Avui destaquem: La Font del Tiberi de Vic

Per visitar la Font del Tiberi, cal seguir el camí riu avall des del pont de Bruguer.

Ara cal passar pel sota el pont nou que uneix Vic amb el polígon del Bruguer i arribarem als meandres de la Codineta, on hi ha una petita zona de pícnic.

Al costat del riu cal seguir un corriol on hi ha una rètol que ens indica la Font del Tiberi.

On seguirem un sender que baixa fins a tocar del riu Gurri.

Al costat esquer, hi ha la font, d’obra molt senzilla, feta de totxos…

amb un gruixut tub al centre, l’aigua cau i es perd el riu Gurri.

En l’actualitat i fa temps, no hi raja aigua.

A un costat i fet directa a la terra hi ha un seien.

A poca distancia i a un costat del riu, esta el Molí del Llobet, un antic molí de farina, que segurament fou reformat i ampliat al primer quart del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de Santa Eulalia de Berga

Santa Eulàlia de Berga és una església situada en la  Plaça de Sant Pere de Berga.

En un dels costats i adossada a una paret, hi ha la font.

Font molt senzilla, feta d’obra amb totxos. Amb una aixeta de palanca moderna que l’aigua cau a una allargada pica.

Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Brocal del pou de cal Migrat de Collbató (Baix Llobregat)

El Brocal del pou de cal Migrat esta en la confluència de l’avinguda de Montserrat amb el carrer Migrat en el A-II, km 575 de Collbató.

Historia:

  • El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l’any 1958 el va vendre a l’Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes.
  • Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h.
  • L’any 1958 l’Ajuntament va nomenar encarregat “del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent” per tal que gestionés la venda d’aigua als particulars.
  • El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric.
  • Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l’autovia, aprofitant els totxos de l’antic brocal.

El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d’alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d’aigua que passa pel subsòl.

L’extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d’una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la placeta de l’1 d’octubre de Sant Martí Sarroca

Entre el carrer de la Font i el carrer de Salvador Raventós, hi ha la Plaça de l’1 d’octubre, on hi ha la Font.

Aquesta Font esta adossada al mur d’una casa, esta feta la major part de totxos, al seu centre està enrajolada a dos colors,

amb un cap de lleó, que si li donem al polsador hi surt aigua per la boca, tot caient a una pica. En la part superior una farola en cada costat, amb dos testos amb plantes i al centre una arcada decorativa.

En cada costat de la Font un seient, també fet del mateix tipus de l’obra.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del carrer Serra d’Ullastrell

Aquesta Font està en el carrer Serra, on fa una certa plaça i està a prop de l’Ajuntament  d’Ullastrell,

adossada a la paret lateral de la casa del número 18.

Cal destacar, que es una Font d’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular que esta sobre una obra feta de totxos.

És de ressent construcció, se ha aprofitat la fatxada per posar dades històriques, origen, llegenda, nom de Serralavella, entre altres dades sobre Ullastrell.

En aquest punt, fa com un mirador, on podem contemplar vistes de les rodalies.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Santa Maria d’Horta d’Avinyó

Santa Maria d’Horta d’Avinyó  esta a prop de la ctra. Avinyó-Artés, km 48,5 d’Avinyó, també es pot arribar per la C-25, sortida 151.

Entre l’església i la masia annexa, fa una raconada on esta situada la font.

La seva construcció es senzilla, a cada costat unes columnes de totxos.

i a sobre disposa d’una petita teulada,

a dins es feta d’uns rocs i al centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica.

A sobre trobem la inscripció de l’any 1958.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Pou de Sant Hilari d’Abrera

El Pou de Sant Hilari està a prop de la masia i ermita de Sant Hilari,

situada en els antics conreus de la finca, s’arriba per el carrer de Premià d’Abrera.

Es tracta d’un pou cobert, fet bàsicament de totxos i amb una finestra per extreure l’aigua i tancada per una reixa i candau.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

  • Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
  • Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
  • L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
  • Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
  • L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
  • Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
  • Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
  • Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé