Arxiu d'etiquetes: Peixos

Canvi en la bassa del Parc del Comte d’Egara de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Bassa existent en el Parc al costat del Passeig del Comte d’Egara a tocar amb el carrer de Garcia Humet de Terrassa, s’ha convertit en un espai ple de plantes i flors.

Ja fa anys que no era còmoda la bassa per els veïns de la zona, especialment per la proliferació de rates.

Llegim a Diari de Terrassa de 26 d’agost de 2021:

Amb l’arribada de les altes temperatures i la humitat generada per les pluges d’estiu prolifera la presència de rosegadors a diferents punts de la ciutat, especialment a les concentracions d’aigua estancada. Les queixes dels veïns aquestes dates arriben a l’Ajuntament, als grups municipals i als mitjans de comunicació. També proliferen en xarxes socials, on aquest estiu s’han publicat imatges de rosegadors a diversos indrets de la ciutat. Pel que fa a l’estany del Passeig, el Servei Municipal assegura haver rebut cinc queixes dels veïns i haver fet dues intervencions des del mes de febrer. La darrera a finals de juny, quan va tornar a aplicar un tractament de desratització i fer seguiment del resultat.

La bassa del parc de Vallparadís es buida un cop l’any, quan els peixos i les polles d’aigua han criat. En cas de pluges torrencials es fan intervencions extraordinàries.

Medi Ambient informa que la presència de mosquits a la bassa és pràcticament nul·la donat que fa dues dècades es van introduir espècies de peixos, com les les gambúsies, un dels peixos que van acabar amb el paludisme a principis del segle XX.

Durant l’any 2024, es va prendre la decisió de transformar la bassa, després de constants reparacions i millores, en un espai més verd i sostenible,

omplint de terra abonada i amb plantes diverses perquè  durant la primavera floreixin.

 Així va culminar una renovació important pel Parc en general i que ara es pot gaudir.

Recull de dades: Diari Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

Publicat el per
Respon

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa i Rec de la riera de Sant Joan de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders, queda barrada per la Resclosa,

d‘allí surt un petit canal, que recorre paral·lelament a la riera pel costat del poble,

hi ha un desguàs que torna part de l’aigua a la riera.

L’altra aigua segueix amb la canal soterrada fins superar un tram el desnivell,

allí veurem que hi ha una escala pels peixos, per poder accedir a la part superior i seguir riera a munt.

A pesar de que plou poc, podem veure que encara baixa amb una quantitat d’aigua acceptable.

Es un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

La riera de Sant Joan. Natura i vida de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders i a sota de l’església de Sant Feliu,

forma un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Curiosament, podem veure un grup d’ànecs separats entre mascles i femelles.

Es un espai natural que és conserva com fa anys en rere.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Fauna dels ecosistemes aquàtics

Publicat el per
Respon

Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.

En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.

Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.

Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.

Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.

Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.

Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).

Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Les imatges són de Navarcles

La Informació : El Consorci expedienta l’empresa Ditecs sinistrada a Montornès

Publicat el per
Respon

Tècnics del Consorci, en coordinació amb l’ACA i altres administracions, ham treballat per conèixer l’abast de l’afecció ambiental.Des del Consorci Besòs Tordera, i en coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua -que va declarar el dijous de la setmana passada l’emergència per actuar a la conca del riu Besòs-, es continua treballant per conèixer l’abast de l’incendi que el dimecres va cremar una fàbrica de reciclatge i recuperació de dissolvents ubicada al polígon Can Buscarons de Baix, al terme municipal de Montornès del Vallès.

Tot i que el mateix dimecres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) Montornès, situada a escassos metres d’aquesta indústria, va ser evacuada i es va dirigir via control remot durant tot el dia, el dia següent es permetia als operaris el retorn a la planta, tot seguint una sèrie de limitacions i indicacions de seguretat.

Fotografia : El Pais

L’EDAR va funcionar al llarg del dia de l’incident sense cap interrupció i va garantir el correcte sanejament de les aigües residuals rebudes, incloses les afectades pels abocaments de l’empresa sinistrada. Tot i això, l’alta càrrega contaminant d’aquestes aigües han provocat una alteració en el funcionament del procés de depuració biològic del que disposa aquesta estació. Per poder avaluar les conseqüències que pot haver ocasionat l’arribada a la planta d’aquests abocaments, s’han anat prenent mostres per analitzar al laboratori.Des del Consorci Besòs Tordera, màxim responsable del control del sanejament en aquest àmbit de la conca, s’obria un expedient a l’empresa sinistrada pels danys ocasionats a l’EDAR, que es determinaran durant els pròxims dies.

Fotografia : El Pais

El mateix dia de l’incident el Consorci va iniciar la coordinació amb els ajuntaments implicats per dur a terme tasques per al rescat de peixos a la zona afectada. Aquests exemplars s’han mantingut en tancs airejats per alliberar posteriorment aigües amunt.

Tècnics del Consorci, cedint la coordinació dels treballs a l’ACA i amb la col·laboració dels ajuntaments, han visitat els voltants de la zona sinistrada per avaluar els danys sobre la fauna mentre es continuaven els treballs de retirada de peixos morts.

La Vanguardia

Us passo dades de l’article de el país :

https://cat.elpais.com/cat/2019/12/11/album/1576053486_759474.html?rel=mas#foto_gal_1

També, d’un video :

https://www.youtube.com/watch?v=bRRhYnn0h40

Axo no pot tornar a passar, han mort peixos i aus, ara que el riu Besos estava en un espai de temps molt recuperat mediambiental…!

