Arxiu d'etiquetes: Terrassa

Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs – Itinerari 1er.

Publicat el per
Respon

Em parlat de l’Anella verda de Terrassa, com a camí circular pel perímetre exterior del nucli de Terrassa, entre la gran ciutat i el bosc i/o camps; així com d’arbres destacats que hi ha per les seves rodalies.

Avui però,  us detallaré un primer itinerari a poder fer a peu o amb bicicleta i apte per a qualsevol edat, amb un recorregut no massa llarg, com és el recorregut del barri de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Podeu iniciar-ho en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb carrer de Joaquim Vayreda de Terrassa, on hi ha un Pipican Camp del Roure i tot seguit de conreus.

Des d’aquí hi ha un camí de terra que va entre les cases i un bosc, que us cal seguir.

Arribareu al carrer del Pintor Casas, on trobareu  una desviació que pel torrent us portaria en rere direcció al Baixador de Torrebonica i a l’Anella Verda.

Seguiu i arribeu-vos a la confluència del carrer del Besos, podeu baixar a la Font de La Grípia que esta al tocar, i que ja us he fet un article fa uns dies.

Cal mencionar, que el Berenador de La Grípia NO existeix, en la remodelació de fa uns anys l’Ajuntament el va convertir en aquell espai en un parc amb jocs infantils.

Seguiu pel carrer ďIbáñez de Aldecoa, on al seu costat dret teniu bosc

i camps que van paral-lels al Torrent de La Grípia.

Un cartell us indica la masia de can Montllor, varis camins hi portant, rodegeu-la la casa pel costat dels camps

i des d’aquest punt teniu varies opcions, per anar a la Torre Mossèn Homs, segons els cartells podeu anar-hi  per varis camins.

Prenem el recorregut, tot seguin un camí que va pel costat de la carretera de Castellar  la C-1415a,

i la deixarem per anar a l’àrea e lleure, per un camí indicat, no és massa gran i algo descuidat, sobre tot les taules i bancs.

Cal ara pujar fins els jardins de l’aparcament de la Torre Mossèn Homs, que la trobareu tot seguit, actualment és una escola de cuina.

En front, teniu la petita capella dedicada al Sagrat Cor, faig menció dels dos edificis en el Blog Terra, Aigua i Racons.

Una vegada aquí podeu tornar al punt d’inici pel mateix camí o agafar algun altre alternatiu que us porti a Terrassa, l’autobús  urbà que arriba fins aquí te horaris molt limitats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Projecte arbres del Cementeri Vell de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres articles 

Des dels barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial van voler impulsar l’educació i el civisme en tots els nens i nenes de la ciutat, el dia 7 de març del 2018 varen celebrar la festa :

“UN ARBRE PER UNA BONA INFÀNCIA”.

Aquest projecte era basat en:

  • Ensenyar als infants que sense els arbres els humans no podríem viure, ja que ells són els que ens aporten l’aire pur, l’aigua neta i la natura. Tal com defineix el triangle de la vida “aire, aigua i boscos”.

I la Festa va consistir :

  • La festa va consistir en plantar en diferents llocs de Terrassa uns arbres per part dels nens d’unes escoles
  • L’arbre de Vallparadís és una Magnòlia i els alumnes de l’Escola Santa Teresa de Jesús el varen plantar en la Plaça dels Museus tot just al costat del Museu Tèxtil de Terrassa.
  • L’arbre de Plaça Catalunya – Escola Industrial és
  • Magnòlia
  •  i els alumnes de l’escola Liceu Egara el varen plantar a la Plaça Catalunya.
  • I finalment, l’arbre del Barri Universitari – Cementiri Vell és un Lledoner i els alumnes de l’escola Ramón i Cajal el varen plantar a la cantonada del carrer Wagner amb carrer Igualtat.

En els barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial la festa va acabar amb una xocolatada per tots els nens i nenes de les dues escoles.

 

 

Recull de la informació : Associació barris de Vallparadis i Plaça Catalunya – Escola Industrial

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Camí dels Monjos,… historia o llegenda ?

