Per anar a les Alzines de La Font del Molí, cal sortir de Viladecavalls direcció a can Sanahuja, des de aquest punt cal dirigir-se a la Font del Molí, al costat de la Bassa i a l’altre costat del camí estan les Alzines.
A peu del camí que ve de Can Sanahuja s’hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis),
dos dels quals són de notables dimensions.
Es tracta d’arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s’estenen cobrint bona part del camí.
Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges.
El seu fruit és el gla.
Si segui recta pel costat d’unes oliveres arribareu a la Font dels Rosers.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
No és un riu, però quasi. Les seues aigües cristalines, procedeixen de l’ullal de la font de la Reina, en el paratge natural municipal del Molí de la Font. L’ullal -molt cabalós- aflora a uns 5 m. sobre el nivell de la mar, i dona cabal a diverses séquies, que després de recórrer una distància entre 3 i 5 km. fan cap a la mar.
El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.
El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.
Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.
El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.
Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.
Observacions:
L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Els Horts del Molí de Mogoda està situat en el Barri de la Mogoda i Castell de Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Castell de Mogoda
Els Horts del Moli de Mogoda corresponen a l’horta típica del Vallès amb conreu de regadiu sempre a prop de les rieres, comporta lloc d’estada i relació entre els pagesos.
Rica en aliments de consum domèstic directe obre les portes a una horta familiar.
És un projecte que es desenvolupa gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Hortolans de la Plana del Molí.
Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos.
També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar.
Cal dir que en cada de les casetes de la Mogoda que hi ha just a cada costat de l’entrada al Castell de Mogoda,
disposant de les seves parcel·les per conrear de forma independent.
Poden gaudir en cada època de l’any de verdures i fruites de temporada de gran qualitat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : Goretti Vila i Fàbregas
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Per anar al Molí del Castell, us cal agafar el camí que surt de la ctra. B- 124 entre els Km. 37 i 38, una vegada passada la desviació del Castell a poca distancia s’arriba al molí.
Historia:
Aquest molí s’anomena del castell per la proximitat del castell de Calders.
Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l’actual.
Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner.
Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s’hi ha aixecat diverses construccions d’una granja moderna.
El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Molí de vent de can Vilaró està situat en l’avinguda de l’Onze de Setembre, al davant del número 61 de mas de can Vilaró, de Montornès del Vallès.
mas de can Vilaró
Historia:
Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d’aigua corrent el mas de can Vilaró.
Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l’aigua del pou que hi havia al subsòl.
L’aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d’un tub de terrissa.
El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.
Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament.
A la façana principal s’obre una porta estreta d’arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l’arrencament de l’arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data “1883” dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta.
La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès
El Molí de la Conqueta de Sant Feliu, està al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle de Sant Feliu de Pallerols.
Us passo la seva historia:
El molí de la Conqueta és segurament contemporani a la fundació de la sagrera alt medieval.
Documentada per primera vegada al segle XIII, aquesta construcció apareix ja a l’any 1285 com a propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà.
Inicialment era un petit molí fariner que funcionava gràcies a la força hidràulica: l’aigua provenia d’una petita resclosa (“La Conqueta”) que, canalitzada, abastia uns safaretjos i entrava a la bassa situada a l’interior del molí, sota la sala de moles.
L’any 1533, en temps de paraires, s’hi va instal·lar una mola drapera, tot i que posteriorment el molí va tornar al seu ús original.
Al 1649 es tornen a tenir notícies del molí, moment en què la vila de Sant Feliu creix considerablement.
Als anys 60 és finalment clausurat.
Situat a l’interior d’un obrador, aquest molí fariner ha estat sempre ubicat al mateix lloc.
Està format per tres molins, l’un al costat de l’altre.
Antigament, a l’eix motriu hi havia unes corretges connectades que feien funcionar un garbellador situat al pis superior; després, la farina baixava a una farinera que es troba a la sala de moles.
Sota aquesta sala es troba la bassa, a l’interior de l’edifici i amb forma cúbica.
A l’anar baixant de nivells es van observant els collferros, els engegadors i els alçadors amb proteccions de fusta.
El carcabà, amb una única sortida, està cobert totalment de tosca i s’hi troben tres rodets metàl·lics.
El veïnat de la Fàbrega s’hi concentra la majoria de molins de la vall: el molí vell de Riubrugent, Can Matas, Can Saderra, Can Norat (restaurat recentment), Can Campaneta, el Noc, Can Manyà i el molí Espatllat. També tenim notícies del molí de Pallerols o de la Teularia (1174).
És per això que l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, conscient del paper que han jugat els molins en la història de la població i en la de Catalunya en general, es va proposar adquirir un d’aquests molins documentat ja al s.XIV, el Moli de la Conqueta.
El Molí de la Conqueta és una obra de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades: Viquipèdia i Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols.
Per gaudir del riu Cardener i la seva arbreda al pas per Súria, podeu travessar el riu pel pont de Salipota.
Girar a la dreta i baixar per un camí que us portarà per un passeig arranjat, a l’ombra d’una plataneda
i amb llocs preparats per a pescar i veureu també,
on hi ha una escala per pujar els peixos riu amunt.
Aneu ara aigües amunt, pujant pel barri de Salipota fins a la Fàbrica Vella i el pla de Sant Sebastià, meandre on s’ha establert una de les zones d’horta de Súria.
Creueu per la palanca de la fàbrica i baixeu per la banda esquerra del riu, on la làmina d’aigua arriba gairebé a tocar de carrer,
provocat per la retenció de la presa del pont de Salipota, que deriva aigua al Molí de Reguant.
Espai on trobar ocells d’aigües tranquil·les, seguiu ara aigües avall en un entorn naturalitzat amb més vegetació arbòria de ribera fins a arribar al canal de sortida del molí de Reguant.
La distància que ens separa dels arbres, permet descobrir els ocells que belluguen per les capçades.
En aquest espai hi ha un bosc de ribera molt representatiu,
una de les millors alberedes del riu Cardener, gaudint de la seva frescor i dels sons dels ocells.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 