Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Trenca, un ocell gairebé extingit, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà

Com cada divendres us presento dos articles !

Amb aquest titular a mitjans del mes de juliol de l’any passat, alguns medis de difusió donaven la noticia de que  La Trenca, ocell que hi ha molt pocs exemplars en llibertat, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.

La Generalitat de Catalunya amb  l’Associació Trenca,  van reintroduir deu polls d’aquesta espècie al parc, procedents del centre de fauna de Vallcalent.

Fotografia Generalitat de Catalunya

La Trenca és una espècie protegida, com diem està en situació crítica en desaparèixer per sempre, i que en el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà , no hi havia cap des de l’any 2002.

Des de l’inici del projecte de conservació i recuperació de la trenca, la Generalitat, amb el suport de l’Associació Trenca, ha reintroduit en total 580 exemplars en dos punts d’alliberament diferents, en la Plana de Lleida.

Us passo l’enllaç de l’Associació Trenca per si algú pot estar interessat amb el seu projecte per la conservació i protecció d’aquest ocell, personalment us aconsello que el visiteu, porten una tasca molt destacada en el medi natural sobre tot en aus :

http://trenca.org/

 

 

 Font de la informació: Generalitat de Catalunya i Emporà.info

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Gernika de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de Gernika, el trobareu entre els carrers de Burgos i del País Basc al barri de Torre-Sana de Terrassa.Disposa de  20.000 m² bàsicament de pins i que s’ha respectat la fesomia de la pineda originali compta amb exemplars de gran envergadura.En el disseny del parc es va evitar al màxim l’ús del formigó i es va optar per un tipus de gespa que demana poca aigua i és resistent a la sequera durant tot l’any.El Parc de Gernika té una orografia plana, coberta de gespa sota bosc i solcada per camins pavimentats que la converteixen en ideal per acollir a tothom, ja que l’espai té una total accessibilitat.Podem observar que en els nombrosos pins que configuren el Parc, hi ha molt d’ocells que hi viuen en ells.Va ser inaugurat el novembre de 2007, rodejat d’habitatges públics de nova construcció, bona part d’ells, obra del prestigiós arquitecte urbanista Manuel de Solà-Morales.És un homenatge de Terrassa  a la ciutat basca del mateix nom que va ser bombardejada per l’aviació nazi l’abril del 1.937.Cal destacar, a més, que és una porta d’entrada, per la seva banda est, a l’Anella Verda de Terrassa, on es poden fer diferents itineraris o rutes.Ideal per gaudir d’una estona sota d’aquest Pineda amb els bancs que disposa, sobre tot a l’estiu.Hi podeu accedir amb la xarxa d’autobusos urbans de Terrassa, de la línia 3, us deixa una parada al mateix parc; la línia 2 us deixarà a la mateixa estació de RENFE de Terrassa est, molt a prop del Parc.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa (Parcs)

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús de Terrassa

El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat  en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres,  així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, que donant  la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners del Parc de Vallparadis de Terrassa

Com cada dissabte us passo dos articles sobre arbres

En el Parc de Vallparadis de Terrassa, tenim una varietat molt notable d’arbres que s’han aclimatat i desenvolupat plenament.Però, avui destacaré els plataners situats en l’antic torrent,on hi ha el recorregut del trenet i sota de la Casa Baumann.Forment un conjunt, uns al costat dels altres,i tot son de tronc gruixut i les branques molt altes que sobrepassant el nivell del pont situat al tocar en l’Avinguda de Jacquard.Donen a l’estiu una bona ombra i certa frescor,donat que es de pas per anar d’un cantó a un altra del Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus de L’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles

Aquest preciós Eucaliptus que ens referim, podeu anar-hi pel camí ral i en cavat, agafar a la dreta el carrer de Pou de Glaç i girar pel carrer Mir, al tocar de la Barriada o Urbanització de can Reixac a l’Ametlla del Vallès,En una gran esplanada a la dreta, i junt amb altres arbres és on s’aixeca aquest important Eucaliptus.És gros i alt, però no la forma que ha agafat la seva copa no és la tradicional allargada, mes aviat te forma arrodonida.Es una zona com si fora un parc al costat del petit torrent i el carrer Fortuny.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Vallparadís de Terrassa – 1 ª Part #

Avui us passo dos articles

El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa, comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Montner i creua la ciutat de nord a sud.Amb una extensió de 395.500 m2 (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya.Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord,disposa de moltes entrades per tot el seu contorn,I acces amb ascensor en algun desnivell.Amb una gran varietat d’arbres i plantes per tot el Parc, i molt cuidat.Al seu vessant es troben el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere el castell de Vallparadís, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, la Casa Baumann i els hospitals de Sant Llàtzer i de la Mútua de Terrassa.Disposa d’un estany que funciona com a piscina, un auditori, un trenet i un restaurant, entre altres serveis.Al final de l’any 2005, en el decurs d’unes excavacions als terrenys de l’antiga fàbrica de Cal Guardiola, es va produir el descobriment d’un important jaciment amb milers de restes d’animals i d’eines fetes per homínids d’una antiguitat entre els 800.000 i el milió d’anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la península Ibèrica i d’Europa.Àrea de jocs infantils, amb l’església de Santa Maria a dalt a l’esquerra.Podem conèixer les fonts naturals situades en el fondal del torrent i a la part de darrera de les esglésies de Sant Pere, que no es pot avui en dia beure aigua, son utilitzades per els estanys.La primavera del 2007 s’inaugurà l’ampliació fins als 313.000 m² actuals, en una fase que abasta ja els barris del Segle XX i de Can Palet.En aquesta nova zona, coneguda com les Hortes Velles i el torrent de la Font d’en Sagrera, s’hi instal·la el Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.