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Camí dels Monjos és un camí històric o de llegenda …, la realitat, és que connecta amb els antics Monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt.Actualment està senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 31.El Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a Sender de Petit Recorregut, el PC-31,editant un quadern sobre aquest recorregut.A llarg del seu recorregut hi trobem d’altres camins i/o senders que podem enllaçar o incorporar-nos, els mes destacats serien el GR i PR, com  el  GR-173 , GR-6, GR-97, PR-13.La Distància del recorregut entre el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorens del Munt, és de 27,43 kmPer tant, a una velocitat mitja a peu, serien unes 6h 15 minuts,teniu d’afegir, descans, àpats, visionar l’espai o fer fotografia i la tornada.Amb un desnivell positiu (m): 1368 i un desnivell negatiu: 389Durant el recorregut trobareu alguns espais preparats per fer un àpat o descansar.La llegenda del Camí dels Monjos:

“Diu la llegenda,  que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre que respectessin un mandat que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés i va ser aquest el que van utilitzar. D’aquesta manera, emprengueren el camí carener que els va dur des del cim de la Mola fins a Sant Cugat, on veient les terres fèrtils i l’indret idoni, decidiren aixecar el Monestir.”Per aquest motiu el camí segueix la carena que separa la conca del Besòs (a l’est) de la del Llobregat (a l’oest), o les dels seus afluents el riu Ripoll i la riera de Rubí, sense travessar cap curs d’aigua, per tant no creua cap riu, riera , torrent, ni xaragall…No obstant, el Camí dels Monjos passa per una diversitat de paisatges, per carrers, bosc, camps conreats, pel costat de masies i a prop d’ermites, molts llocs.Cal dir que aquest camí ha estat molt utilitzat durant segles, com a ruta pels pastors amb els reus remats, que venien des dels Pirineus.El novembre de 2006 els quatre ajuntaments, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, van signar un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del Camíi fer-ne una primera difusió, que ens el pas dels anys s’ha millorat amb mes senyals en tot el recorregut i amb consells o recomanacions.En cas d’anar amb nens, us recomano aquest enllaç que us va indicant pas a pas el recorregut des de Matadepera del Camí dels Monjos :

https://totnens.cat/que-fem/senderisme-en-familia-pujada-a-la-mola-pel-cami-dels-monjos/

Us animeu a fer el camí a peu… ara quer tenim un bon temps …?

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Fotografies  actuals : Ramon Solé i del Arxiu Rasola

Torre d’aigua i Repartidor del carrer Col-legi de Terrassa

Publicat el per
2

Aquest Torre d’aigua i Repartidor  esta situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi, 40 i de Vallhonrat, 2 de Terrassa.Bàsicament repartia l’aigua a 20 cases properes a la Torre d’Aigua, sent  aquesta mes alta que les cases, i l’aigua anava a parar als dipòsits situats als terrats, i des d’allí arribava a cada habitatge.Es una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge; La Torre va ser bastida amb maó vista, fa uns anys va ser restaurada arrebossant les seves quatre cares.La teulada  es a quatre aigües i presenta una esfera de munt, les obertures són en arc de mig punt, amb una d’elles a cada cara de la torre a la part superior, i una a mitja altura que dona al carrer Col·legi.Disposa d’una antiga porta de ferro pel seu accés.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres i Plantes per alegrar la vista, en l’Hospital de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Us ensenyo uns arbres bàsicament oliveres joves i plantes situades en els jardins de l’exterior de l’Hospital de Terrassa.Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar per la carretera que porta a l’Hospital de Terrassa.

Us passo les fotografies :

 

Text  i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento varis articles 

Per poder visitar el Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas, a uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca, que no arribareu, perquè el Pou de can Figueres del Mas, i que us vaig descriure el passat 30 d’abril, esta al poc d’entrar al camí a la dreta.El Lledoner es molt gran, amb una capçada ven arrodonida gràcies a les nombroses branques que disposa.Si us fitxeu, veureu que el tronc molt a principis del nivell del terra es subdivideix en dos troncs en forma de “V”.Podreu apreciar que per les rodalies seu hi ha una filera de Lledoners, axó si, mes joves.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font Trobada de Terrassa amb historia

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us passo tres articles

La Font Trobada, va ser inaugurada el dia 28 d’octubre de 1997, esta situada en la placeta de la Font Trobada  al centre comercial de Terrassa, en la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i del raval de Montserrat.Us passo l’historia de l’antiga Font Trobada :

  • La família Busquets va fer construir una mina d’aigua que, recollia les aigües a l’altura del carrer del Passeig, baixava pels carrers Nou i de Sant Pere fins a l’altura del Círcol Egarenc, on per mitjà d’una canonada es conduïa l’aigua fins el Vapor Busquets (actual plaça de Salvador Espriu).
  • Aquesta conducció d’aigua es va malmetre durant l’ocupació francesa de principi del segle XIX i l’aigua vessava carrer avall.
  • L’Ajuntament va procedir al seu arranjament i va aprofitar per obrir una font a la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i el raval de Montserrat, i a la qual la veu popular, la va anomenar Font Trobada o Font Robada.
  • A principi dels anys 30, per problemes d’humitat i altres desperfectes a la placeta, es va decidir desviar les aigües cap a les clavegueres.

