Arxiu d'etiquetes: portella

Pou de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el per
Respon

Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l’església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.
  • Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l’església una casa que era anomenada la “Ferreria” i altra coneguda com Mas Corts.
  • I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.

Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.

S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.

Observacions:

En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Can Toni de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el per
Respon

El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.

Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.

La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.

Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.

L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou en Sant Pere de l’Arç de Calonge de Segarra

Publicat el per
Respon

Entre l’església de Sant Pere de l’Arç i la Capella caminera del Roser, adossada a una casa hi ha un pou.

Aquest pou és d’estructura considerable i en part arrodonida.

Esta tancada per una portella de fusta

i, disposa d’un esglaó per accedir millor a obrir la portella.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou de l’aparcament de Segur de Veciana

Publicat el per
Respon

Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a  unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.

En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.

Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Pou de Mas de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Publicat el per
Respon

Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.

Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.

Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.

Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.

Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi  trobem varis seients.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Cal Marcet de Matadepera

Publicat el per
Respon

El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.

Historia:

  • La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
  • Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
  • L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
  • Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.

Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.

Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.

La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre d’Aigua o repartidor de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento la torre d’aigua o repartidor que està situat en el carrer Arquímedes a l’altura del nº 170 de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment està adossada al costat de dos edificis.

A baix hi ha la portella d’accés. A mitja altura hi han dues finestres per on entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torres d’Aigua o repartidors de Terrassa

Publicat el per
Respon

Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.

Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes  amb carrer Martí Díez de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.

A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Can Barnils de Santa Eulàlia de Ronçana

Publicat el per
Respon

L’edifici de can Barnils esta situat en el camí antic de Granollers en el Barri de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.

Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s’hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX.

Al voltant d’aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola.

Davant la façana principal s’hi conserva l’antic pou,

és circular fet de rocs i pedres de diferents mides,

en la part superior està tancada amb un sostre algo ovalat. Una portella de fusta tanca l’obertura per extreure l’aigua, amb una jardinera o petit abeurador antic.

Recull de dades: Diba.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Pou i safareig petit de la Mare de Déu en El Bruc

Publicat el per
Respon

El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.

De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.

Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.

Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.

Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.

Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.

Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero