Per anar al Gorg del Nafre cal arribar-nos a Copons per la carretera C-1412 d’Igualada a Calaf. Dins del poble trobareu uns cartells indican el camí a seguir que porta al Gorg.
En poc més de cinc minuts, arribareu tot fent un passeig, apte per anar amb tota la família, a la Riera de Veciana.
Primer trobareu una taula amb bancs al costat de la Font de la Vila, a poca distancia del Salt i Gorg.
Es recomanable visitar-ho en èpoques que hagi plogut amb abundància per gaudir de l’espai natural.
El Safareig de les dones esta en un camí que arrenca del nucli antic de Salt cap al nord, a l’altra banda de la Gassol.
Dades històriques:
El safareig va ser posat en funcionament per un particular l’any 1889.
Aleshores hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar en cas de mal temps.
L’aiguat del 1940 el va destruir.
El 1952 l’Ajuntament se’n va fer càrrec i el va reconstruir, aixecant 50 cm el safareig antic i fixant un preu per al seu ús, destinat al manteniment.
Després d’uns anys d’abandó, va ser restaurat l’any 2003 per l’Ajuntament.
Safareig de planta rectangular envoltat completament d’una tanca, amb superfície per rentar a tot volt i amb un sifó de desguàs al centre.
Inicialment fet tot de pedra i morter, avui està en bona part restaurat i rehabilitat, especialment el mur de tanca, que s’ha recrescut amb rajol i s’hi han col·locat portes que hi impedeixen l’accés lliure i els actes de vandalisme.
Hi ha un cartell sobre els amfibis de la zona, considerada con espai natural.
El Parc de les Deveses de Salt
És un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.
S’ha convertit en un indret ideal per gaudir d’una passejada en plena naturalesa o fer un pícnic al conegut Pla dels Socs.
Recull de dades: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Salt i Consorci del Ter i altres.
El Salt d’aigua de can Raimundet està al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet de Sant Llorenç d’Hortons. El salt es troba dins l’àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.
Els torrents i rieres de Sant Llorenç d’Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s’hi desenvolupa afegit a la presència d’aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d’una zona a l’altre.
El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l’Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons, unint-se per l’esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida.
El salt d’aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana.
En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l’aigua transcorre fins caure per un salt d’uns sis metres d’alçada, produint un gorg, d’un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d’un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s’endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera.
En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d’una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d’Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis.
Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l’Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d’aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic.
Al dessota d’aquesta , s’observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l’any.
A les zones més obagues hi ha presència d’algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l’herba sabonera (Saponaria officinalis), l’ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals.
Pel que fa a l’herbassar predominant a proximitat de l’aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l’herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus).
La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s’ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d’algunes espècies que sobrevolen la zona i d’altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis, malgrat és difícil detectar-ne per l’època de l’any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
El Salt i Gorg dels Banyuts s’hi arriba des de la carretera que surt de Gombrèn direcció al Santuari de Montgrony.
En la carretera trobareu un cartell que us indica el camí a baixar per unes escales fins la riera de Garfull on es troba el salt d’aigua i el gorg dels Banyuts.
Forma part de la llegenda del comte Arnau, que diu així :
“Arnau tenia dos servents en forma de boc vigilant la bassa. Aquests bocs, enviats pel Diable, vigilaven que el comte no fes cap bona obra, fins que una nit Arnau va matar-ne un. L’altre, com a reacció, llençà el comte al gorg o infern. Des de llavors s’explica que el Comte Arnau surt cada nit del gorg dels Banyuts amb el seu cavall envoltat de foc.”
És un indret ombrívol i silencios per pasar una estona escoltan el suroll de l’aigua…
Per aprofitar la força de l’aigua, es va construir el Molí de Rivert, que servia tant per fer oli, farina i energia elèctrica per subministrar a tot el poble. Actualment encara es conserva part de la maquinària original.
Salt d’aigua :
Recull de Dades : Viquipèdia i Ajuntament de Rivert
La Foradada es un paratge natural situat a l’oest del poble de Cantonigròs,
on les aigües de la riera de la Rotllada cauen fent un salt i formant un gorg amb les seves aigües.
A l’esquerra del Salt, destacant les parets de roca on està el gran forat, que li dona el nom de “La Foradada”.
Aquest conjunt natural des de fa mes de 100 anys en rere, ha sigut l’objectiu de la gent que l’ha visitat,
des de a les hores fins els nostres dies la gent s’ha fet seva La Foradada, prenent fotografies d’aquest lloc natural,
ara gracies a internet, es pot compartir amb tothom que vulgui veure´l.
Qualsevol perspectiva fotogràfica ens fa ser creatius en les imatges de La Foradada.
Gaudim d’imatges amb molta, poca o minsa aigua que cau pel salt, però, sempre ens pot fer il·lusió estar en un lloc tant bonic i amb molta vegetació en tota la contrada.
Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola
El Salt del Purgatori està situat en la riera Blanca o conegut també, per el Torrent de la Llabina de Centelles, es pot arribar per varis camins, el mes popular es des del Molí de la Llabina, des d’aquí, donarem una volta pel camí que rodeja per les afores de la masia de can Pere de l’Ollic,
entrada de la masia de Pere de l’Ollic
en l’entrada sud de la masia, hi ha un camí indicat per un cartell, que ens dona l’avís d’on esta la Font Grossa
Font Grossa
i des d’allí per un caminoi us porta directament al Salt .
Teniu d’anar quan fa poc que a plogut amb ganes i veure com l’aigua de la riera fa un salt d’uns 17 metres; un camí us permet situar-vos darrera del saltant.
Salt del Purgatori, sec
Bona part de l’any i sobretot en època de mancança de pluges o a l’estiu, no hi baixa aigua, cosa que fa que no tingui l’atractiu que espera-veu.
cartell
Us passo una imatge molt antiga d’aquest Salt
Sols cal dir que vaig seleccionar la fotografia del Salt del Purgatori com la imatge d’aquest Blog on esteu ara.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 