Arxiu d'etiquetes: Pista

Avui destaquem : La Font del Güell de Gurb

Publicat el per
Respon

La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.

Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.

S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.

Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.

La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.

La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pedrera romana del Mèdol de Tarragona (Tarragonès)

Publicat el per
Respon

A 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7,

des d’on és fàcilment accessible per una pista fins la pedrera.

Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana,

encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol,

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol,

de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres,

produïda per la constant extracció de pedra calcària es molt freqüent a la zona

en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.

Al centre de la pedrera s’alça una agulla de pedra no excavada.

La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.

Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Rovirassa d’Avinyó

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals

La Font de la Rovirassa esta a 800 m a l’oest d’El Tonico, una pista en bon esta hi porta des d’Avinyó.

La font està situada sota d’una petita balma.

L’aigua que en surt és molt neta, ho fa per un broc fet amb ciment i es tracta d’un canaló que diposita l’aigua a una pica allargada,

I d’aquí l’aigua passa al torrent de la Rovirassa.

En la part superior dreta qui una llosa on es pot deixar el got.

L’entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys.

Està envoltat d’una zona plena de taules i bancs de ciment per tal d’anar-hi a reposar.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Marcet de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.

A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.

De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.

Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.

A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.

Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.

A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :

http://amagatallsdesantllorenc.blogspot.com/2018/12/recuperada-la-font-de-can-marcet.html

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Pedra Degollada de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

La Pedra Degollada esta situada a prop de la pista asfaltada que va a can Buxeres o de la antiga masia Margarit, hi ha varis cartells de la Diputació de Barcelona que indican el lloc on es situa.

Cal baixar per un camí amb forta pendent.

Aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic.

Formació natural de Pudina de quars.

Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar.

La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d’embut invertit.

Sobre d’aquest s’hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l’anterior deixant un espai enmig.

Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l’altra.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Diversos arbres destacats de Can Robert de Matadepera

Publicat el per
Respon

Feliç entrada a l’any Nou !

Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.

I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,

Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :

el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…

Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassal d’aigua del torrent de can Coll de Cerdanyola del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquest Bassal d’aigua, esta situat en el torrent de can Coll, en la pista forestal que va de Cerdanyola del Vallès a can Catà.

En la corba a la dreta del torrent en el moment de passar en aquest punt.

Sempre disposa d’aigua, en temps con aquest any disposa de molt poca, però el suficient per enclotar-se i mantenir hi l’aigua formant una superfície verda.

Lloc on animals salvatges grans o petits, que viuen en l’entorn, podent disposar d’aigua.

A l’altre costat de la pista a poca distancia hi ha un bassal mes petit.

Es un punt aquest, destacat perquè actualment la Serra de Collserola pateix una sequera greu, casi totes les rieres, torrents i fonts estan seques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Mare de Deu de Polinyà

Publicat el per
Respon

Per accedir a la Font de la Mare de Deu en Polinyà, us cal que aneu al carrer de Ramon Llull, concretament on se acaba el carrer,

i en el camp baixar unes escales de fusta a prop del torrent,

cal traspassar a l’altra costat de la pista de terra ( conegut com a carrer 10),

trobareu uns bancs de fusta

seguiu, i a poca distancia veureu la font.

Es molt senzilla, esta formada  per una paret, on d’un tub surt l’aigua, al centre unes rajoles de colors verd i groc, estan per decorar-ho.

No hi ha pica, sols 2 totxanes grosses a nivell del terra per posar a sobre les garrafes.

L’aigua va a una reixa, al costat passa el torrent de can Rovira.

No te “Garantia Sanitaria”, tot l’any disposa d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Un Pi amb branques fetes un nus…?

Publicat el per
Respon

Aquest Pi, esta situat al poc de sortir de Castellfollit del Boix per la carretera BV- 1081, al costat dret de la pista que va a Santa Cecilia de Grevalosa.

El Pi fa uns anys

No es massa destacat com arbre, però si pel entramat de les branques que semblen que es fan un nus…,

podem ara veure millor a l’haver-se tallat tres branques que estaven molt baixes.

A la seva part superior hi ha sola branca que puja i l’altre baixa tocant el tronc i remunta cap a munt.

S’ha convertit en un pi curiós !.

Text i Fotografies : Ramon Solé