Pont antic

Des de març de 2011 el parc està completat totalment, amb una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.Per a mes dades podeu consultar la web de l’Ajuntament de Terrassa, amb català o castellà i que us adjunto l’enllaç :

https://www.terrassa.cat/vallparadis

Us passo informació sobre el trenet del Parc de Vallparadís :

https://www.youtube.com/watch?v=bzGo4VXE76c

Si no coneixeu aquest Parc, val molt la pena fer-hi un bon tom, i podeu anar tota la família i/o amb amics.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Arbres del Cor del Parc Natural de Collserola, situats al municipi de Barcelona

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

El cor del Parc Natural de Collserola podríem situar-ho entre el Tibidabo i la Finca de Vilajoana en el Terme Municipal de Barcelona,i que es podria allargar fins a Sant Medir , en el municipi de Sant Cugat.En tota aquesta important massa forestal , podem veure molts arbres centenaris.A pesar que estigui tant a prop de la ciutat de Barcelona, hi ha llocs que són molt frondosos, amb vegetació molt variadaI amb arbres centenaris, especialment formats per pinedes i alzinars.Hi han molts camins i senders que hi passant, amb lloc d’estada amb bancs de fusta.En l’antiga Finca de Vilajoana, podrem gaudir dels arbres mes antics, com plataners, pins, alzines i algun roure.Concretament , en la zona on estant les seves fonts, n’hi trobem molts de centenaris, com és, a prop de la Font vella i la Font nova.Els millors exemplars, estan en el fondal que va de la Font Nova fins les rodalies de l’estació dels FGC del baixador de Vallvidrera,allí destacant els grans i alts platanersi els nombrosos pins pinyoners amb troncs molt allargat.Podem trobar a un costat del camí algun d’aquests vells arbres abatuts pel fort vent o les grans nevades des de fa anys.Quan feu un tom per aquesta rica zona forestal del Parc Natural de Collserola,mireu els seus arbres i penseu en el respecta que se’ls a tingut i cal mantenir-ho així, donat que forment el cor de Collserola.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Jornada d’Ornitologia a La Moixina i Parc Nou – Visita al Parc de Pedra Tosca – Olot

Gaudirem d’una jornada diferent observant i coneixent les espècies autòctones i migratòries que es troben actualment a Olot.

Al matí realitzarem una excursió senzilla per les dues zones més importants d’observació d’aus de la ciutat d’Olot. Són dues meravelles naturals al bell mig de la ciutat, on podrem observar ocells autòctons de la Garrotxa i d’altres que fan aturada en la seva ruta migratòria.Consisteix en un recorregut guiat a peu, amb la nostra guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga, pel Parc Nou i la Moixina.

Començarem l’activitat al Parc Nou, al centre d’Olot, on intentarem localitzar el Durbec i la Mallerenga cuallarga.

Seguidament, ens desplaçarem a la Moixina amb l’objectiu de trobar la Mallerenga d’aigua, el Pinsà Boroner i la Cuareta Torrentera.Gaudirem d’una activitat on tindrem com a objectiu veure el nombre més gran d’ocells, aprendre sobre les característiques de cada un i intercanviar experiències amb gent, amb la mateixa afició.

Un cop sortim de la Moixina, anirem amb cotxe 10 minuts i els deixarem en un aparcament, des d’on farem una excursió de 30 minuts fins a arribar al Parc de Pedra Tosca. Continuarem fins a l’antiga estació de ferrocarril de Codella, on menjarem.Ens endinsarem pel parc, per descobrir aquest indret nascut amb la voluntat de recuperar, respectar i consolidar les actuacions fetes pels nostres avantpassats fa uns 150 anys. Laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes resultat de l’extrema necessitat i tenacitat humanes per a modificar un territori d’una excepcional duresa.

En acabar la visita, tornarem a l’aparcament on tenim els cotxes i finalitzarem l’activitat, qui vulgues, realitzarem un refresc/cervesa a un bar pròxim.

Data :

22 de desembre de 2019

Programa:

  • 9:00h – Punt de trobada a Olot – Aparcament del Parc Nou, Olot.
  • 9:30h – Descoberta del Parc Nou.
  • 10:30h – Desplaçament a la Moixina.
  • 11:00h – Descoberta de la Moixina.
  • 13.00h – Excursió de la Moixina a Parc de Pedra Tosca.
  • 14:00h – Dinar a l’antiga estació de Codella
  • 15:00h – Visita Parc de Pedra Tosca
  • 17h – Fi d’activitat

 

Dificultat:

Molt fàcil | Duració de l’activitat: Dia sencer | Edat recomanada: A partir de 12 anys

Què he de portar?

  • Calçat adequat (botes/sabates de muntanya).
  • Roba tècnica i transpirable.
  • Roba d’abric i impermeable (segons època de l’any).
  • Càmera fotogràfica (càmera reflex, compacte o mòbil).
  • Binocles (recomanat).
  • Menjar i aigua per passar el dia.
  • Protecció solar (crema i gorra).

Què inclou?

  • Guia titulada del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga.
  • Assegurança de Responsabilitat Civil i d’Accidents.
  • Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou?

  • Transport
  • Àpats

Preu :

  • euros

Per a consultes i/o inscripcions :

https://www.urianguies.com/contacto

 

Text i Fotografies : URIANGUIES , Oriol – Ramon Solé

Guia del Parc Natural de la Garrotxa i ornitòloga :  Dora Salvador

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola