar,
quin temps farà el dia a realitzar la ruta, també per exemple, com estan els camins, grau de neu si es el cas, etc…
teniu d‘anar preparats amb l’equipament de vestuari i utensilis adients.
Penseu que no es fa igual en el mateix temps i grau de dificultat un itinerari a la primavera, com a l’estiu o com ara, que estem camí de l’hivern, 
el temps poc canviar de sobta i tendre un ensurt.
També, es important tenir un coneixement elemental d’orientació en muntanya i saber si hi ha algun refugi per la zona.
Ara camí de l’hivern, no trobareu neu o serà poca, sempre val mes que us sobri un bon equipament, que us faci falta.
Cal portar el mòbil ven carregat de bateria, però de prendrà de la ubicació que esteu, que us arribi o no la senyal.
A la Vall de Nuria, hi ha moltes senyals que us indicant el camí per on anar i el mes curt de l’objectiu que tingueu a fer.
En cas de pèrdua o accident, no dubteu ni perdeu temps, truqueu al 112 o autoritats locals dels pobles propers o inclòs demanar ajuda en aquest cas, a les autoritats franceses.
Penseu que el camí pot semblar que es fàcil, que no entranya dificultats, però recordeu que esteu a l’alta muntanya al Pirineu,
axo pot fer que les distancies us semblin curtes i realment no ho son.
No sols cal vigilar si hi ha neu o fa una turmenta sobtada, un altra circumstància meteorològica pot ser la boira,
gran perill en desorientar-nos i perdés i poder caure per un desnivell o barranc.
Si no coneixeu les muntanyes de les rodalies de la Vall de Núria, millor sempre anar amb una persona que ho conegui o un guia.
No obstant mai cal tindre por a les muntanyes si no cal tindre el respecta necessari i ser prudents, evitarem ensurts.
vaca morta
Si aneu per la Vall de Núria a fer una ruta,
que us vagi molt be i gaudiu de la muntanya i de la natura en general.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Arxiu Rasola
És el Parc del Lledoner de Granollers, un parc relativament nou, va ser inaugurat l’octubre de 2011.
El parc del Lledoner de Granollers, està situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer del Lledoner i la continuació del carrer de Rafael Casanova.
Un espai verd amb l’aprofitament d’aigua no potable d’una mina, que per medi de la riera, es deriva l’aigua a una canal , a una bassa de filtratge, actua com a filtre biològic
i un llac naturalitzat, i d’aquí al riu Congost.
Amb un conjunt de prop de 7 hectàrees de zona verda que va guanyar el barri i la ciutat de Granollers.
D’una banda, es important l’aprofitament de l’aigua procedent de la mina d’en Joanet, una captació situada en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, amb la qual, antigament es regaven els camps de conreu de la propietat,
i ara aquesta aigua, es destina a regar el nou parc, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.
Gràcies a la infraestructura del reg construïda en aquest espai verd, que, a més de proporcionar aigua a la vegetació del parc, es pot observar el creixement de plantacions aquàtiques i d’espècies animals d’aigua.
El parc del Lledoner de més de 66.000 m2 és un exemple en l’aprofitament d’aigua no potable, dins l’acció global d’estalvi d’aquest recurs que porta a terme l’Ajuntament de Granollers.
Us passo informació de l’Ajuntament de Granollers al respecta a l’aigua de la Mina :
“ Segons la concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal garantir un cabal ecològic de la riera Carbonell de15 m3/h i, a aquest parc, es poden destinar fins als 20m3/h (inclosos el reg i la circulació d’aigua per canalització, bassa i llac) que s’assoleixen en èpoques de pluja. 
En èpoques d’estiatge, quan el cabal que arriba al parc és de 7 o 8 m3/h i si la mina no aporta prou aigua, hi ha la possibilitat de fer-hi arribar subministrament dels pous d’en Serra.”
En el Parc del Lledoner de Granollers, cal destacar, els seus Lledoners que ja us vaig fer un article en l’apartat d’Arbres, en el seu dia.
També cal dir, que va en augment el nombre d’aus en tot el parc.
I per últim, el llac en l’hivern el podeu trobar gelat totalment o parcialment, per les baixes temperatures.
El Parc del Lledoner de Granollers, al ser el mes gran de la ciutat, també és visitat diàriament per molta gent de totes les edats, senderistes, BTT, gent que passeja el seu gos, infants o simplement gent que esta prenen el sol en la zona de taules o els bancs que hi ha a arreu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles sobre Lledoners a Granollers
El passat dia 11 d’Agost de 2018, us deia del Lledoner de Granollers :
“ Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró de Granollers, just a tocar les cases unifamiliars de can Monich…”
Avui us faré la comparació fotogràfica d’aquest Lledoner , entre l’hivern i la Primavera, us passo les fotografies :
F-1
F-2
F-3
F-4
Si no el coneixeu, i esteu en Granollers, val molt la pena en visitar-lo ha qualsevol època de l’any, sempre es digne de ser admirat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
De quin colors ens imaginem cada un de nosaltres la Primavera ?
Cada any es mes curta i hi menys primavera o com aquest any ,que hem gaudit de molta primavera a l’hivern ?
Avui he pensat de fer una recopilació d’imatges sobre els Colors de la Primavera, i he recollit 20 fotografies dels col·laboradors del Blog i pròpies, que us les passo :
Text : Ramon Solé
Fotografies: Joaquima Pellicer, Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé
Desprès d’una tardor molt generosa en pluges a pràcticament per tot Catalunya, ens hem trobat amb una sequera durant l’hivern d’aquest any, molt severa, diríem que casi no ha caigut ni una gota…
El bosc i sota bosc, comencen a fer signes de mancança hídrica, sobre tot en superfície.
Es evident a simple vista la sequedat en plantes i gespa natural que depenent de l’aigua majoritàriament.
Alguna planta, esta cremada o seca, en definitiva morta en superfície.
Altres estan perdent la seva coloració verda per un color groc pàl·lid i es troben retorçades, com si patissin el mal d’aquesta sequera tant continua.
Rius, rieres i torrents, o baixen aigua com si fora l’estiu o es troben secs.
Fonts naturals que tenien que reviure durant les pluges de l’hivern i estar amb un bon doll d’aigua, les veiem minses o seques.
Sols ens queda d’esperar que la primavera ens porti pluja suficient per aguantar els mesos de l’estiu…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest cap de setmana, el dia era fred i amb un sol deslluït, vaig voler captar imatges de la natura a l’hivern dins dels boscos que hi ha a les rodalies de Cànoves, concretament del camí de la riera i del camí del Vilar.
Us passo algunes d’aquestes fotografies, des de La finestra de Cànoves i Samalús :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :
hi ha un pou que el mur d’una finca el separa en tros trossos, un dona a l’interior de la propietat i l’altra a la placeta pública.
no sabem si es per fer de guaita o prendre el sol …
serà perquè no tinguin fred ?
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 