Arxiu d'etiquetes: Rentador

Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

Publicat el per
Respon

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Constantí

Publicat el per
Respon

El rentador municipal de Constantí esta situat al carrer de Sant Pere.

Durant l’any 2022 es va reconstruir, posan una figura que representa a una dona rentan la roba.

Aquest safareig es cobert, menys en la part central, on l’aigua de la pluja cau a dins de bassa del rentador.

És un espai que forma part de la memòria dels veïns i veïnes del poble, aporta un coneixement de la història més propera als més joves, alhora que representa un homenatge cap als més grans.

Durant l’any 2023 va ser l’escènica de teatre de carrer, amb la Companyia Teatralitzat i la música del grup Julivert.

Per a més dades podeu consultar a :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-AproximacioALaHistoriaDelsRentadorsDeConstanti-9441431%20(3).pdf

Recuperar l’antic safareig, es donar el valor al patrimoni Local de Constantí.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

Publicat el per
Respon

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Fem safareig: L’Antic rentador de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

L’Antic rentador, esta al costat dret de la Riera de Sant Joan, adossada a la paret de darrera d’una casa de Monistrol de Calders.

No fa massa temps estava totalment plena de vegetació seca i terra.

Actualment, esta buida i seca, no arriba l’aigua. Estructura rectangular sols queda alguna llossa inclinada on es rentava la roba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Safareig de can Corder i Safareig de ca La Pujala de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

En el transcurs del rec del Molí d’en Vendrell hi ha diferents rentadors, com el de can Noguera, el de can Pou…

Però el safareig de can Corder es dels més grans i ben conservat.

Unes escales permetent baixar a un nivell inferior on esta el safareig.

Aquí hi venien les dones de masies i cases del barri del Rieral de Santa Eulalia de Ronçana, a fer la bugada i a parlar de les seves coses.

La seva ocupació devia ser tant gran que a uns metres més enllà s’hi pot veure mig soterrat i més petit un segon rentador, el de ca la Pujala.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Col-laborador: Pere Ciurans

Fem Safareig : Safareig de can Xiol de Lliçà de Vall

Publicat el per
Respon

El Safareig de can Xiol esta a prop del carrer industria, al sud del terme municipal, en el Barri Xiol, camí de can Coll de Lliçà de Vall.

Historia:

  • En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol.
  • Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover.
  • Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal.
  • La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. 
  • En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador.
  • El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.
  • A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818.
  • En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.

Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample).

És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultaral – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Dora Salvador

Fem Safareig – Rentador del Pla del Penedès

Publicat el per
Respon

El Safareig està situat al final del carrer de la font del Pla del Penedès.

Possiblement la seva construcció, d’acord amb les característiques que conserva, podria ser del segle XVIII o XIX.

La seva bassa és allargada, de planta trapezoïdal, rectangular en pràcticament tota la seva longitud tret de l’extrem oriental.

En un costat, disposa d’un Pou i una Font d’aigua de xarxa.

Aquest safareig va ser arranjat fa uns anys, estava en un estat d’abandó.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Rentador de Corts de Cornellà del Terri

Publicat el per
Respon

En èpoques passades, molt poques cases disposaven d’aigua corrent.

Tot i els esforços que suposava la feina de rentar la roba: anar i tornar del rentador amb el pes de les peces, el fred i la humitat de l’hivern… els rentadors públics van permetre a les dones de tenir un lloc on poder rentar setmanalment la roba.

El Safareig de Corts es va construir a inicis dels anys trenta del segle XX i dones del poble el van utilitzar fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta.

Situat al costat del torrent del Remençà, s’havia anomenat el rentador de Can Ballau.

Recull de dades Patrimoni del Plá de l’Estany

Fotografies: Dora Salvador

Fem Safareig – El Rentador de Bagà

Publicat el per
Respon

El Safareig de Baga està situat en l’Av. del Districte Forestal amb carrer de l’Historiador Pere Tomic de Bagà.

Es un Safareig molt ben conservat, la seva estructura no és com la tradicional rectangular o rodona, les seves parets tenen unes mes allargades que altres, fent -lo curiós.

Disposa d’una font en una de les paret.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem safareig : Rentador de Can Carreras de Serinyà

Publicat el per
Respon

Per visitar aquest rentador, cal sortir del poble de Serinyà pel carrer Joan Carreras en direcció est.

Aviat creuem el rec de Serinyà alhora que deixem a l’esquerra el vell rentador de Can Carreras.

És un rentador gran i de planta rectangular, possiblement abans era més llarg perquè ara hi passa un carrer just a sobre. La llosa de rentar està feta de pedra de Girona. S’hi poden veure nummulits (Pedres fóssils).

Encara avui en dia s’utilitza per fer-hi la bugada.

Recull de dades : Consell Comarcal

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador