Els 3 Platans de Cal Suanya es poden visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, estan a l’altra costat i a l’esquerra, front als Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
Son 3 Plàtans, amb un tronc gruixut i molt allargat cap a munt.
Les seves branques, al no ser tallades, també, són extremadament altes.
Podem contemplar que fan competència amb altres arbres, com els Pins en aquest bonica zona natural.
S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Viquipèdia
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
Als Plàtanss’arriba pel carreró dels Horts s/n, al límit sudest del nucli urbà, tocant a la zona dels horts, al costat de la Font del Raval dels Prats de Rei.
Historia:
Aquesta espècie d’arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d’origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix.
A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d’inicis del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d’aquests plataners.
Tot i així, bona part dels plataners que s’havien ubicat fora d’aquestes vies rodades, com és el cas dels plataners de la Font del Raval, encara es conserven en l’actualitat.
A les afores de la població de Prats de Rei, a la zona d’horts i just al costat de la Font del Raval, es localitzen quatre exemplars de plataners de gran alçada i copa ample. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere ‘Platanus’, espècie ‘ Platanus x hispanica’. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte blanquinós característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Prats de Rei, com a la resta del país, domina l’espècie ‘ Platanus x hispanica’, d’origen híbrid entre el ‘platanus orientalis’ (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el ‘platanus occidentalis’ (d’origen Nord Americà).
Molt probablement, aquests plataners es van plantar quan es va construir la Font del Raval, l’any 1864, per tal de configurar una zona d’esbarjo entorn la frescor de l’aigua i l’ombra dels arbres. Per tant aquests exemplars tindrien més de 150 anys d’antiguitat, dada que concorda amb el diàmetre i alçada que presenten.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell
Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer del Llobregat direcció al agregat de Castellgalí, on hi ha Torre del Breny.
Cal seguir per camí de terra paral·lel al riu Llobregat, fins l’antiga Fabrica de Sant Jaume ( avui en runes)
Front l’entrada principal hi han dos grans plàtans.
Són molt gruixuts els seus troncs amb branques grosses fent a l’estiu una bona ombra.
Era normal que en les entrades a colònies, fabriques i empreses importants, es plantessin Plàtans, que al passar els el temps, 100 o més anys, s’han convertit amb un arbres majestuosos.
Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat és el situat al costat de la font.
Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.
Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal
De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.
Informació general :
La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
fonts naturals, aigua, muntanya i més 