Cal seguir el camí de la Salut, a l’arribar a l’altura de la resclosa del Pla de Cardona,
I a la dreta del camí, hi ha un sender on estan aquest Plàtans.
Destacant per estar alienats un al costat de l’altre al peu de camí,
són un total de 5, amb les mateixes característiques,
allargat, alts i amb brancatge no massa extensa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Rambla de Rivera esta poblada de plàtans a cada costat d’aquesta avinguda,
donen ombra, lloc per fer una passejada a l’estiu o en qualsevol època de l’any.
La Rambla de Rivera recorre els límits del camp del Golf de Sant Cugat d’una punta fins l’altre.
El Golf te una àmplia extensió que allotja el club de golf més antic de Catalunya.
Podem des de la Rambla sense entrar al camp de Golf, veure diferents arbres destacats, com el Roure Gros,
unes Alzines,
un Avet, Pins i Xiprers.
entre altres.
Us recomanem que feu el recorregut a peu, així podreu visionar millor els Arbres.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat, altres i propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada als Arbres
Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer del Llobregat direcció al agregat de Castellgalí, on hi ha Torre del Breny.
Cal seguir per camí de terra paral·lel al riu Llobregat, fins l’antiga Fabrica de Sant Jaume ( avui en runes)
Front l’entrada principal hi han dos grans plàtans.
Són molt gruixuts els seus troncs amb branques grosses fent a l’estiu una bona ombra.
Era normal que en les entrades a colònies, fabriques i empreses importants, es plantessin Plàtans, que al passar els el temps, 100 o més anys, s’han convertit amb un arbres majestuosos.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plataners estan situats al llarg del primer km de la carretera BV-520, a la sortida de Sant Julià de Vilatorta.
Conjunt format per més d’un centenar d’exemplars de plataners (Platanusxhispanica),
situats a diversos trams de la carretera BV-5201, paral·lels a cada costat de la carretera.
a l’anomenada carretera de Vic i a l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat.
Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d’uns 10 m i uns 2 m de volta de canó.
Amb unes branques gruixudes i allargades cap a munt.
Presentant un bon estat la gran majoria d’ells.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba
Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest passeig de Pau Casals va paral·lel a les vies del tren a prop de l’estació de Sant Vicenç de Castellet.
Hi ha els plàtans en cada costat del passeig.
Molts d’ells son amb un tronc gruixut i sans.
Las seves branques principals són també gruixudes, es tallant sols la part més alta.
Sobre tot, pot ser un bon refugi del sol a l’estiu, tot fent un tom per la seva ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat és el situat al costat de la font.
Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.
De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.
Informació general :
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Són 4 grans Plàtans situats a peu de la carretera de la Colònia Sedo i que puja a Esparraguera, al seu costat dret.
Disposen d’una volta de canó d’entre 1,90 i 2,40 m, i una capçada de 12 m. a 14 m. de diàmetre.
L’edat estimada és de 80 a 100 anys.
Són de la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.
La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra.
Els trobem sovint a les carreteres com en el cas d’avui, així com en avingudes, en fonts naturals com a punt de situació, llocs de passeigs i jardins,
destaca pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix.
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Font de la Barona esta situada front de l’entrada principal de la Colònia Sedo, concretament darrera d’unes naus, està rodejada de Plàtans,
Trobareu un cartell que posa: camí a Esparraguera, cal seguir –lo i al poc ja veureu un conjunt de plataners, allí esta al seu centre la font. ( Ahir us vaig presentar aquest grup de plàtans).
L’estructura actual de la font, es com una roca que en un costat hi ha un tub no massa gran, on l’aigua cau a una pica rectangular, disposa d’un banc allargat de pedra.
Aquest lloc es recordat per la gent gran, per anar a fer fontades de jove, ara fa més de 50 o 40 anys en rere. La seva estructura era totalment diferent en aquelles èpoques.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest grup de Plàtans estan situats front de l’entrada principal de la Colònia Sedo i darrera d’unes naus; i rodejant la Font de la Barona d’Esparraguera.
L’edat estimada en un general és de 100 anys.
Conjunt de 7 plàtans d’uns 18 metres d’alçària, amb una volta de canó d’entre 1,25 a 3,40, i una capçada de 12 m de diàmetre.
Destaca un que te un troc molt gruixut i baix però amb un gran ramatge.
De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d’ombra.
Dades generals :
Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic.
Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l’espècie ” Platanus x hispanica”. D’origen hibrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentalis” ( d’origen Nord Americà).
El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais.
Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultoral – Ciba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
Fotografies : Ramon Solé
Un gran passeig aixecat sobre l’esplanada uneix el palau de can Mercader amb dues edificacions auxiliars, la casa dels masovers i una de més petita, tocant a la tanca de ponent.
Els Plàtans de can Mercader són un dels elements vegetals més emblemàtics del Parc.
Plantats l’any 1866, ens acompanyen com a sentinelles majestuosos fins a les portes del palau.
Són grans Plàtans, amb un gran brancatge que a l’estiu donen una frescor caminar sota d’ells.
El mes de setembre de 1991, l’Ajuntament de Cornellà els va protegir amb la declaració d’arbreda d’interès local.
Recull de dades : Museu de can Mercader i Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
fonts naturals, aigua, muntanya i més 