La Plaça de les Magnòlies esta entre el carrer d’Eugeni D’Ors, Ronda de Ponent i Avinguda de Josep Tarradellas de Terrassa.
Trobem un petit Hotel de insectes a tocar l’Avinguda de Josep Tarradellas. Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals, sobre tot insectes. Poden ser restes d’arbres morts o bé estructures construïdes amb diferents materials com troncs foradats, pedres o pinyes, com el cas que us presento avui.
Un cairn (carn en irlandès, carnedd en gal·lès, càrn en gaèlic escocès, karn en bretó) és un túmul, habitualment amb forma cònica. Es troba normalment en terres altes, en erms, en cims de muntanyes o prop de cursos d’aigua.
Varien de petites piles de pedres soltes fins a elaborades obres d’enginyeria.
En català, especialment quan la grandària no és molt gran, aquests monticles de pedres, piles de pedres o fites de pedres s’anomenen cossol o piló.
En els prats de muntanya d’Andorra i com en diversos llocs de Catalunya, el cossol és una petita piràmide de pedres destinada a marcar un límit. Sempre està situada en un lloc visible, una cresta, un coll, una pastura d’estiu o un pla en un cim.
El cossol no té la mateixa valor que la creu de terme, que és la marca indeleble del límit. Es pot completar el marcatge de la trenca entre les creus, com els segells, o bé delimita espais pastorals a l’interior d’una parròquia, per exemple, entre una pastura comuna i un quartó, entre un territori d’ús compartit (empriu) i un territori d’ús exclusiu.
A la Catalunya del Nord, del Rosselló a la Cerdanya, el terme més utilitzat és el piló per a designar aquestes marques de límits construïdes amb pedres seques o, de vegades, amb calç i sorra. El cossol de vegades és modest, de 50 cm a un metre d’altura, uns altres són més alts i amples.
És una moda que ha vingut d’altres països, cada persona que hi passa, hi deixa una pedra més o menys gran.
Del Diari de Barcelona i publicat el 28 d’agost de 2022, en informa que és millor no fer-ho, us passo l’article:
L’edifici de can Barnils esta situat en el camí antic de Granollers en el Barri de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.
Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s’hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX.
Al voltant d’aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola.
Davant la façana principal s’hi conserva l’antic pou,
és circular fet de rocs i pedres de diferents mides,
en la part superior està tancada amb un sostre algo ovalat. Una portella de fusta tanca l’obertura per extreure l’aigua, amb una jardinera o petit abeurador antic.
Cal situar-se en l’església (nova) de Sant Pere de Viladecavalls del municipi de Calders.
En part frontal de l’església i adossada al mur a l’esquerra, esta la font, actualment no raja aigua, disposa d’una pica. Tota l’estructura esta feta de maons i pedres.
En el barri de Feitús del municipi de Llanars i en zones pròximes, hi ha situades la majoria de fonts del municipi.Les principals Fonts naturals, són:
La d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, del Pla de la Moixa, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.
Font del Griu
Avui ens referirem a tres d’elles, La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu i que es troben pel mateix camí. Des de Llanars sortirem pel carrer de la Font d’En Rafel, seguir la pista que va pel costat de la riera de Faitus.Com us deia, en aquest recorregut trobareu varies Fonts, com la Font de la Gallina, que te el tub molt allargat d’acer i aguantat per uns rocs.Sense deixar la pista passareu pel costat de la Font del Pla de la Moixa,també amb un tub llarg.Al cap d’una estona, estareu al tocar de la Resclosa que s’emporta l’aigua per una canal.Sense deixar la pista, arribareu a La Font del Griu, que està a un nivell mes alt que la carretera, cal pujar per una pendent plena de pedres.L’aigua surt entre rocs i dona a una pica-abeurador, l’aigua desguassa i passa per la pista, per una canal.
Es una bassa, sigui rodona o rectangular, que la seva finalitat es filtrar l’aigua de les impureses que porta en suspensió,quan mes nivells de filtres portar, mes podrem dir que la qualitat de l’aigua que surt es mes purificada.Les que avui ens referim, son les que de forma natural filtren l’aigua,aquesta arriba per medi d’una canal o tubària, fins la bassa del Filtratge,allí, hi ha plantes aquàtiques i diferents nivells de sorra, terra, pedres… que retenen les partícules en suspensió.L’aigua torna a sortir pel desguàs, que pot derivar ,a uns horts, com el cas de Caldes de Montbui,per regar la vegetació d’un Parc, com passa en el Parc del Lledoner de Granollers, que la setmana passada ja us vaig fer varis articles,o simplement tornar l’aigua a una riera o riu,preservant la vida animal i vegetal que habita en l’indret.També, hi ha Basses de Filtratge, que amb mes tecnologia poden controlar bactèries i alguns elements químics.Us passo un ampli treball o estudi molt interessant, sobre el filtratge de l’aigua i altres temes relacionats :
Efectivament, a Catalunya des de que vàrem començat l’estiu ha plogut poc o gents arreu. Axó ha fet que el perill d’incendi sigui extrem en casi tot el territori.Si fem una ullada al bosc podem apreciar molt notablement la Sequera que pateix, sobre tot les plantes petites properes a camins o en descampats, les trobareu arrugades, caigudes, seques com si fora palla… fent-se un combustible molt perillós, punt d’arrancada d’un incendi.Si axó, sumem les turmentes seques, mes motiu de perill…!Dins del bosc, també es notable la sequera, hi ha fulles que ha caigut dels arbres fora de temps.Tenim per exemple els plàtans, un mantell de fulles que cobreixen camins, tot semblant que estem a la tardor.Mirem una riera i veiem que esta plena de pedres o sorra, i de fulles…Rius com el Ripoll, rieres i torrents, s’ha sacat, com a molt passa l’aigua per sota la la terra.És fan restriccions amb l’aigua destinada a l’agricultura i conreus…Com no, moltes fonts amb aigua abundant, és veuen disminuir el seu cabal de sortida o deixen de treure’n.Aguanta mes les plantes i el bosc en general pels Pirineus, amb praderes i boscos mes verds.Tindrem de treure algun Sant o Santa, per demanar tal com és feia segles en rere, perquè plogui i amb ganes ?Fins i tot, aquest Sant mira cap a munt, a veure si des de dalt cau aigua d’una vegada !
fonts naturals, aigua, muntanya i més 