Us passo un enllaç on podreu conèixer el perquè del nom “Font Trobada” :

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/08/30/la-placeta-de-la-font-trobada-1-i-els-xerraires/

L’actual Font és feta de basalt de disseny circular, brolla al centre i es il·luminada, un alt lledoner de 12 metres li dona ombra.Us passo aquest enllaç on trobareu informació de l’historia de la Plaça de la Font Trobada :    https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/placeta-de-la-font-trobada/

Recull de dades : Records de Terrassa i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Gernika de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

El Parc de Gernika, el trobareu entre els carrers de Burgos i del País Basc al barri de Torre-Sana de Terrassa.Disposa de  20.000 m² bàsicament de pins i que s’ha respectat la fesomia de la pineda originali compta amb exemplars de gran envergadura.En el disseny del parc es va evitar al màxim l’ús del formigó i es va optar per un tipus de gespa que demana poca aigua i és resistent a la sequera durant tot l’any.El Parc de Gernika té una orografia plana, coberta de gespa sota bosc i solcada per camins pavimentats que la converteixen en ideal per acollir a tothom, ja que l’espai té una total accessibilitat.Podem observar que en els nombrosos pins que configuren el Parc, hi ha molt d’ocells que hi viuen en ells.Va ser inaugurat el novembre de 2007, rodejat d’habitatges públics de nova construcció, bona part d’ells, obra del prestigiós arquitecte urbanista Manuel de Solà-Morales.És un homenatge de Terrassa  a la ciutat basca del mateix nom que va ser bombardejada per l’aviació nazi l’abril del 1.937.Cal destacar, a més, que és una porta d’entrada, per la seva banda est, a l’Anella Verda de Terrassa, on es poden fer diferents itineraris o rutes.Ideal per gaudir d’una estona sota d’aquest Pineda amb els bancs que disposa, sobre tot a l’estiu.Hi podeu accedir amb la xarxa d’autobusos urbans de Terrassa, de la línia 3, us deixa una parada al mateix parc; la línia 2 us deixarà a la mateixa estació de RENFE de Terrassa est, molt a prop del Parc.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa (Parcs)

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de Sant Josep de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us passo dos articles i aquesta setmana de Fonts

Si pot anar fàcilment a La Font de Sant Josep  us cal que aneu al barri de Les Arenes – “la Grípia” de Terrassa,  des d’allí, us donaré dos possibilitats d’accés, una, us cal rodejar el camp de conreu de can Montllor, des de la masia es va per un camí que fa el perímetre bordejant sobre el fondal, fins trobar un sender que baixa directament a la Font de Sant Josep;la segona possibilitat, sortir des de la parada del Bus L2 i L3 front el carrer ďIbáñez de Aldecoa  amb carrer de Tortosa, cal agafar  un camí que fa el perímetre pel altre costat fins trobar aquets sender esmentat,en aquest puny i des de lluny, ja veureu el plataner que us indica la situació de la font.La Font esta formada per un mur frontal i arrodonit a sobre,que podria ser una entrada a una mina,i curiosament com si fora un contrafort en cada costat,l’aigua surt per un tub trencat i cau a una pica situat molt arran del terra.Un cartell ens indica que l’aigua no es potable pel consum humà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Plataner de la Font de Sant Josep de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres, avui relacionats amb Fonts

El Plataner de la Font de Sant Josep, esta situat en el fondal de La Grípia, en la antiga propietat de can Montllor.Es troba front mateix de la Font de Sant Josep, al tocar un camp.

Aquest plataner es molt gruixut i amb branques molt altes que ens fa difícil fotografiar-ho tot complert,les seves allargades branques sobresurten del fondal buscant la llum del sol.

Aparentment, en que no estigui cuidat, sembla que te una bona salut natural i humitat gracies a la font i el lloc del fondal on es troba.No hi ha que confondre amb dos plataners que hi ha a prop seu, que son algo mes prims, però també destacats sobre tot per la seva altura.Per arribar-hi us cal rodejar el camp de conreu de can Montllor, per un camí que va pel perímetre bordejant sobre el fondal, fins trobar un sender que baixa directament a la Font de Sant Josep i que demà diumenge us descriure.

Text i Fotografies : Ramon Solé