La Font del Raval esta carreró dels Horts, s/n dels Prats de Rei.
Historia:
En el context d’una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l’aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals.
D’aquesta manera, i davant l’augment demogràfic, es garantien l’abastiment i la salubritat.
A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts monumentals: la font del Raval i la font de Cervera.
L’estructura d’aquesta font es manté íntegra des de la seva construcció l’any 1864, però el 2013 es van haver de realitzar obres de consolidació a la coberta de l’edifici.
A la zona sud del nucli urbà dels Prats de Rei, en un camí que mena a la zona d’horts, al costat d’uns grans plataners, s’emplaça una font monumental. Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular, feta amb pedra i amb grans blocs escairats a la façana principal, la qual té forma d’arc apuntat.
Disposava de dos brolladors de sortida de l’aigua, avui inutilitzats, i encara conserva una gran roda per bombejar manualment l’aigua. A la part superior de la façana té una petita cartel·la de pedra amb l’any esculpit de la seva construcció: 1864, mentre que al coronament de la coberta hi ha l’escut de la vila, també esculpit, dins un tambor oval. La seva estructura és molt similar a la de la font de Cervera, ja que ambdues es van construir gairebé de manera simultània.
Observacions: El ‘carreró dels Horts’ és el nom que rep popularment el camí pel qual s’accedeix a la font, però als topogràfics i als parcelaris urbans (ICC, SITMUN) el camí no té cap denominació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell
La Font de Cervera esta en el Passeig Josep Maria Llobet s/n de Prats de Rei.
Historia:
En el context d’una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l’aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals.
D’aquesta manera, i davant l’augment demogràfic, es garantien l’abastiment i la salubritat.
A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts (Pous) monumentals: la font del Raval i la font de Cervera.
Ubicada a l’extrem sudo-est del nucli urbà, s’ubica una font protegida per una estructura construïda durant la segona meitat del segle XIX, tot i que a la seva façana hi ha una cartel·la amb la inscripció ‘AÑO 1900’ que molt probablement sigui posterior.
Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular, feta amb paraments de pedra de grans blocs escairats a la façana principal. Té coberta a dues aigües molt inclinada.
Disposa actualment de dues aixetes de sortida de l’aigua i d’una gran roda per bombejar manualment l’aigua. Als seus voltants immediats s’hi localitza un jaciment arqueològic ibero-romà.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per MPC.: Jordina Sales Carbonell
La Sínia de can Perich es situada als Plans del Perich al costat de la Riera de Rajadell.
Per anar-hi cal seguir la carretera de Rajadell a Calaf i prendre trencall a l’E. El camí porta a la Masia – Granja, per tant esteu en propietat privada. (Cal demanar permís per anar a la Sínia.)
Historia:
En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric).
Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l’emplaçament de l’antic molí del “Carcoler”, documentat al segle XIII, però no es pot demostrar.
De la sínia com a tal, se’n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX.
Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l’actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars.
En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX.
Inicialment funcionava amb tracció animal o de “sang”. Però a principis del segle XX s’hi instalà una bomba a motor.
A finals del segle XX el lloc era anomenat la “bomba vella”, i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.
Sínia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa.
També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d’una resclosa.
L’edifici és de planta rectangular, és d’una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits.
Era l’espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia.
Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L’aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d’aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig.
La resclosa es troba a un nivell aproximadament d’un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia.
Dintre de l’edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols.
La cadena i els catùfols es submergien a l’aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l’aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que sortia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.
Observacions:
En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L’element compta amb un plafó descriptiu.
A l’interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l’ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d’accés (desavinences entre l’ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l’oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d’aquí es distribuïa per regar els horts.
L’existència en el mateix lloc de l’antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l’antic molí medieval. Podria tractar -se d’un aprofitament del carcabà de l’antic molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21
La Sínia de cal Felip Neri esta en el Raval del Cisó, situat dins als horts de Cal Felip Neri, a l’altre costat de la carretera BV-1123 a Marganell.
Sínia que s’emprava per al regadiu, tot elevant l’aigua de la riera de Marganell, quan el seu curs passava arran d’aquesta. Està composta per dues columnes de pedra, damunt de les quals descansen els extrems d’una jàssera horitzontal.
En aquesta hi ha fixada una roda horitzontal amb braçols, que es movia amb una bèstia que hi voltava, i amb la qual s’engranaven les dents d’una roda vertical que es troba fixada en un tercer pilar. En rodar, movia una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena, la part inferior de la qual quedava submergida dins l’aigua.
Actualment, al seu costat hi ha un gran dipòsit d’aigua pel rec dels horts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
La Font de Saniller està al final del carrer Emili Riera, a tocar de la Fàbrica, en la part exterior d’una finca privada i a la seva tanca en Rellinars.
De fet es una roda de molí en vertical i encerclada per un cèrcol de ferro, del centre un broc de ferro donava l’aigua a una pica quadrada de pedra, situada arran del terra.
Hi ha gravat el nom de la font i l’any 1971, data de la seva construcció.
La Font del Replegador , és situada en la petita plaça del Replegador a Setcases, fa un cert desnivell.Es una font d’aigua continua que surt d’un tub de ferro gruixut i cau a una pica rectangular, d’una certa alçada,i ens recorda un abeurador d’obrat en pedra, igual que el mur que rodeja la font.Al seu costat i encaixada a la paret hi ha una roda de molí i situada en vertical ;en el seu centre un tub d’una font que no raja per que està tapat, l’aigua queia a una petita pica a ran de terra
fonts naturals, aigua, muntanya i més 