Torre o Molí d’Aigua de can Santeugeni de Castellbisbal

Publicat el 31/05/2022 per Rasola

Respon

La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.

Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.

Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.

És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.

Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.

Està ven conservada i pintat el seu exterior.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font del Molí, safareig i salt d’aigua de Cornellà del Terri

Publicat el 24/04/2022 per Rasola

Respon

Des de Cornellà del Terri, cal que us dirigiu al veïnat de Borgonya, situeu-vos a prop de l’aiguabarreig del riu Terri amb la riera de Matamors,

allí esta situat el Molí nou de can Figa, conegut també, per el Molí de can Lloses o la Central,

cal passar pel seu costat on trobareu una passera sobre el Terri, aneu amb precaució en no tindre un ensurt, a l’altra costat veureu el Salt d’aigua, la Font del Molí i a prop seu el Safareig.

Pel costat d’on hi ha la Font podeu baixar o pujar per unes escales, tot dependrà per on hageu vingut.

La font esta enrajolada amb el seu nom en la part superior del broc on surt abundant aigua.

A prop hi ha el safareig rectangular , molt abandonat i ple d’herbes.

Us passo dades sobre el Molí :

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Moli de can Bram de Sant Julià de Ramis

Publicat el 06/04/2022 per Rasola

Respon

El molí de Can Bram és un molí aiguader.

Aquest molí es troba al costat esquerre de la Riera de la Rasa de Sant Julià de Ramis, i pren el seu nom d’una antiga casa, el propietari de la qual es deia Abraham.

Utilitzat per a poar aigua per a regar i servir a la casa de Can Bram, avui ja desapareguda.

El molí de Can Bram va ser restaurada a l’any 2006.

Aquest és un tipus de molí usat per al bombeig d’aigua del subsòl, normalment lligat a un ús agrícola.

Els molins aiguaders eren enginys usats per extreure l’aigua del subsòl a través d’un giny mecànic activat per al força del vent.

Amb l’arribada dels motors de gasoil i de l’electricitat, l’extracció de l’aigua del subsòl va deixar de dependre d’un recurs capriciós com el vent.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Julià de Ramis i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Molí de vent de Can Vinyers de Matadepera

Publicat el 14/02/2022 per Rasola

Respon

El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.

Us passo la seva historia:

Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929.
Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari.
Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller. La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.
El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació.
El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.
Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.

El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.

La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.

Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.

Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text : Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de vent de la Urbanització de can Font de Castellar del Vallès

Publicat el 18/11/2021 per Rasola

Respon

Per anar-hi cal que us situeu en la carretera C- 1415a, entre el km. 22 i el km. 23, on hi ha l’entrada a la Urbanització de can Font de Castellar del Vallès.

Us adreçareu al carrer Sabadell en el numero 14, on front seu hi ha l’antic Molí de Vent, situat entre dos xalets.

Sols queda la torre, les aspes ja no hi son.

Disposa una estreta escala de ferro en un costat exterior que permetia pujar a dalt de tot, on encara conserva la barana de seguretat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Saniller de Rellinars

Publicat el 02/11/2021 per Rasola

Respon

Setmana per coneixer Fonts

La Font de Saniller està al final del carrer Emili Riera, a tocar de la Fàbrica, en la part exterior d’una finca privada i a la seva tanca en Rellinars.

De fet es una roda de molí en vertical i encerclada per un cèrcol de ferro, del centre un broc de ferro donava l’aigua a una pica quadrada de pedra, situada arran del terra.

Hi ha gravat el nom de la font i l’any 1971, data de la seva construcció.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de la Bastida de Rubí

Publicat el 15/07/2021 per Rasola

Respon

El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Us passo la seva historia :

En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.

“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).

“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.

L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.

El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).

A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.

Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Salt d’aigua del Molí de Rivert a Salas de Pallars

Publicat el 03/02/2021 per Rasola

Respon

Per aprofitar la força de l’aigua, es va construir el Molí de Rivert, que servia tant per fer oli, farina i energia elèctrica per subministrar a tot el poble. Actualment encara es conserva part de la maquinària original.

Salt d’aigua :