El Pantà dels Crous està situat a la riera del Sot de Fresser que és tributària de la riera de Fuirosos,
on hi ha el Pantà de la Brinxa, que fa poc us vaig descriure,
i a prop del lloc conegut com Sot Gran de Can Presses.
És un fondal humit i molt solitari.
Era un pantà per regar les antigues terres de conreu bàsicament de la propietat,
ara sols es un record d’un temps passat, agrícola…
Si aneu podreu escoltar el cant de moltes aus que habitant en aquest lloc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm, us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.
Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.
Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,
deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra
i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,
on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.
Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,
passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,
passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,
tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.
La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua
i cau a una pica rectangular.
L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.
Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.
Esta en un lloc molt bonic a qualsevol època de l’any.
Des de la font es veu entre mig del bosc la masia de can Gelada.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola
Com cada Divendres us presento dos articles
La Riera de Santa Maria el seu curs creua pel vell mig per Caldes de Malavella.
Diríem que no hi passa massa aigua, al ser un municipi molt planer, i depèn molt de l’aigua de pluja puntual, i d’altres petits torrents, canals o recs qui hi conflueixen.
A les afores de la població, esdevé un espai per poder fer una itinerari principalment a peu.
La Ruta de la riera de Santa Maria, te un recorregut d’uns 9 km, és un Itinerari circular, es fàcil de fer donat que es molt planer,
hi ha les marques de color Verd que cal seguir, i us permet gaudir d’un paisatge boscos molt proper al nucli urbà.
Us passo informació de l’Ajuntament de Caldes de Malavella sobre l’arranjament que es va portar a terme a primers de l’any 2018 a la Riera de Santa Maria al pas per Caldes de Malavella :
Però abans es va tindre que treure unes 130 tortugues que vivien en la Riera de Santa Maria, us passo l’article del diari de Girona :
https://www.diaridegirona.cat/selva/2017/07/27/retiren-130-tortugues-duna-riera/858851.html
La Riera Lleixiu no és res més que el desguàs de les aigües calentes termals de les surgències del Puig de les Moleres, del Puig de Sant Grau i del Puig de les Ànimes .
L’apel·latiu de “lleixiu” es deu a què recollia també les aigües sobrants dels safareigs públics, aigües que tenien molt bones propietats per rentar la roba, situades al costat de la Font de La Mina.
Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Un dia més que us presento la natura de can Morgat
La bassa de la déu de Can Morgat és una bassa allargada paral·lela a la riera de Can Morgat,
d’una profunditat molt baixa i amb l’aigua molt laminada.
S’hi ha desenvolupat una densa banda de canyís que amaga boscarles, balquers
i altres ocells aquàtics, diversitats d’animals petits i insectes.
Té la particularitat que s’alimenta d’una antiga mina d’aigua que prové d’un pou situat just al costat de la llacuna de l’Artiga.
En la part mes baixa de la Riera, hi ha la Caseta de Pedra, és molt antiga.
Quan esteu en aquesta zona extremeu el silenci, no feu soroll, els seus habitants són molt sensibles !
Recull de dades : Museu de Banyoles
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies Dora Salvador
Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès
El Parc de Can Feliu, annex a la masia rep el mateix nom i és un espai agradable pel passeig i el lleure familiar.
Situat al costat de la Riera de Can Feliu o Torrent de la Betzuca, té una superfície de més de 54.000 m2.
Es caracteritza per la gran extensió de prats, 
amb un vial peatonal pavimentat que el creua,
i el llac artificial amb sortidor,
està subministrada en part, gràcies a una de les dues mines que existien en la finca.
També té una petita zona de jocs infantils, que s’ha actualitzat fa poc temps.
Està emmarcat per una zona de serveis que acompanya a gaudir del temps lliure, als peus de la Biblioteca Municipal
i amb extensa zona verda que convida a passar una matí gaudint de la tranquil·litat i la natura.
Es punt de partida de possible rutes o itineraris per la propera serra de Galliners.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,
avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.
Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?
No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.
Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …
Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,
ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,
havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,
Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,
en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,
o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,
algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt i podien estar incorporades en aquest període del rentat.
Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,
Mentre seguien rentant més roba…
Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.
També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.
La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?
En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…
Text, Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui us presento dos articles
A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :
Carrer del Pou de la Figuera
Carrer de la Sèquia
Carrer de les Basses de Sant Pere
Carrer del Rec
Rambla de Canaletes
Riera d’Escuder
Avinguda de la Riera de Cassoles
Torrent de can Mantega
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge us passo dos article, avui relacionats entre ells
Per anar a la Font del Ferro, podeu seguir el recorregut Medi Ambiental o bé, des del mateix poble de Sentfores – la Guixa, seguint el carrer principal, cal prendre un carrer transversal: el carrer del Call, al final del carrer hi ha un pou antic que no funciona i una resclosa. Cal travessar la Palanca i avançar uns 100m a la dreta en direcció al Mas Clarà i can Rafel.
La Font del Ferro es troba sota una resclosa de la riera i s’hi accedeix a través d’unes escales que salven el desnivell.
L’entorn de la font està força ben cuidat.
L’any 1999 l’Ajuntament de Vic hi va construir unes escales amb una barana de fusta per tal de facilitar-hi l’accés, situada al costat mateix de la resclosa, es tracta d’una zona ombrívola i molt humida amb acàcies i molsa,
en l’any 2010 es va portar a terme una segona actuació de millora de la font i l’entorn amb taules i bancs de fusta.
S’explica que la resclosa era propietat del Marquès de Cànoves i que servia per canalitzar aigua als molins del Roig, el molí de Sant Llorenç i al Molí del Griell.
També s’explica que, a uns dos metres al costat de la font , la paret plorava i hi sortia una aigua rogenca que la gent del poble deia que anava bé per curar el mal dels ulls.
Recull de dades : Ajuntament de Vic
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres. La particularitat de la ciutat de Terrassa, és que a sota de la placa del carrer, dona una breu ressenya històrica, us passo una mostra :
Carrer de la Mina
Plaça de la Font del Comú
Carrer del Pantà
Carrer de la Font Vella
Pla de la Font de l’Apotecari
Placeta de la Creu
Carrer dels Dipòsits
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 