Arxiu d'etiquetes: Parc

Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires

Publicat el per
Respon

Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).

Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.

És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.

Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,

travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,

i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)

La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.

El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres

i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.

La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.

Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.

Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.

Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de les Aigües de Figueres

Publicat el per
Respon

El Parc de Les Aigües esta situat en el Passeig Nou, 13 en Figueres (Girona).

De fet aquest nou Espai o Parc ja existia.

El nom era el de Les hortes de Vilabertran, un antic espai rural a cinc minuts del centre de Figueres.

Va estar uns anys mig abandonat i no es podia accedir-hi.

Es va procedir a un remodelatge, respectant la majoria de la vegetació i la font d’aigua.

Es van portar a terme la construcció de camins, passarel·les elevades, bancs i canals per portar l’aigua que surt de l’antiga Font de Les Dues Pilars.

Hi ha una bassa quadrada on es recull l’aigua.

Es un Parc que fa de bon estar, es fresc a l’estiu i els xiprers fan de pantalla al vent de la tramuntana.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

“El Mur “ Espai de silenci de Begues

Publicat el per
Respon

El Mur es situat en el carrer El Mur, 8 de Begues (Barcelona) en un entorn privilegiat, el mirador del Mur és un lloc idoni per gaudir del silenci i contemplar un paisatge totalment panoràmic del sud del Baix Llobregat.

Es tracta d’un espai dedicat a la reflexió, la tranquil·litat i la meditació. Per aquest motiu s’ha batejat com a ‘Espai de silenci’.

El mirador inclou un parc amb recorreguts dissenyats per estimular els sentits de la vista, l’olfacte i l’oïda, amb quatre passejos sensorials que recorren els camins del mirador.

Els colors, les olors, la contemplació i la meditació són els quatre eixos que guien aquestes rutes.

Compta amb bancs públics, serveis i un magatzem de material per guardar-hi l’equipament necessari per organitzar activitats al voltant de la meditació i la contemplació.

Un dels atractius principals del mirador són els camins que desfilen just per sota de les voltes de l’entrada. Es poden recórrer els corriols fins arribar a l’anomenat mirador de la cova, des d’on es veu una panoràmica extensa del Delta del Llobregat.

Horari de visita : 

Hivern: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 17.00h Estiu: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 21.00h.

Recull de dades: Ajuntament de Begues

Darrera actualització: 18.08.2022

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí i les Fonts de La Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Torre del Sol esta en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

Quan el 1864 es va iniciar el gran Eixample del segle XIX, que culminaria amb l’obertura de la Rambla de Rafael de Casanova, es van concedir moltes llicències de construcció i de reforma a carrers de l’Arlovina (Rutlla, Palla, Major, Bardina i Lluís Castells),

amb el resultat de la construcció de tot un seguit de torres amb jardí, entre les quals la Torre del Sol, amb el seu parc, és un dels exemples més espectaculars.

Posteriorment fou propietat municipal.

Es tracta d’un parc treballat aprofitant el pendent natural del turonet, del tipus clàssic de jardí noucentista que acompanya altres propietats que es van construir per la mateixa època,

és a dir, un híbrid entre el jardí de tipus “anglès” amb una curada aparença de naturalitat menada pels arbres grans i poc devastats i combinat amb algunes terrasses amb glacis de flors tipus “jardí francès”.

Aquestes terrasses s’han vist complimentades amb zones de joc per a infants i, a la part més alta del parc, una pista de bàsquet.

La vegetació és abundant i els camins treballats en forma d’escala.

Les varietats d’arbres són les habituals en aquesta mena de parcs, amb predomini de la morera, la magnòlia, la palmera, les acàcies i algun xiprer.

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mirador de can Salavert de Castellterçol

Publicat el per
Respon

El Mirador de can Salavert esta en el carrer Joaquim Roger s/n. de Castellterçol.

En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula

i una font de pedra.

En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó.

Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d’un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l’Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta

i les zones forestals del municipi;

i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies del Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Marquesa de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El parc de la Marquesa és un parc municipal d’ús públic situat al barri de Collblanc, del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva història​ :

  • Inicialment formava part dels jardins de la finca d’Eugènia Casanovas i Amat, burgesa local i molt implicada en la vida associativa del municipi.
  • La lluita veïnal va fer que l’Ajuntament adquirís la casa i els jardins i els convertís en parc.
  • El parc va obrir les seves portes al públic l’any 1978 i en aquell moment tenia una extensió de 6.500 metres quadrats i esdevingué una fita per al barri, en tant que no disposava de gairebé cap zona verda en aquella època.
  • La Torre Barrina que es troba al parc va ser cremada durant la Guerra Civil, el 27 de juliol de 1936, i va ser reconstruïda posteriorment d’una manera més senzilla i menys ostentosa que l’original.
  • El 20 de gener de 2007, desprès d’una remodelació, el parc va tornar a obrir les seves portes.
  • Aquesta última remodelació, que va tenir un cost de 1.765.000 euros, va permetre que el parc pràcticament dupliques la seva superfície passant dels 6.500m² als actuals 13.772m².

Limitat al nord per la Carretera de Collblanc, a l’oest pel Carrer Farnés, a l’est pel Carrer Llobregat i al sud pel Carrer Occident, avui dia te una superfície de 13.772 m².

