Arxiu d'etiquetes: rosers

Avui destaquem: La Font de l’era de Can Magí de Veciana

Publicat el per
Respon

Font situada a l’entrada del nucli de Montfalcó, en el lloc conegut com l’era de Can Magí.

El brollador de polsador manual està situat en un marge arranjat amb pedra seca.

Una filera de pedres en forma d’arc angulat fa de coberta de la pica on desaigua la font.

L’arc està coronat per una pedra on s’assenyala l’any d’inauguració (1989) i el nom de la font. A banda i banda, hi ha plantats sengles rosers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de la Font dels Rosers de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Ahir us vaig presentar la Font dels Rosers de Viladecavalls, avui faré menció de la seva Bassa.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja,

Can Sanahuja

la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Bassa de la Font dels Rosers.

Es una bassa pràcticament rectangular, els seus murs estant molt arran del terra.

D’un gruixut tub cau l’aigua de la Font a la bassa en un dels costats.

Segurament era per el rec del conreus i arbres fruiters.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font dels Rosers de Viladecavalls

Publicat el per
Respon
Can Sanahuja

La Font dels Rosers esta al nord de la masia de Can Sanahuja de Viladecavalls.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja, la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Font dels Rosers.

Font del Molí

La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí.

Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d’arc de mig punt ceràmic.

De fet, es una font tipus Mina.

Aquesta es trobava tapiada, per impedir-ne l’ús públic.

Cal dir que el brollador o tub i la pica no són visibles, estan tapats per la terra i vegetació.

En l’actualitat, alguna “persona”… ha trencat part de les totxanes i es pot veure el seu interior.

A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l’aigua d’aquesta font.

Observacions:

Al costat de la font hi havia un cartell que indicava que l’aigua no és potable.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Ciba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Publicat el per
Respon

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

  • Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
  • La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
  • Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

  • Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
  • La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
  • El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
  • A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !