Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.
En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.
Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.
Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.
Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.
Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.
Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.
Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi trobem varis seients.
El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.
Historia:
La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.
Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.
Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.
La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.
Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes amb carrer Martí Díez de Terrassa.
Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.
A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.
L’edifici de can Barnils esta situat en el camí antic de Granollers en el Barri de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.
Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s’hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX.
Al voltant d’aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola.
Davant la façana principal s’hi conserva l’antic pou,
és circular fet de rocs i pedres de diferents mides,
en la part superior està tancada amb un sostre algo ovalat. Una portella de fusta tanca l’obertura per extreure l’aigua, amb una jardinera o petit abeurador antic.
El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.
De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.
Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.
Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.
Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.
Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font i Safareig de can Feliu esta al sud-oest de la casa de cal Feliu. Adossat al marge del camí que surt de la casa cap a la zona dels horts, a pocs metres de la casa dins del Municipi de Gironella.
Historia:
La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d’aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa.
Al llarg dels anys l’aigua s’anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig.
La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d’aigua. En l’angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d’acumulació d’aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l’altra costat, la font pròpiament.
La font disposa de dos brolladors d’aigua encastats al mur que aboquen l’aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció “AÑ DE 1922”. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font.
Observacions:
El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig.
Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l’aigua sobrant de la font, el viver i el safareig, aquest es molt deteriorat
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar al Pou de l’ermita de Sant Ramon, cal des d’El Catllar, seguir el carrer de la Font, continuar per l’antiga Fabrica, avui en dia abandonada, el camí ara fa una certa pujada fins a l’ermita de Sant Ramon que us quedarà a l’esquerra.
Front mateix de l’entrada de l’ermita, hi ha el pou molt ben conservat. Es d’estructura quadrada amb una petita cúpula, l’accés esta tancat per una portella o finestra de reixa.