 

Font: Consorci Besòs Tordera

Fotografies: El País,  La Vanguardia,  ACA, altres i pròpies

Informació natura : Mostreig de macroinvertebrats i de peixos per conèixer la qualitat del riu Congost

Publicat el per
Respon

Fotografia de Proeca

Aquestes activitats d’educació ambiental, emmarcades dins el PROECA, són obertes a tota la ciutadania.

Incloses dins el Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació (PROECA), que desenvolupa l’Observatori de la Tordera i el Besòs, s’han programat per a aquest mes de novembre dues activitats d’educació ambiental: “Coneguem la qualitat del riu a partir del mostreig de macro invertebrats”, que tindrà lloc el dissabte 23 de novembre, i “Els peixos del Congost i el seu paper com a bioindicadors: demostració de pesca elèctrica”, prevista per al 30 de novembre.

La primera d’aquestes activitats s’iniciarà a les 10 del matí a la riera de Vallcàrquera, dins el terme municipal de Figaró-Montmany, a la zona d’encreuament entre la riera i la carretera de Ribes (vegeu punt exacte a https://goo.gl/maps/sk1HFikYWDBJqgvX9), amb una introducció a l’activitat a càrrec de Sònia Sànchez i Toni Mas, coordinadors de l’Observatori i del PROECA i investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Seguidament, l’investigador encarregat de la línia de macro invertebrats de l’Observatori, Pau Fortuño, s’encarregarà de dirigir la resta de la sessió, durant la qual es donarà a conèixer el paper bioindicador dels macro invertebrats i es durà a terme una demostració de la metodologia de mostreig. Finalment, es durà a terme l’avaluació de l’estat hidrològic i ecològic del riu, en aquest cas el Congost, amb el projecte de ciència ciutadana RiuNet (www.riunet.net).Dissabte, 30 de novembre, arribarà el torn de “Els peixos del Congost i el seu paper com a bioindicadors: demostració de pesca elèctrica”. Aquesta activitat, que tindrà lloc a Montmeló, a la zona de l’aiguabarreig del Mogent i el Congost (vegeu punt exacte a https://goo.gl/maps/Q9KCrQE4J2VyKsqk9), s’iniciarà a les 11 hores també amb una introducció a càrrec de Sònia Sànchez i Toni Mas, i la resta de la sessió la dirigiran el Dr. Emili Garcia Berthou i el Dr. Rafael Muñoz, investigadors de la línia d’ictiofauna de l’Observatori. Durant aquesta matinal, s’analitzarà el paper bioindicador dels peixos i es durà a terme una demostració de pesca elèctrica per conèixer i avaluar les poblacions de peixos en aquest tram de riu.

Per prendre part de qualsevol d’ambdues activitats, gratuïtes i obertes a tota la ciutadania, cal formalitzar la inscripció prèvia a https://forms.gle/vCYXSseFY4rKVSY86.

Al llarg d’aquest últim trimestre de l’any 2019, es continuaran programant i realitzant activitats destinades al públic general consistents en xerrades i sortides de camp guiades per l’equip d’investigadors de l’Observatori i coordinades des de l’ICTA-UAB.

Sobre el PROECA

El PROECA té la principal finalitat de transferir a la societat el coneixement obtingut en l’esfera científica a partir de les diferents línies de seguiment a través dels següents objectius: divulgar els resultats del projecte, promoure la participació i l’interès social envers els sistemes fluvials i donar a conèixer el patrimoni cultural i natural de les conques de la Tordera i del Besòs. El PROECA està impulsat des de l’Observatori de la Tordera i del Besòs, creat a través del conveni de col·laboració entre l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), el Consorci Besòs Tordera, amb la col·laboració de la Fundació RIVUS.

Font:  Consorci Besòs – Tordera / Divendres, 15 de novembre de 2019

Recull de la Informació : Ramon Solé

Fotografies : PROECA, i Col·laboradors Blogs Rasola

La Fauna del riu Tenes entre Bigues i Parets

Publicat el per
Respon

DSCN5731_01A pesar que el riu Tenes  és molt humil i que durant l’any i amb èpoques de sequera baixi poc cabal, tingui la pressió ambiental de fabriques i polígons industrials, urbanitzacions, i en altres casos passa per terrenys i camps conreats,  la bona qualitat de l’aigua fa que tant peixos, amfibis, aus i altres animals, facin vida en el riu o a les seves rodalies.DSCN5751_01D’aus son les que abunda mes i mes variat, a les vores del riu hi ha molts llocs amb arbres de ribera.DSCN5548_01S’han fet estudis i anellaments periòdics durant aquest últims anys de la Fauna del riu Tenes entre Bigues i Parets,DSCN6033_01 i s’han identificat, els següents ocells :

Abellerol, Ànec Collverd, Blauet , Bernat pescaire,DSCN6036_01 Cuereta Torrentera, Merla , DSCN6042_01Mosquiter Comú, Mallerenga Carbonera  Mallerenga Petita, DSCN6045_01Mallerenga Blava, Pit-roig, Rossinyol Bord, DSCN5549_01Tallarol de Casquet, Tord Comú, Tudó… DSCN6035_01Peixos i animals de riu :

DSCN6043_01Barb de Muntanya, DSCN6037_01Serp d’Aigua, DSCN6039_01Reineta.

Altres animals que depenent del riu :

DSCN6038_01Eriçó comú,DSCN6040_01 Mostela, DSCN6041_01Serp verda. DSCN6044_01Sargantaner gros.

Així, també, podem trobar-nos amb especies invasores, que no son ni de la península ni d’Europa, com en el cas :

DSCN6034_01Cranc Americà.

S’ha fet una bona feina de recuperació del riu Tenes i a la vegada,  de la seva fauna, que permet així millorar tot un sistema mediambiental mes equilibrat.DSCN5577_01

Text i Fotografies : Ramon Solé