Dins del parc s’hi troba la Torre Barrina, l’edifici d’estil senyorial que va pertànyer a Eugènia Casanovas i Amat. Envoltant la casa hi ha vestigis de l’antic jardí, on encara s’hi conserven les grans palmeres que hi havia prop de les masies (la majoria avui dia desaparegudes).

Està distribuït, com era típic al segle XIX, en glacis i caminets amb bancs, arbres d’ombra i dues fonts de fosa, de tipus columna amb aixetes de llautó i peu de pedra artificial. La reixa que l’envolta és de forja, està emmarcada per dues grans pilastres de pedra, i a la llinda hi ha la data 1867. S’hi ha afegit aparells de jocs per a infants.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Molinada de Pallejà

Publicat el per
Respon

El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.

Història del parc :

  • Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
  • A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
  • Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
  • Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
  • Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.

La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.

La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,

s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,

per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.

Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.

És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,

on es conserva l’antiga bassa.

Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.

Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de les Planas de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de les Planas està situat en l’Av. d’Isabel la Catòlica de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

  • Fins a mitjan segle XVIII, aquest sector de l’Hospitalet, situat al samontà, era ocupat per algunes masies disperses entre les terres de conreu de vinyes i cereals.
  • Durant el segle XIX es produïren importants canvis en l’agricultura i la indústria, deguts bàsicament al creixement de la població, a la construcció del canal de la Infanta, i a la industrialització del pla de Barcelona.
  • Per altra banda, la plaga de la fil·loxera (la primera notícia que se’n té a la zona és del 1892, en una finca de les Planes), va destruir en dos anys la major part de les vinyes. Es van replantar garrofers, camps de blat, oliveres i vinyes, però amb menys intensitat.
  • La creixent i veïna ciutat de Barcelona tenia una gran necessitat de materials de construcció. Alguns propietaris agrícoles van vendre les seves terres, riques en argiles, en les quals es van instal·lar les primeres bòbiles.
  • Les de l’Hospitalet van tenir gran importància en la producció de maons, maons refractaris, terracota fina per a decoració, rajola fina i teules, fins al punt que l’Hospitalet era anomenat “la bòbila de Barcelona”. Malgrat això, el paisatge agrari va continuar dominant fins a la primera meitat del segle XX.
  • A partir de 1950 i principalment en la dècada del 60 al 70, els camps de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida i les Planes desapareixen sota l’onada constructiva de blocs i polígons, que convertiran la zona en una ciutat dormitori destinada a allotjar, sobretot, immigrants atrets per l’oferta de llocs de treball.
  • L’especulació del sòl i la manca de planificació són les grans protagonistes d’aquest moment històric tant nefast, en el qual la identitat de la majoria de pobles i ciutats de l’entorn de Barcelona, va quedar totalment desfigurada.
  • L’espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Oliveros), i també per la fàbrica de productes químics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent.
  • L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l’especulació. Els espais buits existents són escassos i reduïts, però el Pla els reserva per a equipaments i zones verdes.
  • L’antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l’any 1986.
  • La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ha succeït en aquestes tasques.
  • El 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha,
  • El 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l’Hospitalet.

Una riera divideix el parc en dues àrees ben diferents: la primera va de la riera del Cementiri a l’avinguda d’Isabel la Catòlica,

i la segona de la riera del Cementiri al carrer del Teide.

La primera és la zona arbrada més frondosa del parc, amb petits i relaxants racons habilitats per al repòs i un turonet artificial que fa de mirador.

La segona és el sector est del parc, on se situen els pendents més forts que pugen cap al turó de les Planes.

Indret d’interès historicoarqueològic, vegetació singular, escultura, vista panoràmica, fonts d’aigua potable,

cistelles de bàsquet, jocs infantils, aparcament de bicicletes, aparcament, àrea de gossos.

Recull de dades: Àrea Metropolitana de Barcelona

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Parc de l’Agulla de Manresa

Publicat el per
Respon

Parc de l’Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor.

El nom prové del distribuïdor de l’aigua de la Séquia, ja que en aquest lloc abans la Séquia se separava en dos canals. Antigament s’utilitzava «agulla» per un canal o rec.

És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana.

Historia:

  • La presa del llac es va començar a construir el 1966.
  • Va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.
  • Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.
  • Va ser remodelat el 1986.
  • Permet emmagatzemar uns 200.000 m³ d’aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres.
  • Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.

Al parc hi ha plantades diverses espècies d’arbres, acull més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones amb gespa.

Podem veure els monuments a la Séquia i al Gos, l’amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.

Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats i la pràctica esportiva que fan d’aquest espai un dels més visitats a la comarca. Així com la casa de l’Aigua i el Museu.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Camp Miracle de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

La Font del Camp Miracle esta situada en una explanada en el costat de l’ermita de Sant Medir, dins del Parc Natural de Collserola en el municipi de Sant Cugat del Vallès.

Aquest espai es denomina com el Camp del Miracle.

La Font es molt necessària per la gent de pas per aquest lloc, senderistes, ciclistes, per qui va a passar el dia per les rodalies…

Sobre tot que es fa l’Aplec de Sant Medir, on s’omple de gent, es feia imprescindible disposar d’una font en aquest lloc.

La Font es d’obra amb un mur fet de rocs, en un dels laterals es més elevat on hi ha la imatge en rajoles de Sant Medir.

Disposa de 4 aixetes de polsador on l’aigua cau a una gran pica semi circular.  No es d’aigua natural, es de xarxa.

Es un espai molt ampli, ideal per fer un descans, fer un àpat… i perquè no, prendre el Sol…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero