La zona de lliure circulació de gossos de Vallparadis del Torrent Monner de Terrassa

Publicat el 12/06/2020 per Rasola

Avui divendres us presento dos articles

Les zones de lliure circulació de gossos són espais habilitats especialment perquè els amos i els seu gos/sa puguin gaudir d’un lloc reservat.

Aquestes zones, envoltades de tanques, permeten que els animals corrin i juguin sense anar lligats, amb l’excepció dels gossos de races catalogades com potencialment perilloses que, com marca la normativa, han d’anar sempre lligats i amb morrió.

Per garantir la comoditat dels ciutadans aquestes zones compten, segons els casos, amb papereres, fonts i bancs, entre altres elements de mobiliari com cartells explicatius.

Una d’elles es la situada en el Parc de Vallparadis en el Torrent Monner, a prop de l’estació dels Ferrocarrils Catalans de Vallparadís Universitat.

Us passo un cartell d’ubicació de les 11 zones de lliure circulació de gossos a Terrassa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de l’aigua del Cementiri Nou de Terrassa

Publicat el 10/06/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

El Cementeri nou va ser construït durant l’any 1928, segons el projecte de Melcior Viñals, en terres conegudes per Can Torrella de Mas.

Per aquest motiu ens caldria suposar que l’autoria d’aquesta singular Torre d’Aigua, també va ser obre de l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.

La torre d’aigües, com podem veure, és de totxo vist amb alguns detalls ornamentals.

Està dins d’un bosquet de pins i disposa d’una porta d’accés que dona a una escala interior que a mesura que puja, te 3 finestres per obtenir llum solar, a dalt esta situat el dipòsit, amb una capacitat de 15m³ d’aigua,

i disposa tot ell com una balconada circular que dona la volta al dipòsit , una escala exterior de ferro en un dels costats, facilita pujar al nivell mes alt.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Roure del Parc de Vallparadis de Terrassa

Publicat el 06/06/2020 per Rasola

Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Aquest Roure que avui ens referim, esta situat sota del carrer de la Igualtat,

en la seva part que dona al Parc de Vallparadis entre la paret lateral de la Fàbrica Noguera,

al costat d’un camí d’accés al parc i front L’Espai de lliure circulació de gossos d’aquesta zona de Terrassa.

Es un Roure que destaca sobre altres arbres de les rodalies.

Te bon aspecte i salut en tot el seu conjunt, tronc i branques.

A la primavera i l’estiu, es molt ple de fulles formant una copa arrodonida que dona molta ombra,

No te accés del públic i esta en un petit fondal a un nivell mes baix de la resta d’arbres.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Vallparadis de Terrassa – 2ª Part #

Publicat el 04/06/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

Avui coneixereu amb aquesta segona part, el Parc del Vallparadis de Terrassa, desprès de passar per sota del pont del Passeig, en la seva part mes sud.

Una vegada s’han unit els Torrents de Vallparadis i Monner, es forma el Parc en un sol indret a seguir, disposa de molts accessos als carrers que donen a les dues vessants dels seus laterals, alguna d’ella amb ascensor i/o rampes,

el Parc és completament accessible per a persones amb discapacitats i bicicletes.

Primer destacarem que a sota del Pont del Passeig si troba al tren en miniatura que fa un recorregut de 340 metres (tots els diumenges, des de les 10 fins a 2/4 de 2 del migdia, durant el mes d’Agost no circula.

A l’altre costat del Pont trobareu “Les Hortes del Frares”, amb un auditori

i en el costat dret, l’hospital de Sant Llàtzer i al costat esquer les consultes de la Mutua de Terrassa i una parada dels FFCC.

A poca distancia, hi ha un restaurant – bar amb taules a fora per gaudir del bon temps.

Pel costat de la canal d’aigua, es pot seguir baixant on veureu una zona de jocs infantils,

s’han inclòs atraccions que afavoreixen la integració dels nens i nenes que tenen discapacitats motrius o psíquiques.

Al seguir, a la vostra esquerra hi ha La Bassa, un lloc amb ànecs i altres varietats de ocells i amb un microclima que s’ha format en aquest indret.

A la dreta hi ha “El Llac” que funciona com a piscina municipal a l’estiu.

Si seguiu, fareu un cert rodeig a les instal·lacions de la piscina per el seu perímetre i veureu on hi ha una zona de pin nic.

Seguiu caminant pel Parc, passareu per sota de l’antiga carretera de Montcada, on hi ha la part final del Parc,

i menys freqüentada,

s’acabaria al tocar amb la carretera N- 150.

A partir d’aquí el torrent deixa de ser Parc de Vallparadis i disposa de certes àrees enjardinades.

El Parc disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.

En poc més de mitja hora podeu recórrer el Parc de Nord a Sud i descobrir tots els seus racons.

Amb tanta concentració de bellesa natural i cultural, va motivar que el 9 de setembre de 1951 fos declarat aquest espai com a Monument Històrico Artístic per part del Govern de l’Estat.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

La Torre i Repartidor d’aigua del carrer d’Arquimedes de Terrassa

Publicat el 02/06/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

Aquesta Torre i Repartidor d’aigua està situada al carrer d’Arquimedes, cantonada amb el de Blasco de Garay.

Com veiem en les fotografies esta adossada i integrada a la façana d’un edifici que te l’entrada per Blasco de Garay, com que està tot pintat per igual, passa aquesta Torre molt desapercebuda.

S’entra per una portella de ferro i a la llarg de la Torre hi ha dues finestres de ventilació i entrada de llum.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de can Figueres del Mas de Terrassa

Publicat el 31/05/2020 per Rasola

Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

Aquest Pou de can Figueres del Mas, es podria dir que és com qualsevol dels pous que podríem trobar en molts del llocs d’arreu de Catalunya.Està dins d’una caseta petita quadrada … però amb la particularitat que l’aigua servia per regar els conreus de les seves rodalies,i a demès, anava també derivat a dos safareig,un de petit, situat al costat de l’entrada de la caseta del pou;i en el cas del segon, l’aigua anava a parar al darrera, a una bassa rodona, que també havia servit com a safareig.Actualment , ja sols és una mostra com era l’aprofitament de l’aigua subterrània d’aquest Pou;de fet, servia per rentar la roba de la masia de can Figueres del Mas i també, hi deurien anar les dones d’altres cases de les rodalies.Cal destacar, el Lledoner que li dona ombra amb una capçada ben gran i us faré un article sobre aquest arbre.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Terrassa amb essència ramadera

Publicat el 26/05/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

No és difícil veure algun ramat d’ovelles i cabres pels límits d’algun barri de Terrassa, com Poble Nou, can Roca, can Boada, d’on són fetes les fotografies,

així com, veure-les passar per la riera de Palau, com podeu observar en aquest video de finals de febrer de 2020 :

http://www.diarideterrassa.es/terrassa/2020/02/25/riera-palau-convertida-estable-dovelles/132978.html

L’Ajuntament de Terrassa va construir un abeurador destinat al ramat de 700 ovelles i cabres que pasturen per les finques de Torrebonica, Can Bonvilar , us passo la informació :

https://terrassadigital.cat/lajuntament-construeix-un-abeurador-pels-ramats-dovelles-a-la-finca-de-can-bonvilar/

El silvopastoralisme es la prevenció d’incendis forestals gracies a la pastura del sotabosc que aportant les ovelles i les cabres, deixant un bosc o camps no conreats molt més nets de vegetals i de forma natural.

Text i recull de dades : Ramon Solé – Fotografies : Darling Escoto

Arbres – Els 4 Plataners de la Rambla de les Fonts, a Les Fonts de Terrassa

Publicat el 23/05/2020 per Rasola

Respon

Com cada dissabte us presento tres articles

Avui us dono a conèixer quatre antics Plataners que estan situats en la Rambla de les Fonts, a Les Fonts de Terrassa.

Situats desprès d’una alzina que hi al començament de la Rambla, on fa una certa pujada, en el vell mig del carrer , i un darrera de l’altre.

Son arbres corpulents amb llargues branques que pujant cap a munt, i podrien ser molt mes allargades, però hi ha un control de poda anual que ha limitat que creixin mes pel seu benefici i salut.